L’ajuntament de Serinyà ja és centenari

Aquest mes es compleixen cent anys de la inauguració de l’edifici de l’ajuntament i antigues escoles de Serinyà, una emblemàtica construcció que, un segle més tard, en conserva els trets arquitectònics exteriors principals. El seu ús ha canviat, però només a mitges. Mentre que les escoles es van traslladar, l’edifici centenari continua sent la seu del consistori i, en una part de l’espai ocupat per les antigues aules, ara hi ha la llar d’infants municipal. Un llibre, escrit per Maria Rosa Cortada i editat per l’Ajuntament explica els orígens i l’evolució de l’immoble.

Col·laboració dels veïns

El títol de la publicació –L’orgull de tot un poble– no és gratuït: la construcció de les escoles i casa de la vila va ser possible perquè els veïns van col·laborar en la despesa, bé aportant directament diners o bé posant-hi materials i hores de feina.

El 1915, quan es van iniciar les obres, Serinyà ja tenia escoles i casa de la vila, però ocupaven uns espais en males condicions. En el marc del foment de l’ensenyament que havia impulsat la Mancomunitat, l’Ajuntament va decidir-se a aixecar un nou edifici. Hi havia una línia d’ajuda de l’Estat, però no s’hi van poder acollir perquè era condició indispensable que tot l’edifici fos escola. Aleshores, el consistori va buscar uns terrenys adients –que van ser comprats a un particular– i finançament a través de crèdit. En l’aspecte financer hi va tenir molt a veure el doctor Valentí Carulla –rector de la UB–, un home clau en la construcció de diversos equipaments escolars al país. Del projecte se’n va cuidar l’arquitecte de la Diputació Miquel Almeda. En teoria, el cost havia de ser d’encara no 16.000 pessetes, però finalment en va costar més de 32.000.

Tocs modernistes

Van fer un edifici de planta i pis, amb una façana adornada de tocs modernistes. L’escola ocupava la planta baixa i la meitat de la superior, on també hi havia els pisos dels mestres. Aquesta distribució no variaria gaire fins a principis dels anys noranta, quan es va estrenar una seu pròpia per a l’escola –la Bora Gran, situada davant de la casa de la vila– i es va aprofitar per fer una remodelació a fons de l’edifici. Les dependències de l’ajuntament es van ampliar i es van modernitzar els accessos i les instal·lacions. A baix, a les aules que havien estat l’escola dels nens, el 2004 s’hi va obrir la llar d’infants El Casalet.

També un conte

Al mateix temps que s’editava la monografia s’ha publicat L’escola que estimem, un conte il·lustrat aquest darrer curs per alumnes del cicle mitjà de l’escola Bora Gran. Els textos els ha escrit la mateixa autora del llibre, Maria Rosa Cortada, que durant molts anys va ser mestra d’aquest centre.