Societat

Alerta màxima

L’incendi de la Ribera d’Ebre continua cremant de forma descontrolada i ja fa confinar veïns de pobles de la demarcació de Lleida

El govern també tanca els accessos als massissos de Montserrat, les Gavarres i Cadiretes

Tot i la feina incansable de 580 efectius, 350 bombers i 230 militars, al llarg de tot el dia, l’incendi que es va iniciar a la Ribera d’Ebre dimecres al migdia continua sense control, sobretot al seu flanc nord, el que avança en direcció a Lleida, i ja ha calcinat unes 6.500 hectàrees i ha obligat a desallotjar una cinquantena de veïns. Els comandaments que treballen sobre el terreny consideren la situació “crítica”, ja que l’incendi avança coincidint amb l’onada de calor; per tant, amb temperatures molt altes, ahir d’uns 37 graus a les poblacions de la zona, i la baixa humitat, per sota del 30%. A més, la marinada va tornar ahir a fer acte de presència, tot i que amb menys força que dimecres. En aquest sentit, la gran por dels Bombers va ser durant tot el dia haver de desplaçar efectius a altres incendis, cosa que va passar al migdia, quan se’n va declarar dos, un a la Fatarella, a la Terra Alta, i un altre a Campdevànol, al Ripollès. Cap dels dos, però, va ser important.

Un femer, l’origen

La principal hipòtesi dels Agents Rurals és que l’incendi de la Ribera té el seu origen en una “mala gestió” dels fems en una granja de pollastres al municipi de la Torre de l’Espanyol, on es va apilar la gallinassa en una zona que no corresponia i va entrar en autocombustió pel vent i la calor. L’inspector en cap dels Agents Rurals, Antoni Mur, va precisar ahir que l’explotació avícola compleix amb tots els requisits legals i que tenia un femer d’acord amb el que estableix la normativa, encara que va apuntar que hi va haver un “ús inadequat” de la instal·lació. “Els fems poden fermentar i el vent que bufava hauria provocat que la flama aflorés a la superfície del femer i que, per la proximitat a una zona de vegetació, aquest foc inicial passés a la zona forestal, que va ser on es va originar l’incendi, impulsat per un vent important i una massa forestal disponible”, va assenyalar. Els Agents Rurals aixecaran acta per una possible gestió deficient dels fems, que serà remesa a Agricultura i, paral·lelament, remetran un informe als jutjats, perquè sigui el jutge o la fiscalia els que determinin si ha existit una negligència.

Ajuts als afectats

El president de la Generalitat, Quim Torra; el vicepresident, Pere Aragonès; la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, o el conseller d’Interior, Miquel Buch, van ser alguns dels polítics que es van desplaçar ahir fins a la zona de comandament de Vinebre. Mentre Torra va fer una crida a la responsabilitat per evitar nous focs, Aragonès va assegurar als alcaldes de les poblacions afectades que “hi haurà mesures per garantir la recuperació de la zona, no només en termes naturals i paisatgístics, sinó també en termes socioeconòmics”. Torra també va avançar que a la prohibició d’entrar als massissos del Montsec, des d’ahir, Montsant i Ports de Tortosa, des d’avui, s’hi sumen tres zones més: els massissos de Montserrat, les Gavarres i Cadiretes.

Els Bombers van explicar que el de la Ribera d’Ebre seria l’incendi més greu des dels de l’Empordà de l’any 2012. De fet, les 6.500 hectàrees cremades superarien la suma de les calcinades en els cinc darrers anys sencers. Ahir, les tasques d’extinció es van centrar al flanc dret per evitar la seva extensió cap al Priorat. Al flanc esquerre, els Bombers van continuar treballant per detenir el foc fent servir la carretera C-12 com a tallafocs.

Els 350 efectius dels Bombers que treballen a la zona es divideixen en 90 dotacions –45 vehicles d’aigua i 45 lleugers–, així com 11 mitjans aeris: un helicòpter de comandament, cinc bombarders, quatre de vigilància i atac i un hidroavió cedits pel Ministeri d’Agricultura. A ells s’hi van afegir 230 efectius de la unitat militar d’emergències provinents de Saragossa i València, amb 65 vehicles i un helicòpter. Ahir a la nit, Protecció Civil va aixecar el confinament dels municipis de Bovera (Garrigues) i Maials (Segrià), i es va prohibir els treballs de sega durant 48 hores. Antonio Ramos, cap del dispositiu dels Bombers, va afirmar que les altes temperatures previstes per avui impedirien estabilitzar l’incendi. Precisament, un bomber que treballava en les tasques d’extinció va patir un cop de calor i va haver de ser traslladat a l’hospital de Móra d’Ebre.

LA XIFRA

6.500
hectàrees
cremades és l’última dada feta pública ahir a la tarda pels Bombers.

Més hectàrees cremades que en cinc anys

L’incendi de la Ribera d’Ebre ja ha consumit més hectàrees de les que s’han cremat a Catalunya en els darrers cinc anys. De fet, l’estiu de l’any passat tenia el rècord de menys hectàrees cremades, només 141, des de que la Generalitat té plenes competències en matèria d’extinció d’incendis i, per tant, les estadístiques són fiables. Tot i això, el país ha patit en aquest període estius especialment durs, com ara el mateix 1986 en què diferents incendis van assolar l’Alt Empordà i la muntanya de Montserrat. El pitjor any, però, va ser el 1994 amb gairebé 76.000 hectàrees calcinades, la majoria en els focs del Bages i el Berguedà que, a més, van fer cinc morts i 40 ferits. Quatre anys després, l’any 1998, la Catalunya Central va patir una altra onada d’incendis forestals qua van calcinar gairebé 30.000 hectàrees i van fer un mort. El darrer any complicat va ser el 2012, amb els incendis de l’Empordà, que van fer quatre morts.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.