Els serveis socials no han de ser negoci

La mal anomenada “llei Aragonès”, en realitat projecte de llei de contractes de serveis d’atenció a les persones, en fase de tramitació parlamentària, està generant polèmica al volant del que pot implicar per als serveis socials, educatius i sanitaris del nostre país.

Per la Confederació, com a representant de les entitats socials sense afany de lucre, és un pas endavant, perquè millora les condicions amb què les administracions públiques contracten aquests serveis, en el sentit de preservar-ne la qualitat i donar menys pes als criteris economicistes. Però la millora respecte a l’únic marc vigent actualment, la llei estatal de contractes del sector públic, del 2017, és parcial i limitada. No compartim la idea que el nou projecte de llei obre una porta fins ara no oberta. En el camp social, avui els serveis ja són objecte de contractació i, per tant, tota millora que pugui introduir serà benvinguda, per modesta que sigui.

El debat a l’entorn de l’externalització i la privatització de serveis és equívoc, perquè externalitzar no és privatitzar. La gestió externalitzada de serveis públics d’atenció a les persones és un model que no renuncia a la titularitat pública i manté la responsabilitat i les obligacions de les administracions pel que fa a la definició i l’execució de les polítiques públiques. La privatització que es dona en altres sectors significa que l’administració conserva només un paper mínim de regulador i supervisor, renunciant a la titularitat i a implicar-se en el servei prestat. L’externalització, en canvi, garanteix la preponderància de l’interès general per sobre de l’interès particular d’accionistes i inversors, especialment quan l’aliat és un actor de l’economia social i no hi ha afany de lucre, sinó vocació de servei públic.

La política no s’acaba en les institucions i el servei a la societat no es limita a allò que fan les administracions exercint les seves competències i responsabilitats. Un estat modern ha d’estar obert a les iniciatives que sorgeixen de l’esfera privada per respondre als reptes econòmics i socials, ja sigui en la dinamització del teixit productiu i la creació d’ocupació o en el desplegament de dispositius d’atenció als col·lectius més vulnerables. La dimensió pública no s’esgota en les institucions i la dimensió privada no es limita a la lògica mercantil capitalista: existeix una iniciativa social articulada al voltant de l’economia social amb una llarga trajectòria i experiència contrastada en la gestió de serveis públics d’atenció a les persones.

Defensem, per tant, la necessitat i oportunitat de repensar el model de contractació pública per passar de la contractació que mercantilitza a la concertació que impulsa una economia més social i contribueix a la construcció del model de país que volem. Les millores que introdueix l’actual projecte de llei no són suficients ni ho resolen tot. L’única manera de no mercantilitzar els serveis és treure’ls del marc de contractació i garantir, com a mínim, el sense afany de lucre dels proveïdors. Per això afirmem que aquesta no és la nostra llei i així ho hem explicat al Parlament i al govern de Catalunya. Perquè l’aposta del tercer sector social és la llei d’acció concertada amb la iniciativa social sense afany de lucre.

La contractació pública ubica els serveis d’atenció a les persones dins de les lògiques mercantils i la fórmula no contractual actualment regulada està encara oberta a tot tipus d’operadors, tant lucratius com sense afany de lucre. Per tant, no hi ha encara un reconeixement suficient del valor d’aportació i la contribució de la iniciativa social a la construcció col·lectiva del sistema de serveis socials.

La proposta de llei d’acció concertada que estem negociant amb el govern i els grups parlamentaris implica un pacte de país per un model transparent i exigent, tant per a l’administració com per a les entitats socials, que garanteixi que no es fa negoci amb aquests serveis. Un model en què l’administració estableix el preu en base als estàndards de qualitat desitjats i el rigorós compliment de la normativa, i que garanteix els drets socials de la ciutadania i la qualitat de l’ocupació del professionals. En definitiva, un model català que esdevingui referent per a altres països.

La polèmica que ha generat la llei de contractes de serveis d’atenció a les persones i altres fets que s’estan produint al voltant de la relació entre les administracions i qui els gestiona són un símptoma que com a país no tenim ben resolta aquesta qüestió. Per això proposem avançar urgentment cap al nou model de concertació, per superar debats estèrils i centrar-nos en l’essencial: reforçar la titularitat pública dels serveis i garantir els drets de les persones.