La nova vida del tren d’Olot, eliminat ara fa 50 anys
El traçat, de 57 km, ara és la via verda més transitada de la demarcació
Gairebé totes les antigues estacions de la línia s’han adaptat a altres usos
Fer que Olot torni a tenir tren no sembla possible a mitjà termini
Aquesta setmana, s’han complert 50 anys del darrer viatge del tren d’Olot. Expliquen els testimonis que en la majoria d’estacions la gent es va reunir per acomiadar-se’n. A Ignasi Riera, president de l’Associació d’Amics del Tren Olot Girona, li agrada recordar que la fi d’aquell tren es va produir poques hores abans que s’enlairés l’Apol·lo 11 amb el primer home que trepitjaria la Lluna. Tota una metàfora de la transformació del món. Si bé es considera que tornar a disposar de tren seria molt bo per a Olot i la Garrotxa, l’opinió generalitzada és que recuperar-lo és una utopia. O potser no: “És una utopia que un dia o un altre acabarà sent realitat”, matisa l’alcalde d’Olot, Pep Berga, per qui el canvi climàtic ens obligarà a aplicar, vulguem o no, alternatives al transport per carretera.
El llegat
Superat pel millor rendiment del transport de viatgers i mercaderies per carretera –en part, pel fet que no hi va haver prou inversions en la línia–, aquell tren de via estreta que unia Girona i la capital garrotxina ha quedat en el record d’unes poques generacions (va durar tan sols 58 anys), que en parlen amb nostàlgia. No obstant això, ha deixat un patrimoni arquitectònic de certa importància. El traçat, de 57 quilòmetres, ara és una via verda –la Ruta del Carrilet I– molt transitada per vianants i ciclistes en segons quins sectors, i al seu voltant han nascut negocis vinculats al turisme. El gerent de Vies Verdes de Girona, Àngel Planas, explica que es calcula que la ruta Olot-Girona la fan servir 700.000 cops a l’any gent a peu o en bicicleta. “És la més transitada de la demarcació, probablement perquè transcorre per llocs molt habitats”, argumenta.
Els nous usos
La reconversió d’aquella línia es plasma, per exemple, en el túnel d’en Bas, que va servir, un cop eixamplat, per fer-hi passar la C-63. El més remarcable, però, són les antigues estacions. Les dues més grans (Girona i Olot) ara són la seu de diferents serveis públics; la de Sant Esteve d’en Bas es va convertir en llar d’infants; la de les Preses, en una àrea d’atenció als ciclistes; la de Sant Feliu de Pallerols és un bar i oficina de turisme; a Amer (on hi havia els principals tallers i magatzems), hi ha el parc de bombers; a la d’Anglès, hi té la caserna la policia local; la de Bescanó es va enderrocar, la van refer seguint el model original i ara és un punt d’informació; les casetes (les “casilles”, en deien) on vivien els vigilants del pas a nivell del coll de Bas i de Codella, i que alhora es cuidaven del manteniment de les vies, ara són uns bars que els caps de setmana tenen molta vida. A tots els municipis de la línia van salvar elements arquitectònics, amb l’excepció de la Cellera, on van enderrocar l’estació. Un cas singular és la de Vilanna, que resta ocupada de manera irregular.
LES XIFRES
El cotxe menjador, en un restaurant de Madrid
El cotxe restaurant que durant uns anys havia tingut el tren d’Olot –en què va viatjar el rei Alfons XIII en la seva visita a la demarcació de Girona– avui es troba al poble madrileny d’Hoyo de Manzanares, al restaurant El Vagón de Beni. Forma part d’una singular escenografia que recrea una estació dels anys trenta, junt amb un altre cotxe restaurant, més gran i luxós, procedent d’una altra línia desapareguda. Tots dos cotxes es fan servir de menjador. El seu propietari, Benito Celestino, va adquirir el cotxe junt amb dos més de la línia Girona-Olot a un home de les rodalies de Madrid, que els havia fet servir d’habitatge. Va pagar 18.000 euros per tots tres, ens explica Celestino. Ell es va quedar el cotxe menjador (fabricat a la Gran Bretanya el 1893) i els altres dos (uns cotxes més senzills, del 1901, també britànics) els va vendre a l’Ajuntament d’Olot. “La veritat és que vaig fer un bon negoci, ja que em van pagar 24.000 per dos”, comenta. L’operació es va fer a través d’uns intermediaris i, al final, el consistori va pagar un total de 50.000 euros. Està previst que es restaurin aquesta tardor. Un cotxe es repararà a fons i de l’altre se’n farà l’arranjament indispensable, han explicat des de l’Ajuntament.
Quant a les locomotores de vapor, es va salvar del desballestament la 22 (construïda per la Maquinista Terrestre i Marítima el 1926), que és propietat de l’Ajuntament. La van restaurar i va fer viatges turístics a la demarcació de Barcelona. Ara, es troba en uns magatzems de Ferrocarrils de la Generalitat.
L’associació que manté viva la memòria de la línia
R. Estéban
Un grup d’entusiastes del ferrocarril van crear, el 1999, l’Associació d’Amics del Tren Olot Girona (Asamtog) i a ells es deu, en bona part, la pervivència del record d’aquella línia. Segurament, el que més es coneix de la feina d’aquest col·lectiu és la maqueta del traçat, de què tenen ja enllestit el tram entre Olot i la Cellera, distribuït en mòduls en què es reprodueixen les estacions i les zones més característiques. És una obra espectacular, que barreja tècnica i art i que han dut a diferents mostres internacionals. El passat cap de setmana, va ser l’estrella de les jornades commemoratives del 50è aniversari de la desaparició del tren, que l’entitat ha organitzat, en col·laboració amb l’Ajuntament i l’Arxiu Comarcal.
Després d’utilitzar durant uns anys l’antic magatzem de l’estació de Sant Esteve d’en Bas, ara tenen la seu en una nau molt gran al carrer Terrassa d’Olot, cedida per l’Ajuntament, on comparteixen l’espai amb altres entitats. Allà tenen la maqueta i molt de material provinent d’aquella línia, així com abundant bibliografia i documentació.
El projecte de l’estació
El seu objectiu a mitjà termini, explica el president de l’Asamtog, Ignasi Riera, és traslladar-se algun dia a l’antiga estació d’Olot. A l’interior tindrien la maqueta i fora, el tren en miniatura tripulat que havia funcionat quan eren a Sant Esteve d’en Bas, els cotxes del tren que puguin rescatar i la locomotora 22.
L’alcalde, Pep Berga, confirma el compromís de l’Ajuntament amb aquest projecte, però adverteix que no podrà ser realitat a curt termini, perquè l’antiga estació es va cedir a la Generalitat per tenir-hi l’escola d’adults, on fan classe uns 500 alumnes. “No ens consta que la Generalitat tingui entre les seves prioritats traslladar l’escola”, explica l’alcalde. Quant al possible retorn de la locomotora (que ja va ser uns dies a Olot, el 2011, en la commemoració del centenari de l’arribada del tren), Berga és del parer de no portar-la fins que no es disposi d’un espai on se’n pugui garantir una bona conservació, ja que aquella màquina (fabricada el 1926) es deteriora amb facilitat.