“M’han tocat el cul!”

Davant l’onada de mobilitzacions feministes contra les agressions sexuals arran de la violació en grup de Pamplona el 2016, força ajuntament van posar fil a l’agulla en la prevenció de les violències masclistes en espais públics i festius. La Mercè antimasclista de fa tres anys va ser una de les pioneres dels anomenats “punts liles”, que són estands d’informació i de sensibilització, a més d’espais de prevenció i també de seguretat per a la persona assetjada sexualment. Entitats especialitzades en la defensa dels drets sexuals de tothom com són L’Associació i Creación Positiva han liderat l’expansió i revisió dels objectius dels punts liles arreu del país, i han insistit en la formació de tots els professionals implicats en aquests espais i el circuit a seguir amb una víctima. “M’han tocat el cul deu cops, és normal aquí?”, o “dos nois que conec de l’institut m’han portat a un racó i m’han obligat a fer-los un petó” , són algunes de les queixes recollides per L’Associació en el balanç dels 39 punts liles muntats a municipis de Catalunya des del 2016 al 2018, i on recullen propostes, com ara que si els espais d’oci estan fora del centre, els camins han d’estar ben il·luminats.

L’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita ha estat un dels pioners a realitzar formació conjunta amb integrants de la policia local, d’empreses de seguretat privada i agents dels Mossos, com impulsa la Generalitat amb el nou protocol de seguretat contra les violències sexuals en espais d’oci, del qual Marta Talarn, treballadora social del consistori de la Ràpita, assegura que ja han comunicat a Interior que s’hi volen subscriure, a més de desenvolupar-ne un de local. “Amb l’agressió de La Manada, ens vam posar les piles: vam començar a fer campanyes de sensibilització, accions per les festes...”, explica Talarn. Uns 50 professionals van participar en la formació, de quatre hores i finançada amb el pla nacional contra la violència de gènere. “Va ser una formació intensa i enriquidora, i en què els participants prenien consciència que, a voltes, segueixen patrons del sistema patriarcal”, explica Talarn. Montse Pineda, coordinadora de Creación Positiva, va ser l’encarregada del curs contra les violències sexuals a la Ràpita. “Els professionals de la seguretat han d’aprofundir més en la idea que no s’ha de criminalitzar la víctima d’una agressió sexual”, declara Pineda. I afegeix que en moltes d’aquestes situacions hi ha menors d’edat, víctimes i agressors, i els professionals que els atenen, des de la policia a la fiscalia de menors, “també han de rebre formació en perspectiva de gènere”.

David Maicas, cap de servei de l’empresa Magnus Seguridad, que dona servei a locals d’oci i festes majors de les Terres de l’Ebre, va participar en aquest curs vers les violències masclistes a la Ràpita i també a Amposta, i proposa que la formació sigui més sovint i que s’ofereixi els dissabtes perquè s’hi apuntin més professionals. A les nits, Maicas admet que veuen situacions de violència masclista. “En un cas un noi sacsejava la seva parella perquè ella no volia marxar de la festa i ens va avisar una amiga”, explica, i detalla la seva tècnica si veu una situació de possible assetjament: “Em poso al costat de la víctima, que em vegi per si necessita ajuda.” Per això, Maicas proposa que els vigilants de seguretat privada que hagin fet el curs de violències sexuals duguin un braçalet lila per identificar-se millor. El cap de servei de Magnus també es felicita que Interior els permeti fer atestats (encara no els han arribat els formularis) per avançar la feina, ja que en segons quins pobles “la policia local a l’estiu està desbordada i et diu que no pot venir si no és un cas molt greu”.

En aquests deu anys treballant en la seguretat privada en espais d’oci, Maicas explica: “Els joves de 15 a 20 anys han crescut en el botellón i les noies no són conscients del perill de confiar en desconeguts, en gent gran que ronda, que busca una presa, i nosaltres quan ho veiem ens hi posem al mig.” També relata que vigilen si hi ha jovent en estat etílic, i en un cas van anar a buscar una noia al pàrquing, on l’havien deixat allà sola.

Un altre cas d’Ajuntament actiu és el de Terrassa, que per segon any consecutiu va activar diversos serveis municipals per celebrar una festa major, a finals de juny passat, lliure d’agressions i comportaments sexistes. Hi van posar dos punts d’informació i atenció davant d’agressions sexuals i comportaments masclistes i LGTBI-fòbics. Com a novetat, es va preveure un itinerari segur, il·luminat i amb cartells, entre el parc de Vallparadís i el centre, és a dir, les dues zones de concerts i activitats nocturnes durant la festa major. I, en col·laboració amb l’empresa que gestiona els autobusos urbans (TMESA), es va ampliar l’horari d’algunes línies i els autobusos oferien el servei de parada intermèdia per a dones, menors de 16 anys, gent gran i persones amb mobilitat reduïda.