17-A, Barcelona demana saber
El ple municipal insta el Congrés a investigar la relació entre l’imam Es-Satty i la policia espanyola
La iniciativa s’aprova per 16 vots contra 15
Per primer cop els socis de govern voten diferent
El ple de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar ahir una moció que proposa tirar endavant diverses investigacions per aclarir la relació entre l’imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty i els serveis secrets de l’Estat Espanyol. El consistori es va reunir ahir en sessió extraordinària –la tercera des de l’inici del nou ple– i va aprovar la iniciativa amb els vots favorables dels regidors dels grups d’Esquerra, Junts per Catalunya i Barcelona en Comú. En canvi, els regidors del grup socialista es van oposar al text proposat i, d’aquesta manera, els socis de govern van votar en sentit oposat per primer cop en el mandat.
L’objecte de la moció és el Congrés dels Diputats, al qual, en la moció aprovada, s’insta “a crear una comissió d’investigació per tractar la relació de l’imam de Ripoll, responsable dels atemptats del 27 d’agost a Barcelona i Cambrils, Abdelbaki es-Satty, amb els cossos de seguretat i informació de l’Estat espanyol”. El document que va rebre el llum verd també demana al Congrés que impulsi un grup de treball d’experts i policies de tots els països amb víctimes, i també insta la fiscalia a investigar per esvair els dubtes que encara hi ha a l’entorn de l’atemptat.
El ple d’ahir, al mig de les vacances d’estiu, va ser forçat per la petició dels grups d’Esquerra i Junts per Catalunya, que, en un primer moment, van presentar una moció més ambiciosa on es detallava l’objecte de la investigació i demanava, també, una comissió de caire internacional amb la participació de la Interpol i les Nacions Unides. La negociació amb els comuns va rebaixar el to del text de la moció, finalment aprovat per només un vot de diferència,16 a 15.
En la sessió plenària d’ahir van faltar set regidors de Barcelona en Comú, inclosa l’alcaldessa, Ada Colau; una regidora del PSC, i una d’ERC. A aquestes nou faltes cal sumar l’absència forçada de Quim Forn, empresonat a Lledoners, que ahir era recordat per una fotografia seva de dimensions din A3, en comptes del tradicional llaç groc.
Teoria de la conspiració
En presentar els motius pels quals van demanar la celebració del ple, els regidors d’Esquerra, Jordi Coronas, i de Junts per Catalunya, Elsa Artadi, van coincidir a afirmar que el seu propòsit no és alimentar cap “teoria de la conspiració”, sinó dur a terme un exercici de qualitat democràtica”, segons va dir el regidor republicà. Coronas va insistir en el fet que “els ciutadans tenen dret a saber” tot allò que té relació amb les circumstàncies que van envoltar l’atemptat.
En el seu torn, Elsa Artadi va lamentar que “no es donin els mecanismes propis de l’estat de dret” i va afirmar que no és bo que encara hi hagi “dubtes” sobre com es va arribar a la comissió dels atemptats. Artadi va desgranar una llarga llista de dubtes sobre la figura de l’imam i els serveis secrets i va dir que cal tenir “por dels polítics que no volen controlar el seu govern i els estats que amaguen informació”.
La intervenció dels proponents va ser contestada, en primer lloc, amb un discurs encès de la portaveu del grup de Ciutadans, María Luz Guilarte, que va actuar com si estigués a la tribuna del Parlament tirant en bala contra el govern de Quim Torra. La regidora va deixar anar una col·lecció d’insults als grups d’Esquerra i Junts per Catalunya, als quals va titllar sempre de “senyors separatistes”, i a qui des d’un principi va qualificar de “moralment miserables” per haver qüestionat l’actuació de l’Estat en els atemptats.
Per la seva banda, Manuel Valls va adoptar ahir el to d’estadista i es va enfundar el paper d’expresident del govern francès que també va haver de front al terror gihadista per rebutjar de ple la iniciativa i reclamar la “imprescindible unitat en el pacte contra el terrorisme”.
La posició del PSC va defensar-la Laia Bonet, que va lamentar que la moció oblidés les víctimes, alhora que subratllava que “no es poden avalar tesis no demostrades”. En canvi, Janet Sanz, dels comuns, va argumentar que el vot positiu dels seus regidors era en pro de la “transparència”. Pel que fa a Josep Bou, del PP, va fer com sempre i va parlar més d’ell que no del problema que ahir es debatia.
