L’Estat redueix a la meitat el fenomen MENA a Catalunya
Les dades del Ministeri de l’Interior sobre els menors no acompanyats retallen un 50% les xifres reals de la Generalitat
A Madrid el problema dels nens del carrer sí que és molt menor
Les xifres oficials del Ministeri de l’Interior sobre l’impacte del fenomen dels menors no acompanyats (MENA) a l’Estat espanyol rebaixa a la meitat la incidència real a Catalunya. Un informe sobre la realitat d’aquests nens del carrer difós ahir per l’agència Efe explica que en la base de dades del ministeri consta que el grup de menors no acompanyats que hi ha a Catalunya arriba als 1.938, mentre que el recompte que fa la Generalitat eleva aquesta xifra fins als 4.226. Aquesta és la xifra en data 15 de juliol dels menors que estan sota el control del sistema d’acollida de l’administració catalana que actualitza constantment aquesta dada i l’ofereix a la seva pàgina web.
Aquesta xifra inclou els menors que són tutelats fins que no assoleixen la majoria d’edat, i també un grup de menors de més de 18 anys sobre els quals s’estén el període de protecció per ajudar-los a encarrilar la seva vida a Catalunya.
Fonts de la conselleria de Treball i Afers Socials van explicar ahir que la diferència entre els registres d’una i altra administració són habituals i que des de la conselleria s’han transmès queixes en més d’una ocasió tot fent notar el greuge que suposa per a Catalunya que les ajudes que es paguen des de Madrid per aquest concepte s’estableixin prenent com a base el registre del Ministeri de l’Interior.
Les dades difoses per l’agència Efe, sempre segons els registres de què disposa el govern espanyol, asseguren que a tot l’Estat hi ha 12.300 menors no acompanyats i que Andalusia és la comunitat que més n’acull, amb quasi 5.200, seguida de Catalunya i en tercer lloc Melilla. El fenomen és quasi residual a la comunitat de Madrid, on es va passar de 1.577 a 600.
En termes absoluts, els més de 12.000 menors que hi havia el 30 d’abril passat suposa quasi duplicar els prop de 6.500 MENA que hi havia controlats el 2017. Aquest creixement espectacular explica el perquè de la tensió creixent que en diversos àmbit està generant la presència cada cop més nombrosa d’aquests nens del carrer.
Sigui com sigui, el cens real dels menors és molt difícil d’aconseguir, ja que, com explica el fiscal especialista en la matèria, Javier Huete, es pot saber “els MENA que han entrat i els que han anat a un centre d’acollida en una comunitat, però els menors marxen, hi ha moltes fugues i hi ha molta mobilitat”. El fiscal reconeix que no se sap els que han marxat fora de l’Estat, però és evident que n’hi ha molts que han estat atesos en una o altra comunitat i que després han aparegut a França, Alemanya o Bèlgica”. Molts marxen per les condicions de saturació del centre d’acollida, on la vida és molt difícil.
LA XIFRA
El llarg recorregut dels menors
Quan no hi ha dubtes sobre l’edat del menor queda sota la tutela de la comunitat autònoma i és ingressat en un centre on s’inicia el procés d’acollida i identificació. Si no està clara la seva edat, se’ls practiquen diverses proves per determinar-la, sota la supervisió de la fiscalia. Un cop confirmat que és menor, s’inscriu en el registre de MENA i s’inicia un procés similar a si s’hagués trobat un nen espanyol; comprovar si té pares que puguin fer-se càrrec d’ell i, si no és així, queda sota la tutela de l’administració autonòmica. Correspon a l’Estat resoldre si es torna el menor al seu país o es queda aquí. Si es queden en territori espanyol, se’ls donarà autorització de residència. Els que fan 18 anys sense haver obtingut l’ autorització de residència poden tenir una autorització temporal per circumstàncies excepcionals. Als 18 anys deixen d’estar tutelats i alguns es beneficien d’un programa de suport.