Drissa ha atès un miler de malalts mentals en 20 anys
La fundació té cinc línies de negoci, entre les quals hi ha un hort ecològic
Al centre especial hi treballen 132 persones, 82 de les quals, amb necessitats especials
Millorar la qualitat de vida de les persones amb problemes de salut mental a través del treball i de l’habitatge i lluitar contra l’estigma social de la malaltia mental. Aquests són els objectius amb què va néixer, l’any 1999, la Fundació Drissa, que aquest any celebra el 20è aniversari havent atès un miler de persones. Drissa és una entitat sense ànim de lucre impulsada per l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) i dos empresaris: Max Marcó, president del Patronat, i Joan Bosch (antic propietari d’El Punt Avui, que va morir el 31 de març del 2016). Diàriament, Drissa atén, a través dels diferents serveis, una mitjana de 275 persones amb problemes de salut mental. I dels 30.000 euros amb què va arrencar ha passat a disposar d’un pressupost de 3 milions d’euros anual.
La fundació té en marxa cinc línies de negoci: serveis de jardineria, neteja, pintura, manipulats i l’horta ecològica. Al centre especial de treball (CET) de Drissa hi treballen 132 persones, 82 de les quals tenen especials dificultats, d’acord amb les dades de la memòria del 2018. Pel que fa a l’horta ecològica, l’entitat disposa d’una finca d’onze hectàrees situada a Campllong, acreditada amb la certificació de producció agrària ecològica CCPAE. Biodrissa és la marca de la Fundació Drissa per a la línia de negoci d’horticultura ecològica: producció (a l’horta), transformació (a l’obrador), venda (a les botiges) i càtering. Actualment, Biodrissa té dos punts de venda: una parada al mercat del Lleó i una botiga al Barri Vell de Girona (Ciutadans, 11).
A més, aquesta fundació gestiona serveis prelaborals (servei de capacitació laboral) a Girona, Santa Coloma de Farners i Figueres) amb 65 places. I el servei d’acompanyament al mercat laboral ordinari té 80 places.
La taxa d’inserció laboral dels seus usuaris al mercat ordinari és d’un 35%. “És una taxa que ha crescut amb els anys. Vam començar amb un 10% i ara hem arribat a un 35% també gràcies a la consolidació dels equips i de la recerca dels recursos”, segons ha explicat la gerent de Drissa, Martínez. Amb relació a l’ocupació, la gerent de Drissa reclama a les administracions que el tercer sector disposi, des de primers d’any, d’un pressupost. “Caldria que els governs fixessin a principi d’any, tal com passa amb Educació i Salut, el pressupost per als serveis socials. Hi ha hagut anys que la convocatòria [d’ajuts] s’ha obert al mes de novembre! Això dona molt poca estabilitat als equips professionals, a part que estan infravalorats. No pot ser que el tercer sector només es financi a través de subvencions. Hem de fer, cada any, un acte de fe”, argumenta.
D’altra banda, a través dels diferents programes d’habitatge –la llar amb suport, el programa d’autonomia a la pròpia llar i el servei d’atenció domiciliària (SAD)– s’ha atès un total de 48 persones en aquests vint anys.
LES XIFRES
Línies de futur de Biodrissa i els horts escolars
Els projectes estel·lars de l’entitat són, segons reconeix Martínez, Biodrissa i els horts escolars. Amb relació a Biodrissa, la gerent explica que es treballa amb l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) per intentar aconseguir, a través de l’envasat, allargar la durabilitat de les cremes i els sucs. “Fem un producte molt fresc, que caduca de pressa. I la idea és que aquests productes no caduquin fins al cap de 15-20 dies”, explica la gerent de la fundació, que indica que si s’assolís aquest objectiu els productes Biodrissa podrien entrar en superfícies comercials. Quant als punts de venda al mercat del Lleó i a la botiga del Barri Vell de Girona, Martínez n’ha valorat satisfactòriament el funcionament. “Hem consolidat un client proper, el dels centres de treball que hi ha per aquella zona, i ara mirem com podem arribar als turistes”, va exposar. I un altre projecte molt ben valorat i també amb possibilitats d’expansió és el dels horts escolars, que actualment està implantat en nou centres educatius del Gironès (vuit escoles públiques de Girona i al Nou de Quart) i es podria estendre a Santa Coloma de Farners. “És un projecte que té molt d’èxit i ens el demanen escoles de fora del Gironès, però els recursos són limitats. És una de les eines de lluita més importants contra l’estigma de la malaltia mental. I el nivell de satisfacció de les escoles és molt gran”, indica la gerent de Drissa, que destaca que si el projecte funciona és perquè a l’estiu, quan no hi ha activitat escolar, es continua tenint cura dels horts.