Salomó es bolca amb el Ball del Sant Crist

El Ball del Sant Crist de Salomó recrea una llegenda d'arrels medievals. La història explica les vivències del mercader Josep Nin, veí de la vila, durant un viatge a Alger. Tant el municipi com tota la contrada i les comarques veïnes patien d'escassetat de blat, i és per això que el salomonenc decideix viatjar a Alger. Allà fa tractes amb un mercader anomenat Mahomet. Després de comprar-li el blat, Nin veu un crucifix a casa del mercader i també el vol adquirir. Acorden que Nin pagarà el que pesi el santcrist en monedes. Quan el posen a la balança veuen que el preu ha de ser de trenta monedes (el mateix que va rebre Judes per delatar Jesucrist). Mahomet es nega a vendre'l a aquest preu i Nin va a veure el sultà, que decideix que es repeteixi l'operació davant seu i, un cop s'assegura que el preu del crucifix és de trenta monedes, fa que es compleixi el tracte. Quan Nin torna a Salomó, el crist desperta devoció fins i tot fora del municipi.

La representació del Ball del Sant Crist es fa, des de l'any 1972, dins l'església parroquial de Salomó els quatre primers diumenges de maig a les dotze del migdia. Durant la sessió d'ahir, l'espai destinat al públic va quedar atapeït. La plena dedicació de Salomó a aquest ball, però, no es redueix a la nombrosa assistència de públic. Sobre l'escenari es va poder veure una multitud de personatges encarnats per veïns, sobretot pel que fa a les danses, una part imprescindible de la representació. Els versos que es reciten, els jocs de llum i la música ambienten l'espai durant l'hora llarga que dura l'obra.

Com tota llegenda, la del Sant Crist de Salomó té part de veritat, i en aquest cas força contrastada. El Patronat del Ball del Sant Crist té una còpia del testament que va deixar Josep Nin quan va morir. També se sap la casa on va viure. La devoció pel Sant Crist de Salomó ja està documentada l'any 1600. El bisbat de Barcelona, al qual pertanyia abans Salomó, té constància d'una Confradia del Sant Crist de Salomó. També s'han trobat evidències de les peregrinacions que feien els mariners «des de l'Ametlla fins a Vilanova» per anar a veure el ball, tal com explica Alfred Roig, membre d'aquest patronat, i «l'any 1901 es feien descomptes en els trens de la zona durant els dies de representació». Roig explica que, per commemorar el centenari d'aquest fet, l'any 2001, Renfe va establir un tren directe des de Barcelona fins a Salomó.