Sense trencament

L’institut escola Arts, al barri d’Hostafrancs de Barcelona, feia ahir més olor de nou que la majoria de centres. Amb l’olor de pintura encara no del tot esvaïda, era el primer dia de feina per al conserge, el primer dia que les famílies s’arreplegaven a la porta sota el rètol amb un nou nom, el primer dia que el director, Albert Inglés, es passejava pels passadissos, el primer dia que una escola concertada reobre convertida en un centre públic a Barcelona. I aquest centre esdevé, per tot plegat, un bon exemple de la implantació d’una xarxa de 25 instituts escola arreu de Catalunya per fer front a un canvi demogràfic que ha fet créixer el nombre d’alumnes a secundària i per lluitar contra l’abandonament escolar.

L’institut escola Arts està situat a l’edifici on fins fa dos cursos hi havia hagut l’escola religiosa concertada Sant Vicenç de Paül. El centre és resultat de la fusió de l’escola Miquel Bleach i de l’institut Joan Coromines. L’institut escola acollirà gradualment tot l’alumnat i la previsió és que el curs 2022/2023 es traslladi a l’institut Joan Coromines i l’edifici actual esdevingui un centre d’estudis postobligatoris. L’Eulàlia i la Montse eren dues de les mares que ahir feien petar la xerrada a la porta del centre, contentes amb el canvi. El fet que l’institut escola cobreixi totes les etapes d’educació infantil, primària i ESO –dels tres als setze anys– significa per a aquestes famílies uns avantatges importants. “No hi ha un trencament entre la primària i la secundària, els alumnes coneixen l’escola quan arriben a la secundària i es manté el projecte educatiu”, explicaven ahir l’Eulàlia i la Montse.

I això que és comú a tots els instituts escola –un model que té les arrels a la República i que el Departament d’Educació va recuperar en l’ensenyament públic el curs 2004/2005, tot i que fa més anys que en funcionen en l’educació concertada–, en el cas de l’Arts té encara un altre component de millora. I és que ofereix unes instal·lacions molt més adients a l’alumnat provinent de l’escola Miquel Bleach. Aquestes mares expliquen que les instal·lacions de la Miquel Bleach tenien una sèrie de deficiències –com ara un pati i un menjador molt petits– motivades pel fet que el centre està situat en una antiga comissaria. “L’any passat vam lluitar molt per entrar tots a la mateixa escola i potser per això som avui aquí”, deien.

El director, Albert Inglés –ho era també de la Miquel Bleach–, destaca la continuïtat del mateix projecte educatiu de primària a secundària i la inexistència d’un canvi brusc en passar d’una etapa a l’altra. Considera també que “és molt enriquidor” que en un mateix centre convisquin alumnes d’edats diverses, per la possibilitat de fer projectes entre els diferents nivells. L’escola institut Arts deu el seu nom, justament, al projecte artístic que desenvolupa, com a escola Tàndem, amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). “Anem molt al MNAC i fem recerca entorn d’un tema.” Inglés explica que la manera de treballar a primària i a secundària sol estar força diferenciada, “i el pas és massa gros per a uns alumnes que encara són petits” quan comencen l’ESO. De fet, els projectes innovadors s’estan desenvolupant molt més a les escoles que als instituts, i escoles institut com l’Arts afavoreixen justament que la metodologia per projectes es pugui continuar desenvolupant. L’art ocupa un lloc important en el projecte educatiu d’aquest institut escola. Treballen amb artistes, reflexionen sobre l’art amb visites a museus, participen en el programa anomenat Visual thinking strategies (VTS) per exercitar les habilitats lingüístiques i el pensament crític a partir de la contemplació d’una obra d’art. I visiten escoles d’Europa amb VTS.

El Departament d’Educació ha decidit aquest curs doblar gairebé el nombre d’instituts escola, que sumen 25 centres als 28 que ja existien. Ho fa convençut que la continuïtat de l’educació primària i secundària en el mateix centre educatiu disminueix l’abandonament escolar i afavoreix l’èxit escolar. En la gran majoria de casos l’obertura dels nous centres ha estat fruit de l’ampliació d’escoles ja existents. Només en tres casos ha estat resultat d’una fusió d’una escola i un institut ja existents, i no s’ha obert cap centre nou d’aquestes característiques. El Barcelonès i el Vallès Occidental són les comarques amb més instituts escola nous, ja que l’oferta s’ha ampliat en sis i set centres més, respectivament. La resta estan repartits entre el Baix Llobregat, la Catalunya Central, Lleida, Tarragona, el Maresme i Girona. És una distribució que tant dona resposta a àrees urbanes molt denses com la zona nord de l’Hospitalet com a entorns rurals poc poblats com el del Pont de Vilomara i Rocafort. L’ampliació de la xarxa d’instituts escola s’ha fet atenent les peticions dels municipis i els serveis territorials, unes 170 entre documentades i informals.