A les Terres de l'Ebre se celebren més de dos-cents espectacles taurins a l'any
Cinc anys després del manual de bones pràctiques, els defensors de la festa argumenten la poca accidentalitat
La intervenció del veterinari Jordi Vendrell en representació del Col·legi de Veterinaris de Catalunya va ser una de les més il·lustratives que es van poder escoltar ahir al Parlament de Catalunya. Així, Vendrell, que es va presentar ell mateix com un gran aficionat a la tauromàquia i als correbous de les Terres de l'Ebre, va resumir les actes que els seus companys de professió han anat aixecant durant aquests cinc anys d'aplicació del manual de bones pràctiques taurines. Vendrell es va centrar en les dues modalitats de correbous que se celebren a les Terres de l'Ebre i que han estat més qüestionades per les protectores d'animals; el bou embolat i el capllaçat. «En total se n'han celebrat 713 i només s'han enregistrat 42 incidències», va dir Vendrell, que va remarcar que només quatre van ser greus. A tall d'exemple, val a dir que un d'aquests incidents greus es va produir a Amposta durant les festes d'agost del 2007, quan la policia local va sacrificar a trets un bou perquè s'havia escapat. És aquesta «baixa accidentalitat» en els espectacles taurins, tant pel que fa a la salut de les persones com als drets dels animals, un dels principals arguments dels defensors de la festa dels bous a l'Ebre. «No hi ha un maltractament a l'animal; al contrari, l'aplicació del manual, tot i no ser un reglament obligatori, demostra la voluntat de fer bé les coses», hi va afegir Vendrell.
Per contra, les protectores d'animals, que ahir no van tindre veu en la sessió del Parlament, asseguren que en les festes dels bous a l'Ebre sí que maltracten els animals. Aquestes protectores fa anys que denuncien els ajuntaments dels pobles ebrencs per l'incompliment de la llei de protecció dels animals del 2003, ja que consideren que s'infligeixen danys físics i psíquics als animals. «Totes aquestes denúncies s'arxiven sistemàticament perquè no hi ha voluntat política per fer complir la llei», va manifestar la portaveu del Partit Antitaurí contra el Maltractament Animal (Pacma) a les Terres de l'Ebre, Dora Casadó. Bàsicament les denúncies de les protectores se centren en els bous capllaçats i embolats, i també en la celebració d'espectacles taurins fora de les dates en què és tradicional fer-los. El 2004 i el 2005 hi va haver una allau de denúncies, arran d'un informe del Síndic de Greuges que considerava il·legals els bous capllaçats i embolats, però a partir del 2006 el nombre d'expedients es va retallar considerablement en veure que gairebé totes s'acabaven arxivant.
De capllaçats i embolats
Les dues modalitats taurines més qüestionades per les protectores que se celebren a les Terres de l'Ebre són el bou embolat i el bou capllaçat. El primer consisteix a enganxar dalt de les banyes de l'animal una estructura de ferro amb dues boles de roba mullades amb quitrà i calar-los foc. En alguns casos també s'hi afegeixen elements de pirotècnia per donar més vistositat a l'espectacle. Segons les protectores d'animals, el bou, a més de rebre cremades per les espurnes, pràcticament no s'hi veu i té un gran estrès. El bou capllaçat consisteix a subjectar el bou amb una corda lligada també a les banyes i fer-lo córrer pels carrers del poble. Segons les protectores, l'animal pateix caigudes i rep cops per fer-lo córrer. El manual de bones pràctiques per «millorar» aquestes modalitats recomana reduir el temps de cadascun dels espectacles: un màxim de 50 minuts el del bou capllaçat i 30 minuts el de l'embolat. A més, un veterinari ha de reconèixer l'animal abans i després de començar la festa.
