El Parlament dóna un impuls a la llei que ha de blindar els correbous a l'Ebre
Els alcaldes demanen que es puguin celebrar més espectacles de bous durant l'any i reivindiquen els trets culturals de la festa
Pot semblar contradictori, però el Parlament està elaborant una llei per prohibir les curses de braus amb mort de l'animal a Catalunya i ahir va iniciar els tràmits per fer-ne una altra que legalitze els bous al carrer (sense mort de l'animal) a les Terres de l'Ebre i a la resta del país. El territori va ser ahir el protagonista en la comissió de Política Cultural, en la qual tant els diputats de la comissió, excepte Daniel Pi (ICV), com els compareixents eren de les Terres de l'Ebre. Van tindre un protagonisme especial els alcaldes de la Ràpita i Amposta i els presidents comarcals del Baix Ebre i el Montsià, que van demanar que s'amplie l'oferta taurina als seus pobles. «Hauríem de poder celebrar correbous fora de les festes majors», va manifestar l'alcalde de la Ràpita, Miquel Alonso. «Estaria bé poder fer bous el dia que inaugurem el pont entre Deltebre i Sant Jaume», deia per la seua banda el president del Consell Comarcal del Montsià i alcalde de Sant Jaume, Castor Gonell. Ara bé, aquest prec que també compartia el president de l'Agrupació de Penyes de les Terres de l'Ebre, Miquel Ferré, serà complicat de poder encabir en la nova llei, ja que obligaria a modificar la llei de protecció dels animals del 1988. «Això pot representar un problema jurídic que complique el procés», va argumentar el portaveu de CiU a la comissió, Francesc Sancho.
La ponència debatuda ahir també reivindica el valor cultural de la festa dels bous. De fet, un dels compareixents va ser el director del Museu del Montsià, Àlex Farnós, que va dir que els bous al carrer «formen part del patrimoni cultural immaterial de les Terres de l'Ebre». Segons Farnós, el que ha de fer la llei «és adaptar els correbous a la contemporaneïtat i a les pràctiques d'una societat avançada que respecta els drets dels animals».
D'altra banda, tots els compareixents van coincidir a dir que cal una regulació de la festa dels bous a les Terres de l'Ebre, ja que ara es regula a partir de la llei de protecció dels animals de l'any 1988, modificada el 2003. Una llei obsoleta en molts aspectes. Ara, els membres de la comissió s'han de reunir per incloure al document les aportacions fetes ahir i les previsions és que es puga consensuar un document final abans que finalitze la legislatura.
LES FRASES
Vint-i-sis pobles amb la mateixa tradició
Actualment a les Terres de l'Ebre hi ha 26 pobles on els bous de carrer formen part de les seues festes populars des de temps immemorials. Són pràcticament tots els del Baix Ebre i el Montsià, excepte Tortosa, el Perelló, l'Ametlla de Mar i Freginals, i tres de la Terra Alta: Horta de Sant Joan, Arnes i Corbera d'Ebre. De fet, molts d'aquests pobles i els consells comarcals que els representen han aprovat mocions per reclamar al Departament de Cultura que incloga la festa dels bous de carrer dins el catàleg de festes considerades bé d'interès cultural a Catalunya. A més, a final d'aquest mes de maig se celebrarà un congrés de cultura a Tortosa en què també es presentaran ponències que analitzen la tradició cultural dels bous a l'Ebre.
Les protectores lamenten no haver estat convidades a la sessió parlamentària
Cap associació de defensa dels animals, ni cap particular crític amb la festa dels bous van ser convidats a la sessió parlamentària d'ahir, en què es va debatre la proposició de llei per regular les festes tradicionals amb bous a les Terres de l'Ebre i a Catalunya. El grup d'ICV havia demanat les intervencions, entre altres, del professor Javier Manteca, el veterinari Enrique Zaldívar de l'Associació de Veterinaris Abolicionistes de la Tauromàquia, o el regidor a l'Ajuntament de Barcelona per ERC Jordi Portabella, però van ser rebutjades pels diputats de CiU, PSC, ERC i PP. «Les persones proposades per ICV ja havien intervingut durant el debat de la iniciativa legislativa popular (ILP) per prohibir les curses de braus a Catalunya», va argumentar ahir Francesc Sancho, diputat de CiU i alcalde de l'Ampolla. «A més, en el cas de les Terres de l'Ebre parlem d'una festa sense mort de l'animal», va afegir. «Està clar que amb aquesta llei no es pretén de cap manera protegir els drets dels animals, perquè no hi ha cap representant de les associacions que els defensem; només hi ha partidaris de la festa», va manifestar per la seua banda la portaveu del Partit Antitaurí (Pacma) a les Terres de l'Ebre, Dora Casadó. Per Casadó, els espectacles taurins de l'Ebre també incomplixen la llei de protecció dels animals perquè representen un maltractament «evident» als bous, particularment en les dues modalitats més qüestionades i denunciades per les protectores d'animals: el bou embolat i el capllaçat.
