Girona enllesteix sota la pluja els darrers detalls de Temps de Flors

El cartell d'aquest any és un disseny d'Irene Humet, alumna de segon de batxillerat de l'IES Santiago Sobrequés. En el cartell es representa un vestit vermell rebregat amb forma de pètal de flor que es va reproduint al llarg del disseny. El concurs el van organitzar l'Ajuntament de Girona i l'IES Santiago Sobrequés, i anava dirigit als alumnes que fan el batxillerat artístic. S'hi van presentar una cinquantena de propostes, entre les quals va guanyar la d'Humet. Segons va explicar l'autora, en els primers esbossos va partir de la idea d'una noia, amb el vestit, agenollada. Aquesta idea original va anar variant fins al disseny final. Entre els guanyadors d'altres edicions hi ha reconeguts artistes com Domènech Fita, Vicente Huedo o Emília Xargay.

El bon desenvolupament de l'exposició de flors pot veure's alterat a partir de l'11 de maig per la convocatòria de vaga indefinida que han fet els treballadors de Musersa, l'empresa encarregada de la recollida d'escombraries. Una trentena de treballadors van concentrar-se ahir davant l'ajuntament «com a mesura de pressió» perquè volen que «la situació es desbloquegi», segons va afirmar Joan Verdaguer, president del comitè d'empresa. Verdaguer va afegir que estan «disposats a quedar quan sigui [amb l'empresa] per evitar la vaga». Respecte a la coincidència de la convocatòria amb l'exposició de flors, la responsable de l'organització de l'exposició, la tinenta d'alcalde Isabel Salamaña, va acusar els treballadors de Musersa de «falta de sensibilitat».

La programació de Girona, Temps de Flors no es limita a les exposicions florals que atrauen per si soles milers de visitants, sinó que s'han programat una sèrie de concerts gratuïts, exposicions i fires que completaran l'oferta d'activitats festives i culturals.

Els dissabtes 8 i 15 de maig es faran al carrer Santa Clara i a la rambla de la Llibertat respectivament les fires de l'artesania i de l'alimentació artesana. Aquestes dues fires completaran la que hi haurà al pont de Pedra al llarg de tots els dies. És a dir, des de demà, dia 8, fins diumenge de la setmana que ve, dia 16.

Les principals sales d'exposicions de la ciutat aprofitaran Temps de Flors per presentar les seves pròpies propostes. Algunes també tindran de protagonistes les flors, però n'hi haurà d'altres de temàtiques tan diverses com la pintura o robòtica, o mostres de llibres fets pels alumnes de plàstica de l'Escola Municipal d'Art. Els concerts tindran lloc en diferents espais de la ciutat. Seran a càrrec de diversos grups corals de les comarques gironines, l'Orquestra de Cambra de l'Empordà, l'Orquestra de Girona i la cobla del Conservatori Isaac Albéniz de la Diputació, entre molts altres. Trobareu la programació detallada al web de l'Ajuntament (www.girona.cat).

Ningú m'ho ha sabut explicar: per què Sant Fèlix ha trigat anys i panys a incorporar-se a l'exposició de flors? Amb el capítol de la catedral són prou sabuts els alts i baixos, «ara sí, ara no», que hi ha hagut. Ara bé, amb Sant Fèlix deu ser perquè no s'hi havia pensat o hi havia un rector tossut. Amb l'escalinata d'entrada havien pagat penyora fins ara. M'atreveixo a donar la benvinguda al temple el campanar del qual és el segell característic de Girona. El de la catedral no té cap gràcia, però qui mana, mana. Un respecte!

Demà s'inaugura l'exposició. El temps hivernal, ingrat, no ha deixat treballar els que presenten treballs a l'exterior. Amb tot, un esforç suprem d'avui durant el dia, i si convé a la nit, farà el miracle. Demà a l'hora d'inaugurar hi haurà més corredisses que altres anys, tot i que els visitants, com que no tenen referència del que pretenia l'artista, ho trobaran prou bé tal com ha quedat. S'ha de dir: els visitants són molt generosos i sols els gironins de la ciutat són exigents, tots hi entenen i en parlen com a cosa pròpia.

És d'esperar que la crisi, que penetra pertot com la pols i les formigues, no faci acte de presència a l'exposició. Ens hem d'anar acostumant a aquesta nafra de la qual una bona part quedarà fixada per sempre més. Res serà igual. Les exageracions, la petulància i l'exhibicionisme seran els grans tocats. Ara bé, la cultura i el culte a la natura no tenen per què minvar. I l'exposició de flors –que en forma part–, tampoc! Ara toca adaptar-se.