Equipaments
Trenta-dos mesos d’exili
El pavelló de la Cellera torna a tenir activitat després d’haver tancat quasi tres anys per defectes greus
Les queixes de l’inici han deixat pas a la fusió de clubs de dos pobles i a l’augment d’esportistes
Nou-cents vuitanta-dos dies és el temps que han hagut d’esperar els habitants de la Cellera de Ter per tornar a disposar del seu pavelló municipal, tancat el gener del 2017. En un primer moment, però, poca gent es podia imaginar que s’allargaria tant en el temps. Les obres, de fet, havien de consistir únicament en un canvi del sostre del pavelló “per solucionar un problema de goteres”, tal com explica l’alcalde, Xavier Boïgues. Els problemes, però, no trigarien a aparèixer.
Quan el projecte d’obra estava ja licitat i adjudicat, els tècnics del Consell Comarcal de la Selva van detectar un dèficit en l’estructura del pavelló. Aquest fet va provocar la cancel·lació de l’antic projecte i la creació d’un de nou, fet que allargaria molt les previsions inicials. “Entre que es va realitzar el projecte i es va licitar i adjudicar van passar més de cinc mesos”, admet Boïgues.
El sostre i el parquet
Per si no fos prou, quan les obres ja afrontaven la recta final, unes fortes pluges entre l’abril i el maig del 2018 van malmetre el parquet. Boïgues ho atribueix a una “mala planificació de les obres del sostre” per part de l’empresa constructora. D’aquest problema en va derivar un nou projecte, dedicat a la substitució del parquet, que acabaria amb la reobertura del pavelló el passat 23 de setembre. Durant aquest temps, diverses entitats locals han hagut de fer malabarismes per mantenir la seva activitat. Una de les afectades va ser la Comissió de Festes. Els anys 2017 i 2018 van celebrar les Festes del Roser en una carpa, “una infraestructura cara i menys còmoda que el pavelló”, segons indica l’associació. Tot i això, matisen que encara que el fet de no tenir pavelló els ha “complicat la feina” sempre se’ls ha donat alternatives.
Un dels principals afectats va ser el Club Bàsquet Cellera. El club, al no disposar de pavelló propi, es va veure obligat a moure tota la seva activitat als pavellons d’Amer i Anglès. El president en aquell moment, Jordi Rabionet, admet que va ser un “cop dur” per al club. “En un primer moment, pensàvem que suposaria la fi de l’entitat”, assegura.
Una de les principals preocupacions era el desplaçament assumit pels pares dels jugadors del club. “D’entrada hi va haver moltes queixes”, continua. Afortunadament per a l’entitat, però, la història va acabar bé. Arran de l’exili momentani, els clubs de bàsquet de la Cellera i Amer es van fusionar per crear la Unió Esportiva la Cellera-Amer. Posteriorment s’hi afegirien els clubs de voleibol, tennis de taula i kinbol de la Cellera. Actualment, més de quatre-cents associats en formen part. “Es va saber treure profit d’una situació no desitjada”, admet Rabionet. Tant ell com Boïgues coincideixen a agrair als ajuntaments d’Amer i Anglès la seva ajuda i l’acollida que els van dispensar.
La tornada suposa tancar un cicle que semblava no tenir fi. Finalment, però, les entitats locals podran tornar a casa dos anys i vuit mesos després. El creixement del club, però, l’ha fet quedar petit i es continuaran realitzant activitats a Amer.
