Notre-Dame, amb el pas canviat

Sis mesos després del gegantí incendi, la reconstrucció de Notre-Dame avança a pas de tortuga. Així es constata amb un simple passeig al voltant de les barreres amb filat de punxes que separen la zona de la catedral parisenca, al cor de la capital francesa. Mentre que fa uns mesos immenses grues col·locaven blocs de fusta per reforçar l’estructura de la catedral, ara sembla que es troben en estat d’hibernació. Les obres estan gairebé paralitzades.

La contaminació pel plom i la complexa tasca d’assegurar-ne l’estabilitat obstaculitzen el ritme de creuer necessari perquè el temple gòtic estigui reconstruït el 2024, coincidint amb la celebració dels Jocs Olímpics a París, com va prometre el president francès, Emmanuel Macron. L’Assemblée Nationale va aprovar al juliol una polèmica llei que permetia derogar algunes normes d’urbanisme i medi ambient per accelerar les obres.

No obstant això, entre el 25 de juliol i el 19 d’agost les tasques de reconstrucció van quedar suspeses. El motiu? Els elevats nivells de contaminació de plom. Les flames van provocar que unes 400 tones d’aquesta substància es desprenguessin en forma líquida i gasosa a l’interior i a l’exterior del temple. Una cartografia publicada a mitjan juliol reflectia a la zona de Notre-Dame uns nivells de concentració molt elevats d’aquesta partícula potencialment cancerígena i nociva per a la reproducció i els infants. Després d’haver tractat aquesta qüestió amb opacitat, les autoritats van impulsar a l’agost les primeres mesures de descontaminació dignes d’aquest nom. I van establir els protocols necessaris per protegir els treballadors.

Dotze nens que resideixen en barris propers a Notre-Dame han sofert intoxicacions pel plom i 78 són objecte de seguiment mèdic. Dels 877 menors que s’han fet proves, un 10% tenen una concentració elevada d’aquesta partícula. Malgrat això, el director de l’Agència Regional de Salut a la regió parisenca, Aurélien Rousseau, va declarar: “Estem en el mateix nivell que la població en general.” “És absurd negar que s’ha produït una contaminació”, assegura l’experta en malalties professionals Annie Thébaud-Mony. Aquesta investigadora emèrita a l’Institut National de la Santé lamenta que les autoritats hagin descartat confinar la catedral com van proposar gabinets d’experts a l’abril per “motius financers i imposar un ritme de reconstrucció ràpid d’acord amb el calendari fixat per Macron”.

A més de l’alerta sanitària, la contaminació pel plom suposa un maldecap per les reticències que les mesures de prevenció han generat entre els 150 operaris implicats en la reconstrucció, segons va revelar Le Figaro. “Estem gairebé aturats”, reconeixia un d’ells en declaracions a aquest diari conservador. “S’ha deixat de confiar en nosaltres, se’ns assetja, és cada vegada més difícil treballar en les obres”, hi afegia Didier Durand, un tallador de pedra, sobre el malestar imperant entre els treballadors, afavorit per uns procediments burocràtics considerats excessius i les resistències que genera l’ús sistemàtic de màscares, vestit protector i dutxes.

Si no es produeixen nous contratemps, les tasques actuals per garantir l’estabilitat de l’edifici haurien de concloure la primavera de l’any que ve. No serà fins a finals del 2020 que es decidirà si l’agulla del creuer, completament derruïda pel foc, es reconstrueix de manera idèntica o bé s’hi aporta “un gest contemporani” com va proposar el president francès. Les tasques pròpiament dites de la reconstrucció no començaran fins al 2021, tres anys abans de la data fixada perquè estiguin acabades.