Les famílies aporten cada any 148 milions als centres educatius públics
La FaPaC denuncia que escoles i instituts deriven a les famílies conceptes que hauria d’assumir l’administració
Les famílies destinen cada any 148 milions d’euros a despeses de funcionament dels centres, si es tenen en compte els 4,3 milions que les AFA aporten a l’escola o institut, els 65,3 milions en quotes de material, i els 78,4 milions per a sortides escolars. És la principal dada que sorgeix d’un estudi que ha fet la Federació d’Associacions de Pares i Mares de Catalunya (FaPaC) a través del qual denuncia que el Departament s’estalvia aquests imports perquè es deriven a les famílies a través de les peticions fan els mateixos directors de centre en funció de les necessitats. L’informe de la FaPaC posa de manifest que les quotes poden variar entre territoris i sobretot entre projecte pedagògic, amb un pes més gran en les escoles innovadores.
Les aportacions que fan les famílies a les escoles procedeixen de dues fonts diferent de finançament, les AMPA o AFA i les quotes que assumeixen per material, sortides o menjador escolar.
En el cas de les associacions de famílies, de mitjana es paguen quotes de 31 euros anuals, que varien en funció del territori i del tipus de projecte pedagògic. Amb aquestes quotes i altres subvencions, que poden ser de caràcter públic, d’altres administracions, o privat, d’entintats com ara l’Obra Social ’la Caixa’, les AMPA tenen fons per finançar les activitats pròpies de la iniciativa (festes, activitats, etc.) però fan també aportacions cada curs als centres.
L’estudi de la FaPaC xifra en 4,2 milions la quantitat que aporten les AMPA a les escoles i instituts públics, que de mitjana suposa 4.000 euros per associació i escola. 2 milions es transfereixen a través d’una aportació monetària i els 2,2 milions restant en espècies, és a dir, en material informàtic, mobiliari o altres conceptes que pugui necessitar l’escola. Això suposa que només el 69% dels diners que recapta l’AMPA es dediquen a l’activitat pròpia, i la resta es dona al centre.
La directora de la FaPaC, Lidón Gasull, ha alertat que les AMPA de zones amb rendes altes tenen més capacitat recaptadora a través de les subvencions, i que aquests diners acaben finançant “de forma encoberta’’ el sistema educatiu públic, que cada vegada, ha afegit, és més “dependent’’ d’aquesta forma de finançament.
Un dels conceptes que es finança d’aquesta manera és la contractació de professionals en horari lectiu, una fórmula utilitzada per 95 centres el curs 2017-2018. Majoritàriament es van contractar professionals d’idiomes, en un 23,3% dels casos, o Tècnics d’Educació Infantil (TEI), en un 20,7%. Per Gasull, és una ’’irregularitat’’ la contractació de professionals en horari lectiu ja que són treballadors de l’educació pública i considera que el darrer responsable n’ha de ser el departament d’Educació. Critica que, d’aquesta manera, la responsabilitat que tenen vers l’alumnat ’’desapareix’’ a banda de crear un problema en normativa laboral. La major part de les contractacions es fan en entorns de renda mitjana, tot i que, des de la FaPaC es continuarà estudiant perquè en els centres educatius situats en zones socioeconòmicament desfavorides, contracten el triple de professionals que els AMPA o AFA de zones de renda alta.
Material i sortides
La gran aportació de les famílies a les escoles es fa a través de les quotes de material escolar i les sortides. Amb una mitjana de 88 euros, i una variabilitat del 300% entre les Terres de l’Ebre (31,2 euros) o el Vallès Occidental (124 euros), el 96% de les escoles i instituts cobren aquesta quota. Per Gasull, és una mostra que la quota està ’’institucionalitzada’’ tot i no ajustar-se a llei.
Pel que fa a les quotes de sortides escolars, la FaPaC ha calculat que la mitjana és de 105,6 euros, amb variacions de fins un 126% entre les Terres de l’Ebre, de 55,9 euros, i el Vallès Occidental, del 126,6 euros). La xifra inclou en el 78% dels casos, el cost de la sortida per alumne, i en un 36% i un 25% dels casos, també el cost dels mestres acompanyats i dels monitors, respectivament. Per Gasull, aquest cost, en ser sortides en horari lectiu hauria de recaure en el Departament d’Educació, que ha d’assumir el professorat i els monitors que es contracten.
Irregularitats en el preu dels menjadors
L’estudi de la FaPaC també ha analitzat el cost del menjador escolar i de les activitats del migdia. Tot i no ser lectiu, el Departament marca un preu màxim de 6,20 euros per àpat, però en canvi, més d’un 12% des centres cobren fins a 8,20. El 55% d’aquests centres són menjadors escolars gestionats per l’administració. Per això, la FaPaC ha criticat que sigui la mateixa administració qui incompleix ’’la pròpia normativa’’.
Des de la Federació també han criticat que el temps del migdia s’ofereixin activitats no incloses en el preu del menjador però que en canvi, formin en aprenentatges que s’haurien de garantir en horari lectiu, com pot ser la informàtica o els idiomes. La FaPaC també s’ha adonat que els centres per projectes tendeixen a oferir més activitats d’aquest tipus.
La responsabilitat de les famílies
En total, en concepte de materials, les famílies aporten 65,3 milions cada curs, i en concepte de sortides 78,4 milions, cosa que suposa 143 milions que, sumats als 4,2 milions que donen les AMPA, implica que els pares i mares paguen un total de 148 milions cada curs en despeses de funcionament que, per llei, hauria d’assumir el Departament d’Educació. En no fer-ho, ha alertat la FaPaC, incompleix la seva pròpia normativa i vulnera drets com el d’igualtat i el de la no-discriminació a més dels principis de gratuïtat i universalitat, que marca tant la LOMCE com la LEC. La FaPaC ha recordat que el darrer pressupost dedicava 89 milions a les despeses de funcionament.
Gasull ha volgut fer recaure tota la responsabilitat cap als responsables del Departament i no les famílies, ja que considera que les famílies ’’només fan allò que els centres educatius els demanen’’ i lamenta que els centres educatius ja no es dirigeixin al Departament per reclamar la inversió necessària, com si que passava a la primera època de les retallades, sinó que derivi aquesta despesa a les famílies.
La directora de la FaPaC ha recalcat que les quotes de les AMPA només poden servir pel propi funcionament que suposa una tasca de custòdia de l’escola, les activitats en horari no lectiu, les famílies o altres iniciatives de formació o xerrades, és a dir, activitat ’’associacionista’’, però en cap cas, ha reafirmat, s’ha de vincular al pagament de despeses que hauria de cobrir el Departament. Per això, Gasull no s’ha mostrat a favor de fer una crida a les famílies per a què no paguin aquestes quotes, i crear així un ’’estat d’alarma’’ però ha defensat que s’han de prendre mesures perquè això no passi.
L’estudi s’ha fet en base a les dades de 1.200 associacions de famílies , de les 1935 que té federades la FaPaC i de les més de 2.300 d’arreu de Catalunya.