“La pobresa infantil és greu i no s’està resolent”

Ens preocupa perquè és un problema estructural greu i no s’està resolent. Estem parlant que tenim un 25% de les llars amb fills que estan en risc de pobresa, i en el cas de famílies monoparentals la xifra es dispara al 40%. La presència de nens i nenes augmenta el risc de pobresa. Ser un nen o nena pobre a Catalunya no vol dir necessàriament passar gana, però sí tenir dificultats per alimentar-se adequadament.

Sí, a l’informe internacional sobre l’estat mundial de la infància assenyalàvem que un 31,2% dels nens i nenes de Catalunya tenen sobrepès o obesitat, que és una forma de malnutrició i que ve donada per factors com ara no tenir hàbits alimentaris i de vida saludables. Ser pobre tampoc vol dir que no es té accés a una educació, però sí que hi ha més barreres i obstacles per accedir a estudis superiors o que han d’abandonar els estudis per treballar, perquè a casa seva no entren els ingressos necessaris per mantenir la família. També n’hi ha que no poden gaudir d’activitats extraescolars.

La pobresa és el gran obstacle perquè els nens i nenes puguin gaudir i exercir els seus drets. Tots se’n ressenten perquè hi ha una major vulnerabilitat en termes de salut, d’educació, d’explotació, necessitat de protecció, i això té conseqüències en el seu present i en el seu futur. Ens cal plantejar quina societat de futur estem construint o cap a quin model estem anant.

S’ha de tenir accés a serveis i ingressos bàsics i a uns adequats sistemes de protecció social. Cal augmentar la inversió social en la infància i en les seves famílies, sobretot per a aquells en situació de més vulnerabilitat, per situar-la com a mínim al nivell de la Unió Europea. La metodologia desenvolupada per l’Unicef per mesurar la inversió en la infància que la Generalitat s’ha compromès a adoptar permetrà analitzar quant i com s’inverteix. Garantir una educació de qualitat i inclusiva per a tots els infants resulta fonamental en la lluita per la igualtat d’oportunitats i per posar fi al cercle de pobresa que massa sovint es transmet de pares a fills.

L’arribada de joves migrants sols ha estat una mena d’emergència que ens ha agafat desprevinguts. El sistema de protecció no estava preparat per a una afluència massiva així ni per donar la millor resposta a les necessitats d’aquests joves d’acord amb la convenció. Molts d’ells han passat veritables inferns per arribar fins aquí, abusos de tot tipus, i es troben en situació de màxima vulnerabilitat, i és aquí on ha de prevaler la seva condició d’infant. Són triplement vulnerables: per la seva condició de menors d’edat, per estar en situació de desarrelament i per trobar-se sols. La saturació del sistema també provoca que aquests joves estiguin massa temps en centres de primera acollida. La recepció, acollida i posterior protecció i inclusió social d’aquests joves presenta llacunes que cal revertir. Són infants que necessiten un plus de protecció. El discurs de l’odi surt quan se’ls concep com una amenaça quan no ho són.

És l’essència pura de la infància, la creativitat, el gaudi, l’aprenentatge i una base excel·lent per desenvolupar-se. Com a adults hem acabat prohibint jugar en llocs públics, per exemple, associant el joc a molèstia o pèrdua de temps, limitant espais quan molts hem crescut als carrers. És així com volem estimular la seva creativitat i llibertat?.