El Tsunami es fa fort a l’autopista
El moviment aconsegueix col·lapsar les dues vies de comunicació ràpida que uneixen l’Estat espanyol amb el francès
Els CDR reforcen l’acció de protesta tallant les entrades principals a Barcelona i mobilitzant-se arreu del país
El Tsunami Democràtic va trair ahir un dels lemes més corejats pel moviment independentista Ni un pas enrere, però ho va fer per reagrupar forces i tornar a la càrrega amb energies renovades. Després d’aguantar quasi 28 hores el tall del pas fronterer a la Jonquera, col·lapsant el trànsit per l’AP-7, el moviment independentista va recular uns quants quilòmetres a la mateixa via per tornar a ocupar l’asfalt: aquesta vegada a l’altura del municipi gironí de Salt, fent-s’hi forts i provocant un altre tall de dimensions importants, que al vespre generava una retenció de 6 km.
A la vegada que la gent mobilitzada pel Tsunami feia aquest pas a les comarques gironines, amb uns moviments que semblaven els d’una partida d’un joc d’estratègia pensats per burlar les forces policials, també es mobilitzaven vehicles al País Basc, que a partir d’ahir a les sis de la tarda van col·lapsar l’autopista A-8 al pas fronterer d’Irun, on tan sols una hora més tard ja hi havia desenes de camions atrapats i una cua d’11 quilòmetres. En la protesta van participar uns 500 cotxes, que van protagonitzar una marxa lenta, en una acció que va ser batejada com a operació Cargol. Un accident de trànsit i el volum alt de camions que sovint hi ha els dimarts en aquest pas fronterer va ajudar al generar el col·lapse.
La protesta del moviment sobiranista atiada des de les xarxes socials va tenir ahir una tercera pota a Barcelona, on a partir de quarts de vuit del vespre hi va haver talls als principals accessos viaris de la capital. En aquest cas, la protesta la van convocar els CDR, que aquests dies uneixen esforços i estratègia amb el Tsunami. Els manifestants es van concentrar a Maria Cristina, tallant la Diagonal; a Fabra i Puig, interrompent el trànsit a la Meridiana, i a les Glòries, tallant la circulació d’entrada i sortida de la Gran Via nord. En aquesta artèria es manté, des de fa dies, l’acampada a la plaça Universitat, que continua interrompent el trànsit en aquest punt. I, també a Barcelona, els CDR ja havien efectuat a primera hora de la tarda una concentració davant del consolat francès, en senyal de rebuig pel desallotjament de la Jonquera.
Girona, el País Basc, Barcelona i, com una taca d’oli, altres municipis van anar sortint al carrer a la tarda per estendre les concentracions i causar més talls de trànsit, com ara els que es van fer a l’A-7, l’A-27 i la T-11, a Tarragona, o a la ronda Ibèria de Sabadell. També es van fer talls al pas fronterer de Puigcerdà, a Folgueroles (C-25), a Vic (C-17), Calldetenes (C-25), Sant Adrià de Besòs (C-31), Fornells de la Selva (A-2), Cabrera de Mar (C-32) o l’Ampolla (AP-7), i una manifestació a Lleida.
El segon dia de protesta dels tres que havia anunciat el Tsunami va començar amb un esmorzar calent a peu d’asfalt, sobre l’AP-7, al límit fronterer amb l’Estat francès, amb l’expectativa de saber si els manifestants podrien aguantar el tall o si serien desallotjats per la policia francesa. Finalment es va imposar la força policial davant l’acció pacífica, i a les dotze del migdia la Gendarmeria ja havia aconseguit posar fi a la protesta. Les càrregues policials, amb ús de gasos lacrimògens inclosos, es van saldar amb disset detinguts a la banda francesa (tots van acabar quedant en llibertat).
En el dispositiu també van intervenir els Mossos i la Guàrdia Civil, que van actuar al costat de l’Estat espanyol. Aquest últim cos armat es va presentar al lloc de la protesta amb els escopeters, que no van disparar pilotes de goma, munició prohibida pel Parlament de Catalunya. D’altra banda, els efectius dels Mossos van actuar contra un home per haver-se llançat presumptament al coll d’un agent de la policia catalana en un voral de l’autopista.
Expulsats al migdia de l’AP-7, els manifestants es van concentrar a l’N-II, dins el municipi de la Jonquera, on la protesta no es va poder fer forta. En aquest punt hi va haver un incident de gravetat, quan un camioner va voler envestir els manifestants concentrats i va acabar sent detingut pels Mossos desplegats al lloc.
Quan semblava que la protesta del Tsunami perdia empenta després del desallotjament de l’autopista i l’N-II a la Jonquera, el moviment va convocar una altra concentració a les comarques gironines. Va ser una mobilització una altra vegada a l’AP-7, que va provocar un nou col·lapse. A les 21 h hi havia uns tres quilòmetres de cua en cada sentit de la marxa (la retenció havia estat més gran, si bé es van fer desviaments per la sortida 8 en sentit nord i per la sortida 6 en sentit sud).
A quarts de vuit del vespre, sortir de Girona en direcció sud era endinsar-se en una ratera. El trànsit era desviat per l’N-II, on la circulació era molt dificultosa. Es trigava, per exemple, una hora per realitzar el trajecte fins a l’entrada a l’autopista per Vilobí d’Onyar. Per aquesta via s’avançava a pas de cargol i dificultaven els moviments els centenars de camions que hi havia atrapats. Els controls dels Mossos per filtrar la gent i impedir que els cotxes anessin per l’AP-7 cap a Girona, per engrandir el tall, també contribuïen al col·lapse. Paral·lelament, en direcció a Barcelona per l’AP-7, la corrua de camions era una constant. De fet, al vespre es veien camions i més camions aturats a partir de l’àrea de Maçanet de la Selva.
Accions enllaçades
“Arribarem fins on faci falta!”, “Un cop més, es demostra que els carrers seran sempre nostres!”, “Fora les forces d’ocupació” o “Catalunya és antifeixista” van ser diverses de les proclames més corejades, ahir, per les més de 2.000 persones que van tallar l’AP-7, a Salt. Part dels participants es van concentrar inicialment a les cinc de la tarda a l’exterior de l’estació del TAV de Girona. La convocatòria va ser feta pel Tsunami Democràtic amb el propòsit de denunciar les càrregues que hi havia hagut al tall al Pertús. Els Mossos es van desplaçar a la terminal, on minuts abans que arribessin els primers manifestants van acordonar l’edifici i només deixaven accedir a l’interior per una porta d’emergències, on el personal de seguretat comprovava que les persones que passaven per allà eren viatgers.
L’objectiu, però, no era entrar a l’estació, sinó que a les 18.15 h el Tsunami va animar tothom a anar a tallar l’AP-7, a Salt. Al mig de la via s’hi va muntar un escenari, des d’on es van tocar en directe cançons tan populars com ara Camins, L’estaca o Boig per tu, mentre molts dels concentrats encenien la llum del mòbil. També es van fer fogueres i es van muntar enmig de la carretera barricades amb tanques metàl·liques, arbres i pneumàtics. A banda d’això, a tres quarts de vuit del vespre es va avisar que estava arribant la Brimo i es va proposar quedar-se allà, tot apel·lant a la resistència pacífica. De fet, molta gent va sopar al punt del tall i es va organitzar una cadena humana per portar menjar i beure als concentrats. A l’hora de tancar l’edició, la intenció era passar-hi la nit.
Crida a omplir la caixa de resistència
El moviment Tsunami Democràtic creix i es consolida a mesura que van passant els dies i les iniciatives proposades van agafant volada. El moviment s’expressa de manera pública a partir dels diversos canals que ofereix la xarxa i des d’ahir també amb una pàgina web amb la qual es pretén recollir diners per finançar l’activitat i les accions reivindicatives. Per explicar la posada en funcionament d’aquesta pàgina web, Tsunami Democràtic va fer públic un nou comunicat en el qual s’explica que fins ara s’han gastat 135.818 euros que s’han destinat al muntatge audiovisual, a la seguretat, material de propaganda, la posada a punt de la tecnologia, la caixa de resistència i l’assistència legal. En aquest últim capítol de despesa, es va concretar que donarà cobertura econòmica a tots els que tinguin problemes amb l’administració per sancions en l’ús del vehicle per les protestes d’aquests dies.
S’assegura que la pàgina web per a la recollida de fons econòmics és del tot segura i que les donacions es poden fer per diversos canals i sempre mantenint l’anonimat. El moviment sobiranista apel·la al seu lema fundacional, La força de la gent, i al fet que es tracta d’una xarxa horitzontal, per justificar la necessitat d’aquestes donacions que ara es demanen.
