Primer pas per rescindir el contracte d’Aigües de Girona
Girona, Salt i Sarrià engeguen el procés després que dos informes fixin que no es van fer inversions i reposicions per valor de 10 milions del 1992 al 2012
Creen una comissió per afrontar la municipalització
Els ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià de Ter van anunciar ahir que han decidit engegar el procés per resoldre anticipadament el contracte de la gestió de l’aigua a l’empresa mixta Aigües de Girona, Salt i Sarrià SA (Agissa), cosa que podria suposar avançar uns mesos la municipalització del servei, prevista pel canvi d’any entre 2020 i 2021. En una roda de premsa conjunta dels tres consistoris, l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va explicar que acabaven de rebre dos informes jurídics de la secretaria de la corporació municipal de l’Ajuntament de Girona que consideraven acreditat que el soci privat de la societat, Girona SA, va deixar de fer entre el 1992 i el 2012 inversions que tenia compromeses i reposicions que es considera que haurien calgut per un valor total de deu milions d’euros (4,6 milions corresponen a inversions i 5,4 a reposicions). Això ha portat els responsables dels tres municipis a prendre la decisió d’iniciar el procés de resolució anticipada del contracte, que finalitza a finals de desembre del 2020. Un cop ho hagin comunicat a l’empresa, s’obrirà un període de com a màxim vuit mesos perquè el soci privat es defensi amb els seus propis números i els ajuntaments ho estudiïn tot detingudament i prenguin la decisió final de si rescindeixen el contracte o no. Madrenas va subratllar que volia ser “prudent”, tant perquè es tracta de la fase inicial del procés i falta la versió de Girona SA com perquè hi ha una investigació judicial sota secret de sumari.
Creació d’una comissió
Davant del fet que és possible que la municipalització del servei de l’aigua s’avanci uns mesos respecte al previst, s’ha decidit crear ja una comissió tecnicopolítica per afrontar aquesta municipalització. Així, primer la comissió –formada per tècnics i membres del govern dels tres ajuntaments– ha d’“analitzar el contingut del servei i el seu cost” per confirmar que la gestió totalment pública és el sistema més pertinent, i després “redactar el reglament que vincularà els consistoris amb aquest nou ens públic i també la relació d’aquest ens amb els usuaris de l’aigua”, segons va precisar Madrenas. “Estem ja a la fase final després de molts mesos de molta feina; la creació de la comissió és un pas de gegant en l’assumpció de la gestió pública de l’aigua”, va assenyalar l’alcaldessa de Girona. El seu homòleg de Sarrià, Narcís Fajula, va remarcar que ja tenen molta feina avançada perquè “els dos anys d’intervenció han anat molt bé” als tres consistoris per conèixer a fons el funcionament. Tant ell com Madrenas com el primer tinent d’alcalde de Salt, Àlex Barceló, van subratllar el compromís dels tres consistoris en la municipalització, com van deixar clar els tres plens municipals fa temps. Barceló, que va destacar també que tenen “molta feina anticipada”, va detallar que el que caldrà ara és definir temes de competitivitat i qualitat del futur ens públic, com ara les tarifes, les inversions i el tipus de societat.
Danys i perjudicis
Els ajuntaments consideren que el moment de demanar danys i perjudicis pels incompliments en les inversions i manteniment en la xarxa serà en la liquidació que es faci quan acabi el contracte, sigui quan toca o anticipadament. I si hi hagués desacord entre la part privada i la pública en el recompte final hi hauria l’opció de reclamar-ho per via judicial. Madrenas va defensar la manca de responsabilitat dels consistoris, que són la part minoritària de l’accionariat d’Agissa (un 20% entre tots tres, mentre que Girona SA té el 80%), en els incompliments de tots aquests anys: “Qui està obligat a fer les inversions i reposicions és una part, independentment del control polític posterior.”
En concret, un informe municipal certifica que els plans d’inversions presentats per l’empresa el 1992 i el 1998 preveien inversions fins al 2012 per valor d’11,6 milions d’euros i que faltaven per executar inversions per un valor de 4,6 milions. L’altre informe quantifica en vuit milions i escaig el valor de les reposicions que es creu que hauria d’haver fet l’empresa en el mateix període de 20 anys, i en 5,4 el que faltaria per fer.
Reacció de Guanyem
El grup municipal de Guanyem Girona va reaccionar a la notícia oferint-se per avançar cap a la municipalització de l’aigua, però alhora va demanar autocrítica al govern de JxCat a la capital gironina. Així, el portaveu, Lluc Salellas, va considerar que als diferents governs “els va faltar una actitud vigilant amb els usos del diner públic”. També van proposar que un cop municipalitzat el servei es creï un portal de transparència i que anualment es reti compte a la ciutadania “per evitar noves irregularitats”.