El 37% dels habitatges d’ús turístic de la ciutat de Girona estan inactius
Segons un estudi de la UdG, el novembre del 2018 només hi havia oberts 260 dels 706 apartaments amb llicència
L’ATA vol canvis al pla especial de Lloret
Un estudi de la Universitat de Girona (UdG) ha constatat que només funcionen el 37% (260 de 706) dels habitatges d’ús turístic (HUT) de la ciutat de Girona amb llicència, segons dades del novembre del 2018. L’estudi detalla que l’oferta real no s’adiu amb la que està registrada a la Generalitat i per la qual es va demanar llicència a l’Ajuntament de Girona. “Hi ha 700 llicències donades o 700 individus que l’han demanat, però l’oferta real d’apartaments disponibles no és aquesta perquè a l’aparador n’hi ha 260”, va dir el doctor i investigador Daniel Blasco Franch, un dels autors de l’estudi i promotor del campus de Turisme de la Universitat de Girona (UdG). Falta distingir entre les persones que demanen la llicència per tenir la possibilitat de fer l’activitat i les que ja l’han fet i han cessat perquè no els era rendible.
Aquestes dades les va aportar l’esmentat Blasco, que ha fet l’estudi conjuntament amb els doctors Saida Palou i Manel Poch. Blasco les va donar a conèixer en el simposi de l’Associació Turística d’Apartaments Costa Brava-Pirineu de Girona (ATA) que va tenir lloc ahir al palau de congressos de l’hotel Evenia Olympic Resort de Lloret de Mar.
Segons informa l’agència ACN, l’estudi s’ha fet des del campus de Turisme per encàrrec de l’Ajuntament de Girona i les conclusions es publicaran en un article en una revista internacional. Segons la investigació, els discursos “turismofòbics” a Girona són discursos “importats” i fets per persones concretes, va detallar Blasco.
El doctor de la UdG va assenyalar que les realitats de Barcelona i Girona no són comparables perquè a la capital catalana hi ha deu vegades més de pernoctacions. Paraules com massificació o gentrificació s’utilitzen a totes dues ciutats però, segons els investigadors, no es pot generalitzar.
D’altra banda, el president de l’ATA, Lluís Parera, va lamentar que algunes restriccions municipals “fomenten” l’intrusisme. Parera es va referir a Lloret, Begur i Tossa. “Es tracta de moratòries unilaterals que no permeten incloure les recomanacions de l’associació”.
“Cap canvi a Lloret”
Parera va detallar que el pla vigent a Lloret perjudica l’alta d’HUT en zones turístiques i, en canvi, n’afavoreix en zones que no ho són. Segons l’ATA caldria introduir canvis per “flexibilitzar” la zonificació. Des del novembre del 2018, a Lloret hi ha set zones i “un creixement ordenat”. “No veiem aquesta activitat com a dolenta, però no està sobre la taula canviar el pla especial”, afirma el tinent d’alcalde Jordi Sais (JxCat), present ahir en el simposi.