MONTSE REYES
PRESIDENTA DE L’ASSOCIACIÓ SOS DONNA CATALUNYA, FISIOTERAPEUTA I CANTANT
“Acompanyem persones en estat de vulnerabilitat emocional”
Violència masclista, conflictes familiars, assetjament. Les persones que formen SOS Donna Catalunya ajuden a superar aquestes situacions a partir de les pròpies vivències
Com va néixer SOS Donna?
Va ser el 2015 després de viure diverses situacions difícils que em van fer adonar, amb el pas del temps, de la saviesa i la intel·ligència que hi havia darrere d’aquests processos que ens poden afectar en algun moment de la vida. Vaig entendre que havia d’impulsar la creació d’un punt de trobada on tothom pogués compartir la seva experiència i aprenentatge i així poder fer l’acompanyament d’algú que estigués vivint experiències semblants. Vaig tenir el regal de conèixer la Maria Viure, una gran referent per a totes les dones. La Maria és una dona lluitadora, plena d’humilitat, amor, saviesa, empatia i amb un saber compartir des del cor impressionant. Gràcies a ella l’associació SOS Donna Catalunya té una llar de trobada, la masia de Can Cabessa a Corró d’Amunt, al peu del Montseny. També haig d’agrair l’important suport d’altres companyes, com la Chelo Herrera, un altre pilar que ha donat molta empenta al grup de trobada. I naturalment, a totes aquelles persones que aporten el seu granet de sorra. Sense elles i ells no hauríem pogut posar en marxa aquesta iniciativa. Hem estat persones que hem patit moments de baixa autoestima a causa d’estats de dependència i repressió, dels quals, moltes vegades, no érem conscients. Hem après que per poder ajudar altres hem hagut de fer un treball intern previ de retrobament.
Quins són els objectius de l’associació?
El primer ha estat donar suport a la dona, però tenint sempre en compte que darrere hi ha una família. És per això que vam sentir la necessitat d’obrir-nos també a tots els membres del nucli familiar. En definitiva, el nostre acompanyament va dirigit a tota persona que se senti en un estat de vulnerabilitat emocional causat tant per un procés de violència de gènere com per una malaltia, per un abandonament, etc. Els primers contactes els fem diverses terapeutes i voluntàries per aconseguir que aquesta persona pugui connectar novament amb el cos, la ment i l’emoció i trobar una resposta als seus problemes.
Com es du a terme aquest procés?
Les activitats més importants són les que portem a terme a porta tancada oferint un espai de caliu, intimitat i confidencialitat. Una vegada passada aquesta fase proposem un treball en grup amb eines d’autocreixement que ens ajudaran a retrobar-nos amb nosaltres mateixos per arribar a descobrir la pròpia essència i les nostres fortaleses. També fem tallers, a porta oberta, gratuïts per als socis, sòcies i persones que estem acompanyant i a un preu simbòlic per a tothom que vulgui venir. Els tallers els imparteixen persones d’una manera altruista i la temàtica és variada; els oferim la possibilitat de poder conèixer diversitat d’eines que ens poden ser molt útils en el dia a dia: ioga, tai-txi, mandales, reiki, massatge tailandès, meditació a través del cos, relaxació i meditació, ho’oponopono, constel·lacions familiars, etc. També fem xerrades i caminades populars.
Bona part de les persones a les quals donen suport són dones, però també hi ha joves i algun home. En aquests casos quin tipus de problemes tenen?
Pel que fa als joves, un estat de baixa autoestima provocada per assetjament escolar, conflictes familiars etc. En el cas dels homes, com les dones, són persones en un estat delicat de vulnerabilitat psicoemocional i física amb una baixa autoestima. Ja veus que la baixa autoestima es repeteix en tots el casos. Potser el treball social que cal fer és formar persones amb creences constructives i bons valors des d’una educació emocional i social.
Quin tipus de suport és el més prioritari per a les dones que han patit violència masclista?
Cal oferir-los un temps i un espai per poder expressar-se i acompanyar-les en el procés d’autoretrobament. En aquest sentit, volem tirar endavant el projecte VilaDona, amb el qual pretenem oferir un espai i una estada per poder fer aquest acompanyament cada dia durant uns mesos. És un objectiu a llarg termini, però de moment ja estem fent petites activitats culturals en què oferim la nostra vessant artística per anar recaptant fons. Jo soc cantant i ballarina, a més de fisioterapeuta, i gràcies al grup Poèsica puc expressar aquells moments durs dels quals vaig ser víctima. El 23 de novembre estrenem a Samalús, al centre cívic Xavier Flaquer, el musical de petit format Tractes, una composició creada per Pere Datzira, amb la qual volem fer arribar al públic un missatge sobre els processos de violència de gènere.
Com veu l’increment de la violència masclista?
Malauradament no és una cosa nova. La diferència que hi ha amb els temps passats és que ara la dona ho expressa més, però encara n’hi ha moltes que no són conscients que estan patint aquesta situació.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.