El sector social i d’atenció a les persones s’uneix per reclamar més inversió
Volen garantir la qualitat dels serveis
Sindicats, patronals i col·legis professionals signen un manifest on demanen uns pressupostos socials per al 2020 que comencin a revertir ’’l’infrafinançament crònic’’
Dotze organitzacions del sector social i d’atenció a les persones han signat aquest dilluns un manifest unitari per demanar al Govern una millor inversió que garanteixi la qualitat dels serveis que presten. Entitats, patronals i sindicats han volgut fer front comú per instar a les forces polítiques a superar “l’infrafinançament crònic’’ del sector. Per això, exigeixen uns pressupostos “socials’’ per al 2020 que superin la congelació de tarifes i permetin millorar convenis col·lectius equiparant les condicions laborals de tots els professionals del sector, així com un pla de treball que modifiqui la inversió actual del 0,5% del PIB fins al 2% en aquest sector com a objectiu en un període aproximat de 7 anys.
Les dotze organitzacions s’han constituït en una mesa unitària per reclamar doncs, a l’executiu català, uns pressupostos per al 2020 que puguin assegurar el desplegament de determinades polítiques socials, com són la dependència, la Renda Garantida de Ciutadania, l’habitatge social o la llei de drets i oportunitats en la infància, entre altres, i que reverteixin ’’de forma immediata’’ la situació “d’infrafinançament crònic’’ del sector que pateix les tarifes congelades des de fa deu anys.
Per la presidenta de l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA), Cinta Pascual, actualment es donen dues oportunitats per revertir aquesta situació. D’una banda, el disseny del pla estratègic del sector, i de l’altra, els pressupostos. Per Pascual i la mesa unitària, hi ha l’oportunitat que l’administració entengui que els comptes per al 2020 han de “recollir la foto no fàcil de tenir’’ de tots els representants del sector. “Si no som capaços de trobar uns pressupostos diferents’’, ha dit Pascual, “tenim un problema de fons’’.
Els nous comptes haurien de servir doncs, per actualitzar les tarifes que cobren les entitats i alhora, millorar les condicions de treball dels empleats d’aquests serveis, dones en un 75% dels casos. Per la secretària de Polítiques Socials d’UGT Catalunya, Enriqueta Durán, cal que l’administració entengui aquesta situació “ortopèdica’’ que fa que sindicats i patronals “vagin de la mà’’. Creu que el Govern ha d’entendre que “alguna cosa no estan podent fer bé’’ i que detecti que això “és urgent, sinó emergent’’.
Per la mesa unitària, s’ha de poder avançar cap a l’equiparació de condicions laborals de tots els professionals dels sectors, independentment de la forma de gestió, directa o externalitzada i han proposat els convenis del SISCAT, en el sector salut, com a marc normatiu. Durán ha posat d’exemple que una gerocultora que treballa a un centre públic cobra de mitjana, 600 euros més al mes que una personal del mateix perfil que treballa en un centre de gestió delegada. També demanen que no hi hagi cap salari per sota dels 14.000 euros anuals. En una línia similar s’ha posicionat Toni Mora, de CCOO, que ha demanat compromisos ’’mutus’’ de les parts.
Negociació política
La mesa unitària ja ha fet arribar el manifest al president de la Generalitat, Quim Torra, al vicepresident, Pere Aragonès, i al conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, i que té previst enviar-lo els propers dies als grups parlamentaris. Joan Segarra, president de la Confederació del Tercer Sector ha reconegut que esperen una reunió “el més immediata possible’’ perquè “la urgència és màxima’’ i volen explicar la situació “de primera mà’’. En funció de la resposta, ha dit Segarra, es treballaran noves accions. Per Segarra la mesa unitària “no és puntual’’. Tot i la neix amb “la voluntat de desfer-se’’, seguirà treballant conjuntament mentre que hi hagi una resposta a les demandes de les organitzacions que la conformen.
Les entitats han denunciat que la situació actual ha obligat a donar resposta a determinats problemes, com l’arribada de joves sense referents, amb “condicions que no corresponien’’ , tot i no tenir marge per retallar sous, pels convenis fixats, o ràtios.