“Cada mitja hora tenim vint famílies”

Es va plantejar el 2008 quan es va iniciar la crisi i creixien les necessitats entre els més vulnerables. Es va plantejar unir esforços entre els dos ajuntaments de Premià de Mar i de Dalt i les entitats Càritas, l’Església evangèlica, la Creu Roja i el Banc dels Aliments. Mossèn Xavi Pich en va ser l’ànima per dignificar el servei.

Ajudem a cobrir l’alimentació de les persones que ens deriven de serveis socials. Alguns d’ells ja fa dos anys que no deixen de venir perquè continuen necessitant ajuda. Abans teníem més immigrants, però ara un 43% de les persones ateses són nascudes aquí. Segons els membres de la unitat familiar tenen més o menys punts per gastar en productes. L’alimentació per als nadons no descompta punts. Els voluntaris els acompanyem per la botiga per garantir que s’enduguin aliments bàsics.

Cada mitja hora atenem una vintena de famílies que tornen cada quinze dies. És important el tracte i que no se sentin sols en aquesta situació complicada en què es troben. Tots ens coneixem. Potser els que no venen tant són la gent gran, que segur que tenen necessitats. Per això formem part del projecte Radars, per detectar l’aïllament dels avis.

Són unes 350 tones a l’any que ens subministra el Banc dels Aliments i dels ajuts europeus a través de la Creu Roja. Amb el Gran Recapte en recollim unes 50 tones amb la col·laboració d’uns 260 voluntaris. Des de les escoles i els instituts i altres entitats s’impliquen col·laborant en la reposició i classificació.

Els torns dels migdies han quedat descoberts, però s’han fet amb una persona. El voluntariat és un recurs limitat i la gent hi participa però es pot arribar a saturar. El moviment social arran de la situació política que vivim tampoc ajuda perquè molta gent està pendent de mobilitzar-se al carrer.

Fins ara s’ha pogut cobrir amb l’esforç dels voluntaris i les entitats que hi col·laboren. Els dos ajuntaments hi aporten uns 60.000 euros. Ens va costar fer veure que era una urgència unificar el servei però s’ha demostrat que valia la pena optimitzar recursos.

A través dels horts solidaris de Premià de Mar ens porten la verdura. La fruita, els ous i el peix congelat els comprem. Així garantim proteïnes a persones de diferents cultures. Ens trobem amb sensibilitats diferents que s’han de tenir en compte.