Els artesans de la misericòrdia
Càritas compta, a Girona, amb més de 2.500 voluntaris que dediquen part del seu temps a col·laborar amb els programes d’acció social
El dia 5 de desembre és el Dia Internacional del Voluntariat. Precisament, el voluntariat és la columna vertebral de Càritas. Només a la diòcesi de Girona, l’entitat compta amb més de 2.500 persones voluntàries que dediquen una part del seu temps a col·laborar amb els diversos programes i projectes d’acció social i tasques de tot tipus. Segons paraules del papa Francesc, el voluntariat de Càritas està format per “artesans de la misericòrdia”, és a dir, persones que utilitzen les mans i l’escolta per manifestar un dels desitjos més bonics de l’ésser humà: aconseguir que les persones se sentin estimades.
El voluntariat de Càritas està format per persones compromeses que, animades i motivades per la fe, creuen en un possible canvi cap a una societat més humana i justa. Aquest compromís és una manera de viure, una forma de ser, de relacionar-se, que impregna totes les facetes de la vida. Les persones voluntàries tenen clar que no només donen i comparteixen, sinó que també reben de les persones que viuen situacions d’exclusió, i estableixen així una relació de reciprocitat, un espai d’humanitat i trobada, amb l’objectiu de testimoniar una nova fraternitat. El voluntariat de Càritas està obert a totes les persones, siguin d’on siguin i vinguin d’on vinguin. El seu servei té un caràcter clarament universal, sense fronteres, i viu un cosmopolitisme samarità. Treballa pel bé comú, buscant crear les millors condicions, perquè tots puguem viure dignament, lluitant contra els mecanismes que generen pobresa i exclusió. Davant dels riscos socials que genera la pobresa i l’exclusió, els reptes de l’acció voluntària passen per les quatre C de Càritas: ciutadania responsable i participada com a compromís per al bé comú, comunitat i comunió per fer front a la desvinculació social de l’individualisme postmodern; compassió cap als més vulnerables i per al canvi social i cura, com a responsabilitat compartida, davant dels canvis demogràfics, que dificulten el dia a dia dels infants i de les persones grans dependents.