Afers Socials, el CAC i el Col·legi de Periodistes fan una crida als mitjans contra l’estigma sobre els infants tutelats
S’elaboren 24 recomanacions amb especial èmfasi al tractament informatiu dels joves migrats sols
Evitar donar dades personals com ara la nacionalitat, no parlar de la seva condició de tutelats sinó és especialment rellevant per la notícia o substituir l’acrònim MENA per altres expressions que no comportin una ’’categorització negativa’’ són algunes de les 24 recomanacions que el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), el Col·legi de Periodistes i el Departament d’Afers Socials i famílies han elaborat per demanar als mitjans de comunicació un compromís per evitar ’’l’estigmatització’’ dels infants tutelats, en especial, dels joves migrants sols. És un decàleg que vol conscienciar als periodistes de tot tipus de mitjans de la seva responsabilitat sobre la construcció de discursos estereotipats i la capacitat de transformació dels ’’imaginaris col·lectius’’.
En l’acte de presentació de les recomanacions, el president del CAC, Roger Loppacher, Ha posat d’exemple l’acrònim MENA que els darrers temps ha adquirit ’’connotacions negatives’’ i s’ha relacionat amb la delinqüència i per això ha demanat utilitzar ’’alternatives’’ perquè això pot comportar una ’’categorització negativa’’ del grup i perquè en alguns casos ’’s’ha estigmatitzat’’. Per Loppacher, segons quin tractament mediàtic rep aquest col·lectiu o tota la infància tutelada, ’’la més vulnerable’’, va en contra dels seus drets universals que s’han de garantir. Loppacher ha recalcat que malgrat ser infants tutelats, no perden els seus drets i demana, en canvi ’’reforçar-los i protegir-los’’.
El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani ha defensat obrir aquest exercici per ’’reflexionar’’ i fer ’’autocrítica’’. Per això, ha assegurat que quan es parla de ’’noms i cognoms d’infants’’, no es pot permetre fer una ’’política gasos’’ i ha situat les forces polítiques a la primera línia de la responsabilitat que trasllada als mitjans, malgrat ’’la voràgine’’ de feina diària. El Homrani ha demanat no ser ’’naïf’’ però tampoc ’’permetre’ns l’estereotip i l’estigma’’. Considera que sinó, ’’és injust’’. Ha recalcat que entre el 2017 i el 2019 han arribat 7.000 nois i noies per ’’construir-se un futur’’ i que com a societat ’’no ens podem permetre que l’estereotip es mengi el nom i cognom’’.
El Homrani ha demanat tenir sempre en compte ’’l’interès superior de l’infant’’ i evitar culpabilitzar tot un col·lectiu pel comportament que pugui tenir un individu sol. Aquesta norma, ha afegit el conseller, es pot aplicar a tots els col·lectius però creu que té ’’una especial rellevància’’ quan es parla d’infants i adolescents que estan intentant construir un futur amb millors condicions.
Per la seva banda, Joan Maria Morros, vicedegà del Col·legi de Periodistes, ha recordat les recomanacions que es van publicar un any abans de l’atemptat de Barcelona i Cambrils i ha destacat la importància de documents com aquest per ajudar i donar ’’el màxim suport’’ als periodistes a fer un tractament ’’acurat’’ de la informació. ’’Els periodistes no som perfectes’’, ha assegurat Morros, que alhora ha recalcat que el sector pot ajudar a fer millor una feina que habitualment es fa amb presses.
Recomanacions generals
El document elaborat pel Departament, el Col·legi i el CAC; amb la col·laboració, per exemple, del Síndic de Greuges, demana no difondre dades personals dels infants i adolescents que permetin identificar-los, inclosa la ubicació dels centres residencials on viuen. També demanen no fer referència a la situació familiar prèvia, ni al fet que estiguin sota tutela de la Generalitat si no és un fet ’’rellevant’’ per la notícia.
Les recomanacions apunten evitar sempre que sigui possible l’expressió ’’menor’’ o ’’menor d’edat’’ perquè els ’minoritza’’ i aposta per infància, adolescència, joventut o jovent, o infant, nen, nena, noi o jove, segons convingui.
Des del CAC, el Col·legi de Periodistes i el Departament també demana, a banda d’evitar generalitzar sobretot en notícies amb connotacions negatives sobre els joves migrats sols, posar de manifest les aportacions positives que fan aquests infants i adolescents a la societat, per tal de normalitzar la presència d’aquest col·lectiu d’una manera més inclusiva. També es reclama una ’’perspectiva de gènere’’ en la informació que es refereix als joves migrats sols, ja que consideren que actualment s’invisibilitzen les nenes i pateixen, així, una triple discriminació, pel fet de ser menors, per ser migrades i per ser dones.