Camins de pastors
De Santa Maria de Matamala a Campelles en BTT per la Ruta de la Transhumància, que uneix el Ripollès amb el Conflent
La ruta que proposem aquesta setmana ressegueix els camins que els pastors d'una i altra banda del Pirineu feien a l'estiu per portar els seus ramats des de la plana fins a les muntanyes, buscant pastures fresques. Uns camins de transhumància a cavall del Conflent, el Vallespir i el Ripollès que configuren un espai ramader comú des de temps molt antics i una cultura compartida, tal com assenyalen Ferran Miralles i Joan Rovira al llibre La transhumància al Ripollès i al Canigó: «En aquest país de frontera, l'anar i venir de ramats ha barrejat secularment bestiar i persones, gent de l'un i l'altre vessant de la muntanya i de més enllà encara.»
Aquells antics camins de ramaderia configuren avui l'anomenada Ruta de la Transhumància, un recorregut d'uns 200 quilòmetres que comença a Santa Maria de Matamala, al Ripollès, i s'acaba a Pi de Conflent, o a l'inrevés, ja que també es pot optar per fer-lo de nord a sud. La ruta, que és ideal per fer en BTT però que també es pot fer a peu o en 4x4, consta de set trams d'entre 20 i 50 quilòmetres cadascun. Aquí proposem els dos primers trams si s'opta per fer la ruta de sud a nord, és a dir, de Santa Maria de Matamala a Gombrèn (22,94 km) i de Gombrèn a Campelles (20,05 km), tot assenyalant els punts d'interès que es mereixen una aturada.
La ruta ens durà fins a Viladonja, on veurem l'església de Santa Eulàlia, i la Riba abans d'enfilar una baixada fins al coll Carles, punt de pas obligat pels ramats de la transhumància. Aquest punt és també l'esmentada divisòria de les aigües. Continuarem baixant fins a creuar el Merdàs, deixant a la dreta el Camí Ral de Campdevànol i les rutes 17 i 20 Vermelles del Centre BTT del Ripollès. En aquest punt deixarem la pista formigonada i seguirem a l'esquerra pel Camí Ral cap a Sant Llorenç. Al km 20,440, després de creuar de nou el riu Merdàs, seguirem a la dreta pel Camí Ral de Gombrèn, població que trobarem davant nostre quan arribem al quilòmetre 22,940 de la ruta.
A Gombrèn hi podem fer nit i agafar forces per emprendre l'endemà el segon tram de la ruta. Abans de retirar-nos a descansar, però, podem aprofitar per passejar pel petit nucli antic del poble, que conserva l'aspecte de vila fortificada amb vells murs i un portal d'entrada, així com visitar el Museu del Comte Arnau, on veurem un recull de les excavacions arqueològiques fetes al castell de Mataplana, on, segons la llegenda, el noble s'apareixia a la seva vídua després de mort.
Tram 2.
Si les forces ens ho permeten val la pena desviar-se del camí per arribar fins al santuari del Montgrony, on hi ha una hostatgeria amb unes quantes habitacions. A més de l'espectacular vista panoràmica que hi ha des d'aquest punt, cal destacar les escales tallades a la roca viva que, segons la llegenda, el comte va fer esculpir les escales als seus serfs, als quals després es va negar a pagar el preu convingut. Les escales duen fins a la Cova de la Verge, edificada en part dins una balma de la cinglera, i més amunt encara, fins a l'església de Sant Pere de Montgrony, un dels millors exemples de l'art romànic de la comarca. Des del santuari del Montgrony es pot arribar fins a l'avenc de Sant Ou, un profund avenc de 74 metres en dos trams verticals que, segons la llegenda, era utilitzat com a passadís pel comte Arnau per anar a sortir a les coves de Ribes.
Tornem al traçat de la Ruta de la Transhumància. A partir del coll de Coma Ermada, situat a 1.880 m d'altitud, iniciarem el descens cap a Campelles, tot passant pel coll de Prat de Jou i el coll d'Erola. Al km 38,790 deixarem a la nostra esquerra un bon mirador sobre la vall del Rigat i sobre el Puigmal.
Acabarem la ruta en BTT a Campelles, un terme municipal muntanyós, cobert de boscos espessos, que té un nucli d'aire rural, amb cases molt restaurades. Encara, però, podem fer una excursió a peu fins a les balmes del comte Arnau, que es troben a la cinglera de Sant Pere d'Auïra. Aquestes balmes, segons diu la llegenda, les utilitzava el comte Arnau per parar emboscades a les forces sarraïnes, aprofitant el relleu.