Dotze tones de caragols

Per a molts lleidatans l'aplec és la gran festa de Lleida. Són tres dies de disbauxa gastronòmica durant el dia i disbauxa festiva durant la nit vora del riu Segre. Si algú vol seguir les petjades que han deixat en els lleidatans actuals les antigues tribus ilergetes que acampaven vora el Segre fa més de dos mil anys, no hi ha lloc i moment més adequat que l'Aplec del Caragol, una gran festa ancestral de culminació de la primavera.

La festa va començar fa 31 anys quan un grup d'amics va decidir fer una caragolada un diumenge a la riba del Segre. L'any següent se n'hi van ajuntar uns quants més, bastants més, familiars, companys de feina, amics de fora de la ciutat. I a l'edició següent, l'aplec ja era una gran reunió de diverses colles disposades a passar un gran dia a l'aire lliure i al voltant d'una gran cassola de caragols.

Avui, l'Aplec del Caragol reuneix 12.000 participants repartits en més d'un centenar de colles i rep uns 200.000 visitants en cada edició, ocupant els jardins dels Camps Elisis, que s'estenen al costat del riu Segre.

Entre els 200.000 visitants mai no hi falta una àmplia representació de la classe política catalana. L'Aplec del Caragol es converteix en cada edició en un petit Parlament on desfilen i es retraten entre cassoles i llaunes de caragols tothom qui té alguna cosa a dir en la política catalana.

El centre de la festa és el caragol. Un element ancestral de la cuina de Lleida. Es pot cuinar de diverses maneres: a la gormanda, en cassola o a la llauna. Aquesta darrera és la més popular. Els caragols es col·loquen sobre una planxa metàl·lica amb anses, la llauna, i aquesta es posa sobre les brases. Els caragols, salats, es deixen fer en el seu suc.

Però l'aplec és bastant més que menjar caragols. Es tracta d'una festa que també ocupa els carrers i places de Lleida. Diumenge una cercavila fa un recorregut per tota la ciutat amb les diverses colles vestides de colors diferents i amb xarangues de música animant el recorregut. Revetlles, concerts, actuacions castelleres i gegants completen el programa de les festes.

Especialment a les nits. Les nits de l'Aplec de Lleida són de les més boges de l'any a la ciutat. Un animat programa de concerts i unes paradetes que no deixen de servir beguda als més assedegats converteixen l'aplec en la festa major de facto de la ciutat de Lleida, al davant de la festa oficial, la de Sant Anastasi, que també se celebra al mes de maig i que té un caràcter més solemne i tradicional.

Per participar en la caragolada de l'aplec és millor integrar-se en alguna colla d'amics o coneguts. També els visitants poden fer un tast, és clar. Per al turista la visita a l'Aplec del Caragol també és un bon moment per descobrir la cuina lleidatana a través dels restaurants que hi ha a la ciutat i a les terres de Lleida.

Els dies de l'aplec, els caragols són fàcils de trobar a bona part dels restaurants de la ciutat. Cuinats amb més o menys sofisticació, que això va per gustos, són un element que no sol faltar mai. Però també es poden fer incursions en altres productes gastronòmics. Les especialitats de porc, en què Lleida és un dels majors mercats productors europeus, unit a una bona conservació de la manera tradicional de fer-ho, poden ser una bona alternativa per a aquells que no s'atreveixen amb els caragols.

A l'aplec també es convida cada any un cuiner mediàtic. Enguany l'escollit ha estat el popular cuiner anglès Rick Stein. Aprofitarà la seva estada a Lleida per gravar un capítol de la sèrie gastronòmica que fa per a la BBC, una producció que vol mostrar al públic britànic les excel·lències de la cuina catalana i d'altres indrets de l'Estat que es cuina al recinte de l'aplec.

La visita a Lleida durant l'aplec també és un bon moment per conèixer, a més de la seva gastronomia, monuments rellevants com ara la Seu Vella o el nou palau de congressos i d'òpera de la ciutat, la Llotja. Es tracta d'un modern edifici d'arquitectura singular que s'ha aixecat al costat del riu Segre, al barri de Pardinyes, al costat del centre de negocis del mercat agroalimentari, del qual la ciutat és una de les principals capitals. Fora dels límits de la ciutat, la visita es pot aprofitar per conèixer de prop l'estany d'Ivars i Vila-sana, l'Aiguabarreig a Seròs, on s'ajunten el Segre i el Cinca, entre altres paratges. És una època excel·lent, el mes de maig, per visitar, a peu o en bici, els secans de Ponent.