Afortunats desconeguts

La intensa activitat entre els passadissos i les caixes registradores del cèntric hipermercat Esclat situat a la històrica fàbrica Agut de Terrassa contrastava ahir al migdia amb la solitud al voltant del taulell d’informació a l’entrada del comerç. Feia poc que se sabia que havia repartit el pessic més important del primer premi de la Grossa de Cap d’Any, venent a caixes fins a quinze butlletes, és a dir, tres milions d’euros, però era un misteri a qui li havia tocat. L’Inma, una de les treballadores, somreia sense parar, rodejada dels primer periodistes que s’acostaven mentre el gerent de l’establiment, Òscar Carreño, no donava l’abast atenent el telèfon. “Els hem venut tots, però no sabem a qui ha tocat perquè de moment no ha vingut ningú”, assegurava. Per no saber, desconeixia fins i tot si algun dels 90 treballadors dels dos torns n’havia pogut comprar: “Estem esperant els de la tarda, però de moment tothom diu que no en té.” I és que aquest no és l’únic número que s’ha venut a les caixes, i Carreño comentava que tenen molta sortida i que cada any segueixen el sorteig mentre esmorzen, però que en tornar a la feina, ja que ahir era un dia considerat fort d’afluència de públic a l’establiment, encara no havia sortit. El cava va córrer en més d’una ocasió –com és habitual, a demanda dels periodistes gràfics– i van començar a repartir cartells que mostraven el número afortunat.

L’hipermercat Esclat de Terrassa es va obrir el setembre del 2015 i aquesta era la primera vegada que donava un dels premis de la Grossa, tot i que Carreño explicava que el primer any de fer-se el sorteig també es va vendre un primer premi en un establiment de la cadena a Lliçà. A Terrassa és el segon any consecutiu que hi cau el primer premi de la Grossa de Cap d’Any, repetint també la mateixa quantitat de diners venent bitllet a bitllet en un altre establiment comercial, en aquest cas al Carrefour. Va ser aquesta mateixa cadena comercial que va portar de nou la fortuna fins a Santa Susanna repartint, aquest cop, el número de la Grossa. “Aquí som en plena zona turística i residencial i només tanquem cinc dies a l’any. Ens passa molta gent al cap de l’any per la caixa i cada any en venem molta”, explicava l’encarregada del torn, Rocío Fernández. Els treballadors no se’n sabien avenir que cap d’ells hagués comprat el número premiat. “No ha sortit ningú fins ara, o si més no ha dit”, explicava un dels companys que s’afanyaven a destapar les ampolles de cava a l’entrada del supermercat per brindar amb alguns clients que també s’afegien a la celebració encara que no els hagués tocat ni un euro.