«El client ha de ser el protagonista»

– «No, normalment es confonen molt un sommelier i un enòleg, i no som el mateix. Un enòleg és qui s'encarrega d'elaborar el vi, qui segueix tot el procés des que es planta el cep fins que es col·loca el vi dins d'una ampolla i es porta a la botiga. El sommelier, en canvi, és qui l'ha de vendre al client, i és l'encarregat de gestionar el celler d'un establiment.»

–«Els pares de la meva parella tenien un restaurant d'aquests de tota la vida a Vilafranca del Penedès, i vaig començar a treballar-hi també alguns dies. A partir d'aquí vam tenir la idea de crear un restaurant propi, però fent alguna cosa diferent... I vam decidir potenciar la part dedicada a vins i caves. Per aconseguir-ho, vam formar-nos a la URV, i ja fa set anys.»

–«Sí. Per a qualsevol sommelier aquest és un reconeixement a la seva feina, i t'obliga a preparar-te amb estudis per arribar-hi. Al mateix temps, és una projecció important per al teu negoci. El meu company, Jordi Raventós, va guanyar aquest mateix concurs l'any 2008, i ho vam notar molt. Notes que els clients vénen més disposats a confiar en tu.»

–«És important. Per una banda, per molt que sàpigues de vins, el principal és que el client t'entengui, que li sàpigues explicar el que li estàs oferint. En aquesta feina, tot depèn del client, perquè la teva obligació és fer-lo content i que ell se senti el protagonista. Per exemple, si et ve algú demanant directament un vi de Rioja, la teva tasca serà recomanar-li un vi dins d'aquesta denominació, i no un Penedès.»

–«És una qüestió de pràctica. Abans d'entrar en aquest món, jo també em quedava impressionada amb el que la gent arribava a trobar en un glop de vi! També és cert que t'ha d'agradar, però, si és així, un cop comences a educar els sentits, t'enganxes i no pares de voler aprendre més coses. Ara, qualsevol cosa que hi ha a la cuina o que s'està preparant, l'agafem i l'olorem per tal d'aïllar-ne l'aroma. I així és com després ets capaç de trobar aquestes olors en un vi.»

–«Sí, a la prova que has de passar per classificar-te a la final, has d'identificar un vi tan sols per la seva olor. És qüestió de tècnica, però també de sort; he vist sommeliers que tots sabem que són molt bons que no passaven el tall...»

–«Crec que cada vegada n'hi ha més, sí que s'ha notat un canvi en els darrers anys. Hi ha més informació, i notes que la gent s'interessa més. Per exemple, molts més s'apunten als maridatges.»

–«Aquí ens trobem al mig entre Tarragona i Barcelona, on ja tenen associació pròpia, però nosaltres no som ni d'un lloc ni de l'altre. Per això vam pensar a agrupar-nos, també per poder donar més protagonisme al Penedès. La gent normalment coneix les quatre o cinc marques típiques d'aquí, però hi ha molts petits cellers, on s'elabora el vi i el cava amb passió. I això es nota en el producte.»