Llengua i matemàtiques

Els investigadors del Departament de Física de la Universitat de Girona (UdG) Neus Isern i Joaquim Fort han aplicat un innovador sistema per explicar com una llengua, en aquest cas la de les ètnies subsaharianes bantu, es va estendre a l’est i sud-est de l’Àfrica al mateix temps que l’agricultura. Com? A través de les matemàtiques. I és que un model matemàtic els ha permès trobar com i per què es va produir aquest fenomen. Aquesta expansió, que va anar acompanyada de l’aparició de l’edat del ferro, va començar fa uns 3.500 anys i va finalitzar fa un miler d’anys.

El model matemàtic utilitzat en aquesta recerca va ser desenvolupat l’any 2012 per Joaquim Fort, catedràtic de física i premi Icrea Academia en Humanitats. El model es va compartir amb la comunitat científica a través de la prestigiosa revista Proceedings of the National Academy of Sciences of the US. Aquest model de Forn ja s’ha utilitzat per obtenir un coneixement més minuciós de processos similars, com ara la propagació del neolític a Europa i a l’est del continent asiàtic. Amb la seva recerca han pogut determinar la velocitat del fenomen: 1,7 quilòmetres per any en direcció al sud; i 0,9 quilòmetres per any cap a l’est. Aquestes velocitats diferents mostren, segons els físics, que l’agricultura i les llengües bantu es van escampar cap a l’est fruit de la reproducció i dispersió de les comunitats agrícoles. En canvi, l’expansió cap al sud va ser més ràpida atesa la conversió de les poblacions caçadores i recol·lectores en agricultores. Aquesta possibilitat, obtinguda pels investigadors de la UdG exclusivament a partir de dades arqueològiques i models matemàtics, concorda amb dades lingüístiques i genètiques. Isern i Fort han publicat un article científic a la revista Plose One en què donen la raó a totes dues hipòtesis.

L’agricultura va aparèixer a l’oest del continent africà fa més de 5.000 anys i es va escampar al llarg de milers de quilòmetres, gairebé per tot l’Àfrica subsahariana. Fins ara, alguns científics han considerat que el motiu principal de l’expansió de l’agricultura i les llengües bantu va ser la reproducció i desplaçaments de les poblacions agrícoles. Altres autors, en canvi, han afirmat que la causa va ser que caçadors i recol·lectors locals es van transformar en agricultors.

La població bantu agrupa un conjunt d’ètnies de l’Àfrica subsahariana –des del Camerun fins a Angola i des de Kenya fins a la República de Sud-àfrica– que es caracteritzen pel fet que els seus integrants parlen les llengües bantus i per compartir altres costums. La llengua bantu amb més parlants és el suahili i també són importants els idiomes lingala, luganda, kikongo, chewa, shona, ndebele (dialecte del zulu), setswana, sesotho, xhosa, sepedi i swazi.