La CHE estudia, per primer cop, fórmules per mobilitzar els sediments dels embassaments cap al delta de l’Ebre
Entitats socials i experts recorden que només garantint aquestes aportacions es pot frenar la regressió i la subsidència
La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) disposa, des de fa més d’un any, d’un estudi específic per mobilitzar els sediments que retenen els embassaments del tram final de l’Ebre així com per fer-los arribar fins al delta de l’Ebre per lluitar contra la subsidència i la regressió.
El document, desconegut fins aquest moment i al qual ha tingut accés l’ACN, analitza i compara les diferents fórmules tècnicament viables per restaurar el trànsit sedimentari al sistema Mequinensa-Riba-roja-Flix.
La Campanya pels Sediments i científics subratllen la importància de que, per primer cop, l’organisme de conca estudiï a un aspecte clau per preservar el Delta a llarg termini, més enllà d’actuacions urgents al litoral contra la regressió.
Que els sediments retinguts durant dècades pels embassaments del tram final del riu puguin arribar al delta de l’Ebre és tècnicament viable, tot i presentar diverses dificultats tècniques i suposar, a priori, un cost econòmic elevat.
Aquesta és, a grans trets, la conclusió a la qual arriba l’estudi batejat literalment com “Avaluació preliminar sobre les possibilitats de restauració del trànsit sedimentari als embassaments de Mequinensa-Riba-roja-Flix”, amb data del passat 31 de desembre de 2018.
Encarregat per l’Oficina de Planificació Hidrològica de la CHE, els treballs van ser dirigits pel cap de l’Àrea de Plans i Estudis d’aquest mateix departament, Miguel Ángel García Vera, i van ser adjudicats a la Fundació Agustín de Betancourt, que va delegar-ne l’execució al Grup d’Investigació en Hidroinformàtica i Gestió de l’Aigua de la Universitat Politècnica de Madrid, amb el catedràtic Luis Garrote al capdavant com a consultor. La CHE va invertir en aquest projecte 21.771 euros.
Partint de les experiències de rentat en embassaments de diferents punts del món, l’equip de Garrote conclou que aquesta opció seria “tècnicament viable” als embassaments de Riba-roja i Flix, “sempre i quan els desguassos de fons estiguessin operatius”.
L’operació requeriria buidar completament l’embassament, evacuar els sediments i tornar a emplenar. L’estudi apunta que, per que per les seves característiques, tots dos pantans haurien de ser gestionats de forma conjunta, tot i que en el cas de Riba-roja es veuria dificultada per la dispersió dels sediments en el vas –distribuïts al llarg de 30 quilòmetres- i una colmatació inferior al 5%.
A Flix, d’altra banda, el problema es troba en la “possible contaminació del sediment”, un aspecte que considera que encara no s’ha resolt totalment.
En el cas de Mequinensa, un embassament que multiplica les dimensions dels anteriors, els responsables de l’estudi descarten el procediment de rentat perquè no presenta les condicions favorables: el vas, recorden, és molt llarg, i els sediments haurien de recórrer entre 35 i 40 quilòmetres per arribar al desguàs del fons, amb una capacitat baixa d’evacuació -160 metres cúbics per segon-.
En aquest cas es planteja la possibilitat de dragar i extreure els sediments de forma mecànica, fet que suposaria un costos econòmics “molt elevats”. Segons Garrote, a més, l’actual explotació hidroelèctrica no requereix en aquest moment l’execució d’una operació de rentat dels sediments acumulats a Mequinensa, i tampoc a Riba-roja, per garantir la seva continuïtat futura sense problemes.
Obrir els desguassos de fons de les preses
L’estudi recomana continuar monitoritzant, valorant i estudiant amb profunditat la possibilitat de plantejar la mobilització de sediments com lluitar contra la regressió i la subsidència del Delta, així com també la possibilitat de distribuir-los a través dels canals de regadiu.
Per fer-ho, planteja una programació progressiva amb diverses etapes. En aquest sentit, i al marge dels condicionats tècnics recorda que s’han de preveure les dimensions a ambiental, econòmica i social, en la línia d’incorporar tots els agents implicats en un possible pla d’actuació per gestionar els sediments.
Recorda també la importància de mantenir els desguassos de fons de les preses i gestionar-los de forma eficient per mobilitzar sediments.
Tot i haver estat presentat oficialment a la CHE fa tretze mesos, el document era, fins fa ben poc, desconegut a Catalunya. De fet, la possibilitat que es realitzés un estudi sobre aquestes mesures la van traslladar membres de la Campanya pels Sediments a responsables de l’organisme de conca temps enrere.
“Però ningú ens l’ha enviat. És una mica preocupant”, lamenta Josep Juan, membre d’aquesta entitat, que lluita per aconseguir que els materials que arrossegava l’Ebre i van contribuir a formar el Delta puguin continuar mantenint-lo en el futur.
Arran de la investigació preparatòria per al seu llibre ’Terra presa. Per una nova política dels sediments’, que ha de veure la llum en els pròxims mesos, Juan es va desplaçar a Saragossa per entrevistar responsables de la CHE i allí va tenir coneixement de l’estudi.
Més enllà de les precaucions i l’escepticisme que desprenen algunes de les conclusions a l’hora d’executar aspectes concrets d’un pla de mobilització de sediments, Juan remarca la importància que l’organisme de conca hagi encarregat i disposi, “per primer cop”, del document.
“Explica les possibles dificultats que trobarem i allò que s’ha de tenir en compte per gestionar els sediments però les tècniques existents al món i quina tècnica seria més factible. Per als tècnics de la CHE, veure que un informe diu que si fan servir una tècnica o una altra això es pot gestionar, potser no els interessa que ens arribi aquest coneixement”, apunta. Per què? “Manca de voluntat política. A Catalunya i Espanya s’ha de demostrar que el tema se’l prenen seriosament i han de posar gent qualificada a treballar de forma regular en el tema”, subratlla.
Regressió “imparable” si no arriben sediments
El temporal de la setmana passada ha tornat a reobrir, un cop més, l’etern debat sobre les solucions per preservar el Delta amb propostes de plans urgents d’actuació per mantenir la línia costanera o, fins i tot, algunes propostes d’obra dura per intentar aturar l’embat del mar -una opció que la comunitat científica i les administracions no veu amb bons ulls-. A la llarga, doncs, el debat de fons torna a girar al voltant de la necessitat imperiosa d’aportacions sòlides fluvials.
“Si no arriben sediments de l’Ebre, la regressió del Delta és imparable. Això és així: són sumes i restes”, subratlla l’investigador de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) de Sant Carles de la Ràpita, Carles Ibàñez, qui recorda que el mar s’emporta anualment una quantitat molt important de materials que el cabal de l’Ebre actualment no pot reposar en cap dels casos.
“Si no aportem més sediments s’acaben perdent i és impossible portar-ne amb la sorra de regeneració de platges, perquè això seria segurament més que la sorra de tot Catalunya, centenars de milers de tones”, argumenta Ibáñez.
Aquesta, reconeix, però, és una guerra a llarg termini, dins d’una escala temporal diferent respecte les mesures de gestió del litoral que es poden aplicar per mitigar els efectes dels temporals, com el de fa una setmana, i que no només ha de respondre als problemes de subsidència -el sòl deltaic s’enfonsa entre 1 i 5 mil·límetres anuals- i la regressió -la línia de costa retrocedeix fins a 15 metres anuals en els punts més sensibles- sinó també a l’impacte del canvi climàtic i la pujada del nivell del mar que els pot agreujar definitivament.
