“Els ratolins no són ‘sexis’, però sabem que tenen personalitat”

Fa anys, a la universitat, la meva il·lusió era estudiar els guepards, però quan encara feia biologia vaig poder fer de voluntària per estudiar marmotes al Pirineu. Allà vaig entrar en la roda: després vaig fer el treball de màster, el doctorat i em vaig quedar en el món dels rosegadors, amb lirons i ratolins. Ara he començat a fer alguna cosa amb altres animals, com la tortuga mediterrània i la gralla.

Ara mateix no tinc projectes, i la veritat és que és complicat fer-ho. El guepard, com els ximpanzés i alguns altres, és un animal sexi, que atreu molta gent. Així que és més difícil trobar una feina per estudiar-los. Has d’estar molt preparat, ser molt bo i acceptar que has de renunciar a la teva vida per anar a aquest tipus de projectes. Els ratolins no són sexis, però també s’estudien, i nosaltres hem vist que tenen personalitat.

Vam capturar una població salvatge de ratolins de bosc (Apodemus sylvaticus) que vivien en condicions naturals a Collserola. Els vam posar en condicions de laboratori, en una masia sense res que els molestés, amb alimentació i un espai de tranquil·litat perquè hi fessin el seu cau. Després d’uns dies d’adaptació, vam començar amb els experiments de personalitat.

Vam estar gravant el comportament durant la nit en diferents situacions. Cadascú estava en el seu espai propi, una mena de peixera tancada per dalt amb una reixeta perquè no s’escapessin. El primer dia vam posar sobre la reixa un cotó amb aigua, per fer una condició de control i veure com actuaven. Després vam deixar-los una nit de tranquil·litat i l’endemà vam posar un altre cotó fluix, però aquest cop amb olor de geneta.

Exacte, juntament amb rapinyaires i serps. Volíem simular unes condicions que els generés por. I després vam repetir una tercera nit amb situació de control. Després, amb les diferents gravacions ens vam dedicar a estudiar quanta estona es van passar dins i fora del seu refugi. I també a veure què feien quan estaven fora, caracteritzant el seu comportament. Per exemple, llepar-se per netejar-se era un comportament confiat, de tranquil·litat, mentre que si pretenien escapar-se és perquè estaven esverats i tenien por. Així és com vam veure les característiques individuals de cada ratolí.

Sí, els vam dur a un espai individual molt més gran. En aquell terreny hi deixàvem diverses aglans i els gravàvem de nit per veure com es comportaven, si s’allunyaven molt o no, si agafaven les grans o les petites... Ho vam repetir amb cotons amb aigua i amb olor de geneta i vam veure que els ratolins es comportaven sistemàticament d’acord amb el seu caràcter, independentment de les condicions. Tot i que en situacions de perill tots tendien a estar menys actius, un ratolí valent ho és tant si hi ha olor de geneta com si no n’hi ha. I això té relació amb la manera com mouen les llavors i les dispersen.

En algunes espècies d’animals on ja s’havia comprovat l’existència de la personalitat s’han fet altres estudis més complexos, però la socialització no es pot estudiar en els ratolins. Són solitaris i individualistes, fan vida sols i interactuen amb individus puntualment. En captivitat, si els posem junts, es poden arribar a matar entre ells.

Hem començat a preparar un experiment en dues zones diferents. Un bosc madur, tancat i difícil d’accedir de Collserola, on creiem que segurament els ratolins tenen més calma perquè és un bosc difícil d’accedir i tenen un baix risc de trobar-se amb predadors. I un altre alzinar que es va cremar fa 25 anys a prop de Sant Quirze del Vallès, un bosc obert sense gaires matolls i on els predadors els poden veure fàcilment. Creiem que, d’alguna manera, un entorn més complicat els obligarà a ser més valents. També estudiarem el seu nivell d’estrès a partir del volum d’excrements i els patrons de dispersió de llavors en un lloc i l’altre.

És clar que sí! Jo sempre responc que tenir coneixement sobre allò que ens envolta sempre és interessant. Recollim evidències de com es comporten els animals i els ecosistemes i potser algun dia algú ho aprofitarà per a un fi més gran. Saber com dispersen les llavors dels arbres pot ser útil per elaborar estratègies de regeneració de boscos, per exemple.