«Si la llei ens ho permet, prohibirem el burca als espais públics de Lleida»

–«Nosaltres tenim una opinió fundada sobre aquest tema i que ja vaig manifestar en un debat televisiu: el burca atempta contra el principi d'igualtat de l'home i la dona i s'hauria de prohibir el seu ús als espais públics de la ciutat. Respectem la llibertat religiosa i les identitats culturals, però sempre que no s'atempti contra un principi bàsic de la nostra societat europea que és la igualtat de l'home i la dona. L'endemà Convergència va redactar una moció a partir del que jo vaig dir. No m'esperava aquest seguidisme per part de Convergència. Nosaltres votarem sobre allò que vaig dir jo després d'haver estudiat si jurídicament és possible.»

–«Hem encarregat un estudi jurídic per saber si l'Ajuntament, que no té capacitat legislativa però sí de fer ordenances, té competències per prohibir una determinada forma de vestir als espais públics. Si l'informe jurídic diu que tenim competències, votarem a favor de la prohibició. Si no, instarem els parlaments de Catalunya i de l'Estat a pronunciar-se en aquest sentit.»

–«No ho sé. En tot cas, és un lideratge que jo no voldria haver assumit. A mi m'agraden els lideratges científics, tecnològics, artístics, empresarials..., però assumir un lideratge en una cosa que caldria donar per feta, com la igualtat entre l'home i la dona, em dol.»

–«Lleida és un exemple de bones pràctiques: tenim una assemblea de religions amb vint religions diferents que es troben en un espai de diàleg. En això sí que hem estat capdavanters. I a Lleida tenim dues mesquites: una que els ciutadans ni tan sols saben que existeix, i que mai no ha donat el més mínim problema, i una altra que ha generat alguns episodis d'una certa alarma social. Crec que, a més de l'eventual modificació o redacció d'ordenances, si és que legalment ho podem fer, també hem de fer molta pedagogia i diàleg amb els imams i els líders religiosos perquè tinguin clar que en aquesta societat la igualtat entre l'home i la dona és un fet que no es pot qüestionar per raons religioses.»

–«Amb polítiques municipals d'ocupació, amb la generació d'obra pública, i amb el parc científic i els vivers d'empreses per crear riquesa i ocupació. I òbviament complirem els decrets que surtin de l'Estat. Però això s'ha de concretar. Nosaltres farem exactament el que fixi el decret i la manera d'aplicar-ho que es decideixi, divendres vinent, a la Federació de Municipis.»

–«Lleida la pateix, com tothom. El que passa és que Lleida és una economia més plana que les zones costaneres de Catalunya. Està basada en un entorn agroalimentari que és més pla econòmicament. Quan hi ha alegries no ho són tant a Lleida, i quan hi ha desgràcies tampoc. L'atur a Lleida és d'un 10% i escaig. Pot semblar poc comparat amb Catalunya i l'Estat, però és molt quan ens comparem amb el 2% o 3% a què estàvem acostumats a Lleida. Crec que ens n'hem de sortir amb l'economia productiva, generant oportunitats d'ocupació, amb foment dels processos d'educació i molt especialment de la formació professional.»

–«Aquest pla de transformació urbanística es troba en la situació en què es troben plans similars a la resta de Catalunya: Barcelona-la Sagrera, Granollers, Girona. Som tots al mateix vaixell. Els plans de les estacions de les ciutats es finançaven, fins que va arribar la crisi, amb les plusvàlues que generaven els terrenys desafectats del trànsit ferroviari. I ara aquest model ja no serveix. Per això hem negociat, i amb molta receptivitat per part del conseller Nadal i del Ministeri de Foment, que s'incloguin dintre de les inversions de l'Estat a Catalunya, en la disposició addicional tercera de l'Estatut, els plans de l'estació a diferents ciutats afectades. Ja tenim un 60% o 70% realitzat. Només ens falta la darrera empenta.»

–«Ara és a les mans dels grups parlamentaris. Ja vaig defensar al Parlament que hi pugui haver un àmbit de cooperació en el conjunt del que ara és la província de Lleida. Hi ha tota una tradició de treball conjunt entre el Pirineu i la plana que hem de preservar amb algun àmbit de cooperació. La Generalitat pot tenir serveis descentralitzats al Pirineu i a la plana, però que es conservi un nivell de cooperació local que ho integri tot.»

–«El meu partit encara no està fent llistes, té la màxima responsabilitat del país, que és la presidència de la Generalitat, i ara es dedica a governar. Quan s'aproximin les eleccions el meu partit ja farà les llistes, però no és una prioritat.»

–«No, jo sí que tinc clar que la meva prioritat és ser alcalde. Per a qualsevol cosa que em demanin que sigui compatible amb ser alcalde de Lleida, estaré a la disposició del partit. Però la prioritat és ser alcalde de Lleida. Els ciutadans ens van donar un nivell molt alt de confiança i no se'ls pot defraudar.»