El govern obliga l'Arboç a reservar espai per a l'autovia A-7 als terrenys del Logis
Urbanisme, amb la base d'un «principi d'acord amb Foment», imposa al POUM el traçat paral·lel a l'AP-7
Solà avançava l'entesa amb l'Estat, si bé admetia que «quan es va iniciar la ponència tècnica, no hi havia cap estudi de Foment», i que el ministeri «no ha informat» encara l'Ajuntament de les intencions que té, malgrat els continus requeriments municipals que ha rebut. De fet, a l'octubre passat l'Arboç va presentar un contenciós administratiu contra Foment per la seva «inactivitat» en la tramitació de l'estudi informatiu per al desdoblament de l'N-340 entre Altafulla i Vilafranca, que té encallat des de fa quatre anys en espera de donar resposta a les nombroses al·legacions rebudes. L'Estat manté oficialment que «ho està estudiant», però ha de prendre una decisió immediata, i l'obligació dictada ara per la Generalitat, amb el vistiplau de Foment, de reservar aquesta franja al POUM arbocenc pot aportar una pista sobre el traçat que sembla que té més números.
Fonts de la Subdelegació, en tot cas, insisteixen que «encara no hi ha una decisió presa», ja que el traçat sembla clar fins a Roda de Berà, «però a partir d'allí es complica». Fonts de Política Territorial, entretant, coincideixen que «la reserva no implica que el traçat final hagi de ser aquest, tot i que el POUM ha de tenir unes previsions, que ara apunten cap aquí». Dels quatre possibles traçats que proposava l'estudi informatiu que l'Estat va treure a informació pública el febrer del 2005, només un transcorre pel corredor ara reservat: el B1, que va gairebé paral·lel a l'AP-7 des de Sant Vicenç de Calders, pel nord dels municipis de l'N-340, fins poc abans de Santa Margarida i els Monjos (vegeu gràfic). I és que després que ajuntaments com el del Vendrell i l'Arboç mateix s'hagin oposat al desdoblament de l'actual carretera –les opcions B2 i B3, que trinxarien i escapçarien urbanísticament pel mig els seus termes–, la B1 sembla la menys agressiva amb el territori, com confirma el regidor d'Urbanisme del Vendrell, Jaume Escarré: «Qualsevol opció ens afecta més o menys el mateix terreny, però la que passaria pel nord seria la menys perjudicial.»
L'opció de la Cobertera
Escarré, així, no es mostra partidari de desviar el traçat pel sud, paral·lel a l'autopista Pau Casals fins al coll de la Cobertera, una opció que en el seu dia va suggerir la Generalitat en les al·legacions a l'estudi informatiu, i que encara no seria descartable segons la reserva de sòl que imposa ara a l'Arboç. Escarré, en tot cas, recorda que s'oposaran a aquest traçat perquè «implicaria un pas en talús, que suposaria una gran afectació paisatgística al pla de Mar». Amb això, el Vendrell s'afegeix a l'oposició enèrgica que ha expressat l'Ajuntament de Calafell a una proposta que, de fet, sembla que ha perdut força fins i tot per part del govern català.
El quart carril, complicat
El que també sembla poc probable és l'ampliació de l'AP-7 amb un quart carril i el seu posterior rescat per fer-la gratuïta, una opció també inclosa en l'estudi informatiu i que defensen de manera unànime els municipis afectats i els consells comarcals del Baix i l'Alt Penedès. «L'explotació de la via està exhaurida i seria lògic fer-la gratuïta, igual que ho és de Salou a Torredembarra», troba Escarré. Els directius d'Acesa, però, que dimarts van ser a la Cambra de Tarragona per presentar el final de les obres del tercer carril al tram sud, es mostraven escèptics sobre aquesta possibilitat, si bé admetien que la decisió final tampoc és seva: «L'aprovació definitiva de l'estudi informatiu no està feta, així que la qüestió no està tancada, si bé depèn del ministeri», indicaven.
Defensa del Logis
Solà destacava la idoneïtat de la franja reservada a l'Arboç per col·locar-hi un polígon logístic, ja que les que s'hi faran són «activitats que requereixen indrets plans i ben connectats». El director general d'Urbanisme recordava, a més, que aquí s'hi preveu també un accés a l'AP-7, i defensava el polèmic Logis perquè «aquest és un lloc molt adequat, i els ajuntaments ho han de veure com una bona proposta que dotarà d'activitat i centralitat el territori». En la mateixa línia, el secretari per a la Mobilitat, Manel Nadal, reiterava aquesta setmana la importància del projecte «per al país», i en minimitzava l'oposició a la comarca, ja que «hi està canviant el clima, i ja hi ha molta gent a favor». La darrera comissió territorial, de fet, va retre compte de l'acord del desembre de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya, segons el qual s'encarrega a la direcció general de Mobilitat la redacció del pla director urbanístic per al desenvolupament d'infraestructures viàries, ferroviàries i logístiques a l'Alt i el Baix Penedès, que no és res més que un document global d'ordenació al voltant del Logis.
L'Ajuntament hi té dos recursos
L'alcalde de l'Arboç, Joan Plana, es mostrava resignat aquesta setmana a haver de «respectar els principis legals» que els ha imposat Urbanisme, però alhora recordava que l'Ajuntament té presentats dos contenciosos administratius contra el Ministeri de Foment i el Departament de Política Territorial precisament perquè es defineixi el futur traçat de l'A-7. Per això es pregunta si el consistori «pot anar contra els actes administratius dictats per ell mateix». En efecte, a més del contenciós contra el ministeri pel seu silenci a les al·legacions de l'Arboç a l'estudi informatiu, a començaments d'any l'Ajuntament en va interposar un altre contra la Generalitat; segons Plana, perquè «en el pla territorial només esbossava l'opció del traçat per la Cobertera, quan això no està aprovat definitivament, i a més és competència de Foment, de manera que l'obligació del govern era plantejar totes les alternatives que proposava el ministeri en l'estudi informatiu per tal que els municipis poguéssim opinar-hi». Plana, en tot cas, confirma que el consistori no ha rebut encara cap informe ni notificació de Foment que fixi quin traçat tria per a l'autovia, i torna a insistir: «L'N-340 –que ara passa pel mig del nucli urbà– és un col·lapse total, i el que volem és que es faci l'autovia de seguida, passi per on passi», tot i que tornava a recordar que tots prefereixen l'opció de l'ampliació i rescat de l'AP-7.
Trasllat d'indústries
A banda dels nous polígons i les noves infraestructures, el nou POUM de l'Arboç –que substitueix el que era vigent des del 1985, ja del tot desenvolupat– preveu un increment de fins a 1.095 habitatges, que Solà va lloar perquè preveu «estratègies interessants». Així, preveu la concentració del desenvolupament residencial «a continuació del polígon Santa Llúcia», a banda d'una promoció d'habitatges als terrenys de Cristalera Española. A més, projecta el trasllat d'algunes indústries que ara són en sòls no urbanitzables a altres sectors nous que es crearien també a la banda nord de la via del tren, i que formarien un «discontinu» industrial amb altres polígons previstos en municipis veïns de l'Alt Penedès, com ara Castellet i la Gornal i Castellví de la Marca. El trasllat d'aquestes empreses, així, alliberaria uns terrenys que «es mantindrien com a espai lliure, per recuperar el paisatge del territori».
