Berga crema

«Pa-tum, pa-tum, pa-tum», repica el timbal que per l'Ascensió anuncia l'inici d'unes festes que han marcat el batec de Berga des de fa més de 600 anys. Ja fa dies que a la capital del Berguedà es respira Patum, però serà demà quan la ciutat rebi el primer acte de les festes el Corpus. El concert 13è Memorial Ricard Cuadra encendrà la plaça de Sant Pere abans que les primeres guspires comencin a cremar al so del tabaler. Fins al 6 de juny els carrers tornaran a enfollir d'homes, foc, música i dansa i, per primer cop, tot Catalunya ho podrà veure en directe. Enguany TV3 retransmetrà el primer salt de plens del dijous de Corpus i emetrà diversos reportatges gravats per explicar la festa.

Però el ritual de la Patum, obra mestra del patrimoni oral i immaterial de la humanitat, varia poc d'un any a l'altre. S'anuncia el dia de l'Ascensió, quan el consistori, reunit en ple, acorda per unanimitat que aquest any també hi haurà Patum. Llavors el tabal recorre carrers i places per fer-ho saber a tothom. La segona cita de les festes de l'antiga octava del Corpus té lloc el diumenge de la Trinitat, l'anterior al de la setmana de Corpus. A la plaça Viladomat es proven els petards per comprovar que aquests petaran com mana la tradició, com més fort millor. És la prova dels quatre fuets.

En aquesta ocasió, s'afegeix un acte a la programació del diumenge dia 30. Es tracta de la inauguració del monument de la Patum, que s'ubicarà a la cruïlla del passeig de la Pau i la carretera de Sant Fruitós i que ha estat sufragat per subscripció popular.

Després d'aquests preàmbuls arriba ja el dimecres, vigília de Corpus. Al migdia, el tabal i els quatre gegants acompanyats de la cobla Pirineu donaran el tret de sortida a les festes del Corpus: l'espai de la festa ha estat delimitat. A les vuit del vespre, novament la passada, ara amb la participació també del tabal, les guites, les maces i els gegants vells. Sortint de la plaça de Sant Pere la comitiva recorre el nucli antic per fer els salts davant dels domicilis de les autoritats municipals. Parada rere parada, amb coca i barreja a dojo, aquesta minipatum ambulant acaba de matinada després dels tirabols a les places de Sant Joan i Sant Pere.

I el dijous de Corpus Berga encendrà la Patum de debò. Al migdia, acabada la missa major, hi ha la Patum de lluïment, una celebració més tranquil·la, sense salt de plens ni tirabol. I a la nit, a dos quarts de deu, Patum completa. A l'hora en punt, el tabal, davant d'una plaça de Sant Pere on sembla que ja no pot cabre ningú més, marca l'inici de la Patum. Hi ha patums de lluïment el dijous i el diumenge de Corpus al migdia, i patums completes els mateixos dies a la nit. A més, hi haurà Patum infantil (de lluïment al migdia i completa a la tarda) divendres. També hi ha altres actes de caire lúdic, com sardanes, teatre o concerts, però la Patum ho omple tot.

Cada any es fa petita, la plaça de Sant Pere. Coneguda popularment com la plaça cremada, és el punt neuràlgic de la vida política i social de Berga. D'origen medieval, acull l'ajuntament i l'església parroquial de Santa Eulàlia, dedicada a la patrona de la ciutat.

Des de la plaça podem accedir al barri jueu pel túnel anomenat la Berruga. El call ocupava l'espai comprès entre l'Hospital i les Voltes d'en Clarís. L'antic hospital, que actualment és seu de diverses entitats, ha convertit la seva façana en un mural de ceràmica –obra de Joan Casas i Ortínez– on hi estan representats totes les comparses i elements de la Patum.

Al carrer Buxadé, a tocar de la plaça, hi trobem les cases més antigues de Berga, entre les quals destaca, al número 14, cal Sarraís, amb la seva façana flanquejada per quatre escuts. Al nord de la plaça de Sant Pere i ja en direcció al castell, hi ha la capella de la Pietat, possiblement la més antiga del municipi.

I damunt de la ciutat, al punt més elevat de la vila, s'erigeix el castell, bé d'interès cultural. Al llarg de la seva existència ha patit diverses vicissituds i actualment és força malmès.

Una visita a la ciutat no pot concloure sense abocar-nos al balcó de Catalunya. El santuari de Queralt, al cim de la serra de Queralt, és accessible en cotxe. Els amants de l'esquí tenen a Rasos de Peguera l'estació de muntanya més propera a Barcelona (114 quilòmetres) i els accessos lliures de peatges.