Primera escola catalana sobre la construcció en pedra seca, a la Garrotxa

El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i els ajuntaments d’Olot i les Preses treballen per obrir la primera escola a Catalunya per formar joves en la construcció de parets amb pedra seca. L’objectiu és recuperar i preservar l’ofici especialitzat en aquesta tècnica –també anomenada popularment de “paret seca”– que forma part del patrimoni cultural i del paisatge garrotxí. Aquesta primavera es farà un curs com a prova pilot i s’està treballant amb la Generalitat per trobar els recursos i obrir l’escola l’any vinent a les Preses. Actualment només es fan cursos puntuals, però el que es vol és crear una escola juntament amb el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya de la Generalitat per formar joves. “La idea és que surtin amb un diploma oficial que els reconegui com a professionals de la paret seca”, detalla Joan Montserrat, tècnic del parc. Aquesta primavera s’organitzarà un curs que durarà uns quants dies. Servirà de prova pilot abans que es pugui posar en marxa l’escola.

L’ofici de paretsecaire, que és com es coneix a la Garrotxa, s’està perdent i en els últims anys s’estan fent esforços per formar una nova generació que doni continuïtat a aquesta professió. Entre els nous professionals formats hi ha en Martí. Explica que el que més l’atrau és poder estar envoltat de natura i la llibertat que et dona, tot i que també admet que és una feina “dura”, perquè s’han de manipular pedres i és molt manual. “Per mi és molt important perquè afavoreix molts aspectes de la natura i estèticament queda més bé que no pas quan es fan parets amb ciment”, hi afegeix.

La biodiversitat

La tècnica també afavoreix la biodiversitat a la zona. “Aquests murs són molt importants perquè són un refugi i un espai de cria per a espècies d’interès com ara els ratpenats i els amfibis”, remarca Joan Montserrat.

Precisament aquesta setmana s’ha organitzat un curs amb alumnes d’instituts de la comarca per restaurar un mur i una cabanya a l’itinerari forestal terapèutic Salvador Grau, a Olot. Els joves aprenen la tècnica i els seus beneficis ambientals a la zona. Alguns dels participants del curs admetien que els ha sorprès el tipus de feina. “No em pensava que fos tan difícil”, deia en Biel.

El mateix ha pensat l’Eduard, que ha après que cal fixar-se en els costats idonis a l’hora de col·locar cada pedra. Quan se li pregunta si té pensat dedicar-s’hi, ho té clar: “Això és molt trencar l’esquena i d’ajupir-se.”