La vaga paralitza la petroquímica
La jornada de protesta convocada pels sindicats per reclamar més seguretat aconsegueix una participació massiva entre el personal de les fàbriques, i el clima de disgust es visualitza en una manifestació ciutadana
-
La vaga paralitza la petroquímica. -
La mobilització reclamant més seguretat a la petroquímica va arrencar de bon matí, amb una vaga total a les empreses del polígon. Es van viure els moments mes intensos davant de l’empresa Iqoxe. A la tarda, una manifestació va recórrer els carrers de Tarragona ACN. -
La vaga paralitza la petroquímica.
S’havia anunciat com una mobilització “històrica” i la jornada de vaga d’ahir va aconseguir paralitzar la petroquímica de Tarragona. Els piquets informatius van bloquejar, des de la matinada, els accessos al polígon nord, a la Pobla de Mafumet, i al sud, a Tarragona i la Canonja. Fins i tot el personal assignat per cobrir els serveis mínims va tenir dificultats per arribar a les fàbriques. Va haver-hi moments de tensió i picabaralles verbals. Deixant a banda les jornades de vaga general, cap protesta havia aconseguit provocar una aturada tan massiva a la petroquímica. A més, una manifestació a la tarda pels carrers de Tarragona va posar en evidència que la preocupació per la seguretat a la petroquímica va més enllà dels límits del polígon industrial.
El 14 de gener passat la fàbrica de l’empresa Iqoxe va volar pels aires a causa d’una explosió que encara està pendent d’aclarir. El succés, en què van morir dos treballadors de la fàbrica i un veí de Torreforta, que va quedar sepultat a casa seva pels efectes de l’ona expansiva, va marcar un punt d’inflexió en la relació de la indústria química amb els municipis que l’envolten. Fins i tot l’Ajuntament de Tarragona va decidir, ahir, aplicar la gratuïtat al transport públic per facilitar la mobilització ciutadana de cara a la manifestació de la tarda. Finalment, més de 3.000 persones van concentrar-se a la plaça Imperial Tarraco i van recórrer la Rambla Nova fins arribar davant de la delegació de la Generalitat, al carrer Sant Francesc. “No volem tenir més por i Tarragona ha dit prou”, va afirmar el president de la Federació d’Associacions de Veïns de Tarragona, Alfonso López. “Fins ara la ciutadania sempre hem viscut en convivència amb la indústria petroquímica, però l’accident d’Iqoxe ho ha canviat. Per això cal implantar noves mesures de control i seguretat”, va manifestar l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà.
Al matí, la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, havia assegurat que entén, respecta i comparteix l’objectiu de la vaga, i va defensar que cal reformular les directives europees per prevenir encara més accidents com el de la fàbrica d’Iqoxe.
La planta no podrà reprendre l’activitat fins que es revisin tots els requisits de seguretat de nou.
La seguretat, prioritat
“Entenem la urgència però prioritzem la seguretat. Són unes setmanes, no podem córrer més”, va defensar la consellera Chacón, que va dir que és conscient que hi ha altres empreses que depenen de la producció d’òxid d’etilè d’Iqoxe.
La presidenta de Catalunya en Comú-Podem al Parlament, Jéssica Albiach, va anar més enllà indicant que veu necessari fer “una transició ecològica justa”. “D’aquí a uns anys, molts dels productes que es fabriquen en aquestes indústries seran considerats nocius, per la qual cosa no podran continuar fabricant-se”, va advertir.
La reclamació de més seguretat a les empreses va centrar la mobilització dels treballadors del complex petroquímic.
La crida feta pels sindicats va tenir èxit, ja que el seguiment de la jornada de vaga va ser massiu. En aquest context, els portaveus sindicals van advertir que si les companyies no proposen mesures concretes per incrementar la seguretat, hi haurà més aturades.
Des de dos quarts de cinc de la matinada, els piquets informatius s’havien situat davant de les empreses. El bloqueig de l’activitat va ser gairebé total i el punt culminant del matí va ser a les onze, amb una concentració davant d’Iqoxe, on es van aplegar unes 300 persones. Els assistents van fer un minut de silenci en record de les tres víctimes mortals de l’explosió del 14 de gener passat.
L’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) va denunciar en un comunicat que en alguns casos no s’havia permès l’entrada dels treballadors que havien de fer els serveis mínims. Segons la patronal, això va fer que alguns empleats haguessin d’allargar la seva jornada tres hores més, fins que va poder entrar el relleu. “Encara és més greu que fins i tot s’hagi impedit l’accés del canvi de torn dels bombers del Parc Químic de Seguretat Nord”, va indicar l’AEQT.
El secretari general d’UGT al Camp de Tarragona, Joan Llort, va qualificar de “molt positiva” la vaga per l’alt seguiment, que va atribuir a la “conscienciació dels treballadors amb la seguretat”. “La indústria química ha de conviure amb el sector turístic, i ha de fer-ho amb seguretat, amb garanties de treball més fiables, i que no hi hagi precarietat ni subcontractes que degraden les condicions laborals”, va manifestar. També va fer una crida a les empreses perquè es coordinin entre elles davant de casos d’emergència. La seva homòloga de CCOO, Mercè Puig, va reiterar la voluntat d’estar a les taules de negociacions del sector “per aportar solucions”, i va afirmar que “el que ha passat a Iqoxe no pot passar enlloc més”.
La jornada de vaga va tenir el suport dels màxims responsables de CCOO i UGT a escala catalana. “Buidem les empreses perquè volem que estiguin plenes de qualitat en l’ocupació i de seguretat”, va indicar Camil Ros, secretari general d’UGT. Ros va incidir en que en els darrers anys no s’han substituït les jubilacions, fet que ha fet augmentar la precarietat laboral, i va remarcar que “la precarietat laboral mata”. Tot i això, Ros va reconèixer que fa vint anys les empreses químiques de Tarragona “no eren tan segures ni produïen tan netament com ara”, i les va instar a continuar millorant en aquests dos aspectes.
Més vagues
Des de CCOO, el seu secretari general a Catalunya, Javier Pacheco, va assegurar que la vaga es feia “per tenir solucions” i per incrementar la seguretat a les empreses petroquímiques. “Si no tenim solucions, tindrem més vagues”, va advertir. Pacheco va recordar les tres persones que van perdre la vida en l’explosió a Iqoxe, el 14 de gener, una de les quals es trobava a uns tres quilòmetres del lloc del sinistre.
En la concentració feta davant de l’empresa Iqoxe va quedar palès el sentiment de consternació amb què continuen vivint, un mes després dels fets, els companys dels dos treballadors morts. Fran Pizarro, que a més de treballar a Iqoxe és delegat sindical per CCOO, indicava que el dolor perviu: “Estem afectats psicològicament.” Va concretar que, arran dels fets, hi ha entre quinze i vint treballadors de baixa, d’un total de 120. Els que continuen treballant ho fan “amb esforços per tornar a la normalitat” i fan treballs de reconstrucció i manteniment de la part de la planta menys afectada per la deflagració. La producció continua aturada i l’empresa ja ha avançat la seva voluntat d’aplicar un ERO temporal fins que pugui tornar a operar.
