La concertada: la segregació la causa el baix finançament

L’avantprojecte del decret de concerts, que està a exposició pública fins divendres, sorgeix amb la voluntat d’actualitzar el vigent, que data del 1993. Xifra en 145 milions la dotació necessària per contractar professorat, mantenir els centres i donar suport a l’alumnat més desfavorit, al qual s’hauran de destinar almenys dues places per grup. És un import, tanmateix, que apareix abans que la comissió sobre l’estudi del cost de la plaça escolar del Pacte contra la Segregació Escolar hagi determinat quant costa escolaritzar cada alumne en condicions de gratuïtat. Un fet “sorprenent” per Albert Alegre, president de la Confederació Cristiana d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya (Ccapac). La Ccapac coincideix amb la Fapel, la federació que aglutina les AMPA de les escoles concertades laiques, en la necessitat de conèixer el cost de la plaça escolar per definir el finançament necessari per estar en igualtat amb la pública, un finançament que ara és manifestament insuficient. “L’infrafinançament del sistema educatiu és el gran factor segregador”, assegura Alegre. “Moltes famílies voldrien inscriure els fills a la concertada però no en poden pagar les quotes, i això genera segregació.” Les quotes no es poden cobrar per impartir els ensenyaments obligatoris –els centres privats sufragats amb diners públics han d’oferir una educació gratuïta en els ensenyaments obligatoris, segons marca la llei d’educació de Catalunya (LEC)–. I les que es perceben per activitats complementàries, extraescolars, el menjador i el transport s’han d’adaptar al cost del servei o activitat i no poden tenir un caràcter lucratiu, segons recull l’avantprojecte. Però un informe de la Universitat Autònoma de Barcelona alertava fa un any que les quotes varien molt d’un centre a un altre –es poden triplicar segons el barri– i són un factor de segregació. “Que la Generalitat financi igual totes les escoles i que es respecti el dret de les famílies a escollir la que vulguin, com marca la llei”, reclama el president de la Ccapac, que es mostra “desil·lusionat” amb l’avantprojecte.

La directora de centres concertats i privats del Departament d’Educació, Pilar Contreras, defensa que els 145 milions han de servir per posar al mateix nivell de finançament l’escola concertada i la pública. Explica que el cost de la plaça escolar hauria d’estar definit “d’aquí a dos mesos a tot estirar”, ja que la comissió encarregada està redactant les conclusions. El cost que en resulti no farà variar la previsió aproximada dels 145 milions, en què està prevista l’aportació a les escoles que necessiten més recursos per atendre els alumnes més necessitats de suport. El decret “pretén fer una distribució més responsable de l’alumnat en la xarxa pública i concertada, i integrar i fer equitatiu el sistema educatiu”, afirma Contreras. I hi afegeix: “Analitzem què és el que no s’està cobrint i què necessita l’escola concertada.” Contreras desmenteix “els estereotips que diuen que l’escola pública és la que està rebent més alumnat desafavorit i que la concertada és elitista”, i destaca la implicació del “80% de la concertada” amb el suport educatiu a les necessitats especials i que, diu, “està infrafinançada”.

Ramon Font, portaveu del sindicat Ustec-STEs, valora, en canvi, que el decret, que ha d’entrar en funcionament a partir del curs 2022/23, “és per finançar millor els centres concertats, que no han estat objecte de retallades en finançament com els públics”. Font reclama una planificació de les places “més ambiciosa” i critica que el problema de base és la LEC, “que anteposa la llibertat d’elecció de centre a l’educació”.