El coronavirus parteix Itàlia per la meitat
El nord queda pràcticament paralitzat per por dels contagis, mentre que la resta del país ho viu amb preocupació i expectació, i s’esgoten els desinfectants
Temor a les mesures restrictives que altres països puguin prendre, i afectació al principal pol productiu del país
Itàlia ha quedat dividida en dos pel coronavirus. Al nord hi ha més de cinquanta mil persones confinades en petites poblacions on hi ha la majoria de contagiats, que superen els 220. Milà, la capital de la Llombardia, la regió més colpida, presentava ahir un panorama inèdit: carrers pràcticament buits, gent amb mascaretes i prestatges de supermercats amb pocs productes. El Duomo tancat en un dia de sol radiant, com també l’històric teatre de la Scala. Les existències del desinfectant de mans més utilitzat s’han exhaurit a molts llocs, com també les mascaretes, que, aprofitant la situació, es venen a internet a uns preus desorbitats. També les més senzilles, sense filtres, que no serveixen per protegir-se del contagi. De Roma cap avall, en canvi, la situació és d’expectació, semblant a una calma tensa, i l’afectació a la vida quotidiana dels ciutadans és molt menor.
El nord d’Itàlia està paralitzat. En quatre regions, la Llombardia, el Vèneto, l’Emília-Romanya i el Piemont, s’han suspès les classes per almenys una setmana. El carnaval de Venècia va quedar estroncat, davant la incredulitat de molts dels participants, que no entenien per què es cancel·lava la celebració si els transports públics i locals d’oci continuaven oberts. Entre la població, és clar, hi ha qui s’ho agafa millor i pitjor, qui creu que s’exagera i qui es deixa endur pel pànic. El bombardeig constant dels mitjans amb tons massa alarmistes no ajuda a mantenir la calma, com tampoc algunes declaracions de polítics. Matteo Salvini, per exemple, ha contribuït a fer créixer la inquietud insinuat que les autoritats no diuen tota la veritat a la població. Segons ell, caldria un “control ferri” de les fronteres. El cert és que el fet que el brot de la infecció hagi nascut a les regions del nord, i en concret la Llombardia i el Vèneto, feus històrics del leghisme, i que tots els contagiats fossin italians ha destarotat aquells que havien fet servir el coronavirus per atiar el racisme contra la comunitat xinesa.
Empleats, a casa
El brot ha afectat el motor productiu del país, i per tant l’economia. La borsa de Milà va caure un 5,4% i moltes empreses, no només al nord, han decidit fer treballar els empleats des de casa i suspendre reunions per evitar riscos de contagis. Les víctimes mortals són set, la majoria més grans de vuitanta anys amb problemes de salut previs importants. Amb tot, Itàlia és ja el tercer país al món en nombre de contagis, al darrere de la Xina i Corea del Sud. El govern ha emès un decret llei per prohibir les entrades i sortides de l’anomenada zona vermella –on les persones estan confinades–, que són els pobles propers a Codogno, l’epicentre del brot, i a Vo’Euganeo, la població del Vèneto on hi va haver el primer mort italià –un home de 78 anys que no havia viatjat mai a la Xina–. I una multa de 200 euros i fins a tres mesos de presó a qui se salti la prohibició.
Les autoritats italianes informen que s’aïlla tothom que hagi tingut contacte amb les persones infectades, i s’han augmentat els controls sanitaris i desinfeccions de transports i llocs públics. Es recomana a la població extremar les mesures d’higiene, sobretot rentar-se sovint i de manera acurada les mans i evitar les aglomeracions de gent. A Itàlia es temen les mesures que altres països puguin posar per por dels contagis. Dilluns, un avió procedent de Roma va ser aturat a l’aeroport de l’illa Maurici, a l’oceà Índic. Els 40 passatgers –d’un total de 212– que provenien de la Llombardia i el Vèneto van ser separats i repatriats, malgrat que no tenien cap símptoma. Fins fa pocs dies, a les televisions italianes es debatia si s’havia de prendre aquesta dràstica mesura amb els viatgers procedents de la Xina. Ara hi ha malestar i indignació perquè s’ha aplicat a viatgers italians. I és que sempre s’és “la Xina” d’algú altre.
