Tornar a començar després del virus

La vida ha tornat a començar a la major part de la Xina després d’un mes de febrer que serà difícil d’oblidar, particularment per a en Miguel Ángel, en Jesús i la Camila. Miguel Ángel Pérez és barceloní i treballa a Xangai, a la Cambra de Comerç de la UE. Enguany va passar uns dies a Hong Kong per l’any nou xinès i després va haver de quedar-se uns 10 dies a casa treballant. “Ara ja tot torna a la normalitat, un s’acostuma a una vida sense sortir sabent que és una mesura temporal.” Pérez recorda que inicialment faltava fruita i verdura: “Tothom va assaltar els supermercats per tancar-se a casa, però després no hi ha hagut cap problema.” “A finals de la setmana passada ja vaig poder sortir a passejar a la vora del riu i comprar un gelat”, diu Pérez, tot i que reconeix que encara falta per fer vida normal: “Falta obrir restaurants, gimnasos i locals i alleujar el control del veïnat sobre els residents.”

Mànager en un centre de desenvolupament de productes sanitaris a Nanchang, a 260 quilòmetres de Wuhan, Jesús Escrivá, de Gandia, explica que des de la setmana passada ja va a la feina, però ha estat un mes sortint de casa només per comprar. “Quan sortia ho feia pel camí més llarg; era increïble veure que no hi havia ningú al carrer. Feia por!” Respecte a la gestió del govern, Escrivá comenta que fou “un poc tardana però molt exigent i, finalment, efectiva”. Tot i això, la normalitat encara queda lluny: “Vaig comprar una hamburguesa i, en sortir, van mesurar-me la temperatura al portal, al centre comercial, al restaurant, i encara una volta més en sortir de tots eixos llocs; van anotar el meu telèfon i em van donar nom i temperatura corporal de qui l’havia preparat.” Assegura que en cas que algú estigués infectat “s’activaria una quarantena per a tots els que ens hi hem creuat”: “Una aplicació mòbil controla això, així que quan faig el check-in a cada edifici no em deixarien entrar i trucarien a la policia per haver infringit la quarantena. I si l’infectat soc jo, no em deixarien entrar al meu propi edifici tampoc.”

Per a la Camila Choque, la situació roman força diferent. Estudiant de ciències econòmiques a la Universitat de Wuhan, està confinada les 24 hores del dia a la seva habitació compartida del campus des del 2 de febrer passat. Explica que responsables de la universitat cada dia controlen la temperatura als estudiants i subministren màscares, i la cantina els prepara i porta tots els àpats a les habitacions: “Fa dues setmanes van començar les classes per internet i ara em centro més en això.” Tot i que ara la situació s’ha calmat, reconeix que al principi va tenir por: “Hi va haver dies que em sentia desesperada, no podia dormir i tenia molta angoixa.” Tot i que encara no els han informat quant durarà aquesta situació, Choque mostra confiança en les autoritats: “Confiem que el govern i els metges estan fent tot el possible perquè la situació millori. Tot i que les mesures han estat dràstiques, ho han fet pel bé de tothom.”

Mentre que a la Xina sembla que la propagació del virus està controlada, a Corea del Sud l’augment de contagis és preocupant. Ahir es van registrar 813 noves persones infectades. A Europa, França s’ha afegit als països que cancel·len actes massius. Així, han vetat la celebració d’esdeveniments que es facin en espais tancats amb més de 5.000 persones.