L’Estat deroga la llei Wert

La llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomqe), popularment coneguda com a llei Wert, serà aviat història sempre que no hi hagi sorpreses durant la tramitació parlamentària. El Consell de Ministres va aprovar ahir el projecte de llei que modifica la llei orgànica de l’educació (LOE), que va aprovar el govern socialista el 2006 i deroga la Lomqe, del 2013, una llei que va motivar un ampli rebuig pel seu caràcter recentralitzador i segregador. Es tracta d’un projecte de llei que vol garantir “l’equitat i la inclusió” perquè l’educació “torni a funcionar com un ascensor social”, segons va defensar la portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero.

El nou projecte de llei, batejat com a Lomloe (llei orgànica que modifica la LOE), parteix del principi de posar l’alumnat al centre de l’aprenentatge i el reconeixement del dret de nens i joves a una educació de qualitat. Defensa la franja dels 0 a 3 anys com una etapa educativa més, pretén lluitar contra la segregació entre les escoles públiques i les concertades –la Generalitat ja hi està treballant amb els nous decrets d’admissions i de concerts educatius–, elimina el caràcter avaluable de la religió i proposa un ensenyament més competencial que memorístic. Torna més competències a les comunitats autònomes, sobretot a les que tenen dues llengües oficials, a l’hora de decidir continguts, i deixa en les mans d’aquestes la decisió sobre el model lingüístic. Posa fi a les revàlides, tot i que no es van aplicar, elimina els itineraris de quart d’ESO i amplia el poder de decisió dels consells escolars. És un projecte que defensa que l’aportació a educació arribi al 5% del PIB –ara està en un 4,3%, mentre que a Catalunya està entorn del 2,5%, molt lluny del 6% que marca la llei educativa catalana.

La proposta del ministeri que encapçala Isabel Celaá estableix que la Generalitat podrà decidir el 45% del currículum, tal com passava abans de la llei Wert, que preveia una regulació estatal més elevada. L’Estat es continua reservant el 55% dels continguts i matèries. Pel que fa a la llengua, la Lomloe preveu que serà el Departament d’Educació qui decideixi el model per garantir el dret dels alumnes a tenir “un domini ple i equivalent” entre el castellà i el català. Celaá va defensar que el projecte de llei “respecta absolutament la Constitució” i les sentències del Tribunal Constitucional (TC). El TC va tombar el febrer del 2018 els ajuts de 6.000 euros per a les famílies que volguessin escolaritzar els seus fills en castellà perquè considerava que envaïa competències de Generalitat.

Blindarà la Lomloe la immersió lingüística? Joan Mena, diputat d’En Comú Podem, així ho afirma. Ramon Font, portaveu del sindicat Ustec-STEs, matisa que “la política lingüística es defineix molt a Catalunya segons la majoria parlamentària i costa parlar de blindatge si recordem el model de plurilingüisme” que va plantejar el Departament d’Educació el 2018. Celaá no va esmentar les sentències a favor del 25% de les classes en castellà.

En tot cas, des del sindicat es va valorar positivament que la Lomloe determini que la religió no serà avaluable, tot i que critiquen que encara sigui a les escoles, ja que els centres l’hauran d’oferir tot i que no computarà –sí que hi haurà una matèria en valors cívics i ètics–. També es mostren a favor que es compensi la recentralització de la llei Wert i que es doni més pes al consell escolar en l’elecció de les direccions dels centres, ja que ara recau majoritàriament en l’administració. Font troba a faltar, en canvi, una actuació més decidida per posar fi a l’alta taxa de docents interins.

La Lomloe vol millorar els resultats amb mesures més personalitzades en casos d’alumnes repetidors. Busca “un model inclusiu sense itineraris segregadors” eliminant la doble via a quart d’ESO, que distingeix l’ensenyament en funció de si l’estudiant escull batxillerat o FP –a Catalunya no s’aplica–, per la qual cosa els que superin l’FP bàsica tindran el títol d’ESO. La revàlida al final de cada etapa, que tampoc s’ha aplicat, desapareix, mentre que s’introduiran proves a quart de primària i segon d’ESO que serviran perquè els centres hi apliquin millores. S’aposta per un currículum més competencial amb l’eliminació de la divisió de matèries en troncals, específiques i de lliure configuració. De manera extraordinària es podrà superar el batxillerat amb una assignatura suspesa.