Deu anys de la nevada del segle “No estàvem preparats per a una nevada com aquella”

El 8 de març del 2010 Catalunya es va cobrir d’un mantell blanc. Va ser la nevada més important del segle XXI pel que fa a extensió i a gruixos acumulats, amb una magnitud que, deu anys després encara no s’ha superat. La tempesta de neu va ser comparable a la del 30 de gener del 1986, a la de l’1 de març del 1993, a la dels dies 14 i 15 de desembre del 2001 i a la del 27 i 28 de gener del 2006, però va tenir afectacions més generalitzades. Els flocs van caure amb abundància a les comarques gironines i barcelonines, i a l’est de les lleidatanes i de les tarragonines.

El servei meteorològic havia previst neu per sobre dels 200 metres però va acabar nevant arran de mar i va provocar el col·lapse a l’àrea metropolitana de Barcelona, poc avesada a les nevades copioses. De fet, en el cas de la ciutat de Barcelona, les dificultats per circular es van produir especialment a les rondes i als carrers de la part alta de la ciutat. A l’Observatori Fabra, prop del cim del Tibidabo, es van mesurar entre 16 i 20 cm de neu, mentre que a les platges se n’hi va acumular una fina capa, però al centre els gruixos van arribar a ser d’entre 2 i 3 centímetres i d’uns 10 a la part alta.

Les xifres del moment mostren la magnitud de l’episodi: 156 carreteres afectades i 20 de tallades, 6 autopistes amb dificultats per circular-hi, 5 línies de rodalies i 3 dels FGC tallades, 142 alumnes sense escola, 608 línies de transport escolar suspeses, 31 vols cancel·lats, 400 sortides dels bombers i nombrosos talls elèctrics provocats per les afectacions a les línies elèctriques, especialment a les comarques gironines. En alguns casos es va trigar dies a tornar a la normalitat.

Molts cotxes van quedar atrapats a la xarxa viària perquè no duien cadenes per circular i els seus ocupants van haver de ser traslladats a poliesportius i instal·lacions habilitades a corre-cuita per passar-hi la nit. La Universitat Autònoma de Barcelona i la de Vic es van desallotjar i molts escolars no van arribar als centres educatius o bé van haver de sortir més aviat per no quedar atrapats amb una nevada que es va anar intensificant al llarg de la jornada. En un primer moment des del govern de la Generalitat, format pel tripartit d’esquerres presidit per José Montilla, es volia donar aparença de normalitat i de tenir la situació controlada, però a mesura que avançava el dia la sensació de caos va anar creixent, com ho feia la indignació dels ciutadans atrapats en carreteres i trens i els que van haver de passar llargues hores sense subministrament elèctric. Tot i l’aparatositat de la nevada, però, no es van haver de lamentar desgràcies personals greus.

Combinació de neu i vent

La coincidència de neu molt humida i vent fort, tal com es va produir simultàniament a les comarques gironines, va ser la causant de les afectacions. La neu humida té una major facilitat per adherir-se als objectes, fins i tot als més prims, com és el cas dels cables elèctrics, i poden acumular un gran pes. El vent va evaporar la part líquida de la neu i va transformar la resta pràcticament en gel, que no es desprèn dels objectes. D’aquesta manera la neu humida va acabar produint més destrosses que si fos neu pols seca.

Tot i que l’episodi no va tenir les dimensions de la gran nevada del dia de Nadal de 1962, la combinació d’una precipitació persistent acompanyada de llamps i trons donava la idea de la profunditat de la borrasca, molt poc comuna en aquest racó de la Mediterrània, assegura Toni Barrera, tècnic en canvi climàtic del Servei Meteorològic de Catalunya, que destaca la precipitació registrada en zones com la costa del Baix Empordà i, en general, a la meitat oriental de Catalunya, però que a les comarques costaneres de la demarcació de Tarragona es va quedar per sota de la nevada del desembre del 2001, que va caure amb força a les comarques de Tarragona, l’altiplà central i les terres de ponent.

Barrera explica que el context d’escalfament global no impossibilita que nevades com la d’ara fa deu anys es repeteixin. “És cert que l’hivern és l’estació més seca, però l’escalfament de la Terra altera el sistema climàtic del planeta i pot portar dies molt freds en zones on acostumen a haver-hi grans descensos de temperatura.”