Encara queda molt camí per córrer

La pobresa i l’exclusió social té rostre de dona. Càritas alerta sobre l’impacte i les conseqüències de la discriminació de gènere, ancorada en un sistema estructural de desigualtat i injustícia social, i denuncia les múltiples violències que es continuen exercint cap a les dones.

Per aquesta raó la victòria de la igualtat de gènere en el món és un dels grans reptes del segle XXI. El setembre d’aquest any es compleixen 25 anys de la Declaració i Plataforma d’Acció de Pequín, un dels punts més importants a escala global a favor dels drets de les dones. Però 25 anys després les dades ens diuen que les mesures posades en marxa són encara insuficients i que és molt el camí que queda per fer.

Destaquem alguns dels reptes pendents: les dones presenten majors taxes de pobresa que els homes. En el seu recent informe sobre la situació a Espanya, el relator especial de Nacions Unides sobre l’extrema pobresa i els drets humans, Philip Alston, especifica que les dones registren taxes més altes de pobresa relativa, carència material severa, baixa intensitat de feina i pobresa extrema.

Segons el VIII Informe Foessa, el risc de pobresa augmenta un 20% més en les llars sustentades per dones, i més encara en llars monoparentals, on se sumen les dificultats derivades de la conciliació. L’esquerda de la desigualtat en l’àmbit laboral continua existint. Segons dades de l’Eurostat, Espanya té la segona taxa més alta d’atur femení a la Unió Europea.

A aquest fet s’hi afegeix la baixa qualitat laboral, revelada amb la dada que el 50% de les jornades parcials desenvolupades per dones són indesitjades i que obeeix, sobretot, al fet que elles continuen sent les principals sustentadores de cures. Segons dades de l’informe Foessa, el 95% de les persones que disposen de feina a temps parcial per poder dedicar-se a la cura són dones, la qual cosa suposa no només un fre a les seves carreres laborals, sinó l’accés a feines amb salaris i pensions més baixos.