‘Drôle’ de pandèmia

“Hem decidit sortir aquesta nit perquè ben aviat tancaran tots els bars”, assegurava divendres mentre feia una rialla Adèle Charpentier, de 33 anys, assistent social, en una terrassa al centre de Grenoble, acompanyada per la seva amiga Pauline. Cadascuna no deixava de beure de la seva copa mentre bromejaven sobre el coronavirus: “La gent està entrant en pànic per una malaltia que s’assembla a la grip.”

Tot i que els casos de Covid-19 es multipliquen a França i d’aquí a deu dies podria trobar-se en una situació similar a l’actual d’Itàlia, un sentiment de certa lleugeresa impera entre els francesos. Però el govern multiplica les mesures per afavorir el distanciament social, encara que en una polèmica decisió va mantenir la celebració ahir de la primera volta de les municipals.

El discurs d’Emmanuel Macron de dijous passat va resultar un toc d’atenció: “Ens confrontem a la crisi sanitària més greu que ha conegut França des de fa un segle.” Però si els primers mesos de la Segona Guerra Mundial van ser viscuts en el país veí com una “drôle de guerre” (“guerra de broma”) –el país estava immers en un conflicte bèl·lic, però París continuava sent una festa–, ara és com si es confrontessin a una drôle d’epidèmia. Nombroses persones es passegen pel carrer i utilitzen els transports públics. Parcs i jardins continuen oberts. Era el panorama a Grenoble, una de les metròpolis franceses més properes a Itàlia, en l’inici del cap de setmana en què va decretar-se el “nivell 3” de la pandèmia.

“No tinc por, la gent està exagerant”, defensava Armelle G., de 21 anys, asseguda en una terrassa amb calefacció a vessar de gent al centre de la localitat, situada a només un centenar de quilòmetres de la frontera transalpina. “No deixaré de sortir de festa ara que han tancat la universitat”, hi afegia aquesta estudiant de biologia. Una opinió de la qual discrepava el seu amic Leonard Olivotto, 21 anys. Bon coneixedor de la situació a l’altra banda dels Alps –el seu pare és italià i els seus avis viuen a prop de Venècia–, recordava: “Fa una setmana els meus amics italians em deien que aprofitaven que havien suspès les classes per passar-se el dia de festa, però ara són conscients de la gravetat de la situació.”

“Els francesos no s’estan prenent seriosament les mesures adoptades. No són conscients de la dimensió del problema”, lamentava Stéphane, de 50 anys, un empresari que sopava amb el seu fill Maxime, de 16 anys. Ambdós es trobaven sols en una terrassa sense calefacció: “En un altre restaurant no ens han volgut instal·lar en una taula separada un metre de la resta.” Tot i que l’executiu governamental ha adoptat múltiples mesures per afavorir el distanciament social, pocs francesos semblen disposats a quedar-se a casa. “Macron ha fet un bon discurs, però aquesta nit els parisencs han anat al teatre”, lamentava dijous passat l’assagista italià Giuliano Da Empoli, exconseller de Matteo Renzi. Si hi ha un poble antagònic al xinès, aquest és el francès: indisciplinat, irreverent, rebel...

“Ho dic amb gravetat: tots nosaltres hem de mostrar una major disciplina en l’aplicació d’aquestes mesures”, va insistir dissabte Édouard Philippe, en una intervenció en què va anunciar el tancament de bars, restaurants, cinemes, teatres i tots aquells comerços que no siguin essencials. En totes les escoles, instituts i universitats franceses s’han suspès les classes a partir d’avui.

També han tancat les portes el Museu del Louvre, el d’Orsay, la Torre Eiffel i altres monuments emblemàtics parisencs. Tanmateix, la freqüència de persones d’ahir al matí a la plaça de la República de París resultava similar a la d’un diumenge qualsevol. El popular mercat de la Bastilla estava atapeït de gent, encara que s’hi veien les primeres màscares protectores. A més, l’executiu ha prohibit les concentracions de més de 100 persones en espais interiors i exteriors. Però això no va impedir que centenars d’armilles grogues es manifestessin dissabte.

París no és, de moment, un dels principals focus de contagi. Fins aquest dissabte, no s’hi havia produït cap mort i només es tenia coneixement de 80 casos. Unes xifres que probablement infravaloren el nombre real de contagis, encara que la capital francesa no és la principal zona per on circula el virus. Les més afectades es troben a Alsàcia, a la Bretanya, al departament de l’Oise (al nord de la regió parisenca) i a la zona dels Alps francesos. Entre els més de 4.500 contagiats que hi ha a França, hi ha dos membres del govern: el ministre de Cultura, Franck Riester, i la secretària d’Estat Brune Poirson. També va detectar-se abans-d’ahir el primer cas de coronavirus en un penal. Un reclús, de 74 anys, va donar positiu al centre penitenciari de Fresnes. Com moltes altres presons franceses, aquesta té un problema de sobrepoblació. Un dels grans maldecaps dels responsables penitenciaris francesos és evitar que es reprodueixin episodis com els motins del nord d’Itàlia.

Segons el diari Le Figaro, Macron no pretén frenar totalment la pandèmia i es decanta per l’estratègia de la “immunitat del grup”, seguint l’exemple d’Alemanya i el Regne Unit. És a dir, vol deixar que el coronavirus es propagui i vèncer-lo a partir del moment en què la major part de la població hagi esdevingut immune i deixi de contagiar-se. Una decisió que ha comportat que no es confini el país. I que ahir milions de francesos es desplacessin per anar a votar a les municipals, que es van celebrar sota estrictes mesures d’higiene i en què la participació va disminuir de manera significativa.