Salut

Xavier Pérez

Gerent dels Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà

“Abans d’una dècada ens cal un centre hospitalari nou”

“Estem finalitzant les reformes que es poden fer amb les actuals instal·lacions, incloent-hi l’edifici més antic. A partir d’aquí ja no podem fer res més”

“Estem treballant amb l’Ajuntament per poder fer en deu anys un hospital nou. Avui podríem dir que aquest hauria de ser d’uns 30.000 m² i ja preveient les noves necessitats dels usuaris”

Metge i gestor
Xavier Pérez i Berruezo (Barcelona, 1968) va assumir el càrrec després de 23 anys a l’entitat. Va entrar-hi el 1996 com a metge adjunt de l’àrea bàsica de salut (ABS) de Torroella de Montgrí. Ha estat director de les ABS de Torroella de Montgrí (1997-2001) i Palafrugell (2001-2004); director de la unitat mèdica (2004-2006) i director assistencial (2006-2018) de Serveis de Salut Integrats Baix Empordà. És llicenciat en medicina i cirurgia per la UAB (1992).

Xavier Pérez és el gerent dels Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà que, entre altres centres, gestiona l’hospital de Palamós. En aquesta entrevista, centrada en els reptes del SSIBE i no en el Covid-19 i feta amb anterioritat a l’actual crisi, Pérez explica els plans de futur.

Quina és la situació actual?
L’edifici actual de l’hospital data del 1986. En aquell moment ja es comença a veure que acabaria sent insuficient. Una conseqüència lògica, perquè quan es planteja un projecte, fins que s’executa tot pot anar variant. El 2001 es fa una primera ampliació, amb la construcció de l’edifici Fleming, que ens permet traslladar nefrologia, diàlisi, rehabilitació i laboratori, i ens permet créixer. Després, el 2006, es fa el Palamós Gent Gran, que és on traslladem tota la part sociosanitària, fet que ens permet ampliar consultes i urgències i, finalment, el 2010 es fa la cinquena planta a l’edifici de l’hospital, que ens permet créixer en 130 llits.
Unes reformes que encara no han acabat.
Sí, ara ja estem optimitzant tots els nostres espais encara més. Per això estem remodelant la planta baixa, la cuina; també estem finalitzant farmàcia, un punt molt important, perquè millorarem l’espai de treball dels professionals. I ens quedarà la darrera gran obra, que serà traslladar esterilització, fet que ens permetrà ampliar quiròfans, una segona sala d’endoscòpia i, també important, una sala de parts.
La darrera gran reforma?
Amb aquestes finalitzarem el cent per cent de les reformes que podem fer amb les actuals instal·lacions, incloent-hi l’edifici més antic. A partir d’aquí ja no podem fer res més. Estem, i això és important, davant d’una inversió de 3,6 milions d’euros.
Aquesta actuació, a manera de gran reorganització, fins quan pot ser operativa?
Aquesta és una pregunta difícil de respondre. Pensi que això va lligat al creixement de la població, però també a les noves necessitats dels pacients, que van canviant. Això obliga a adaptar contínuament el tipus de serveis. Ara mateix diverses àrees ja es veuen afectades pel creixement; per exemple: quiròfans, estem molt al límit, amb una ocupació del 100% i a les tardes entre el 60 i 70%. Urgències també té un problema important d’espai. A vegades tenim temps de demora, no tant perquè ens faltin professionals, sinó per un tema de capacitat física. I tenim molta tensió a les consultes externes ambulatòries, amb una ocupació del 100% al matí; l’hospital mèdic té una ocupació plena, l’hospital de dia quirúrgic està ple; per tant, hem d’anar gestionant aquests temps, però pensant amb un model de futur. És difícil, com he dit, fer previsions, però d’aquí a set o vuit anys hauríem de tenir sobre la taula una alternativa important.
I això ens porta, lligat al model, a la construcció d’un nou hospital?
Sí, i ja fa un cert temps que treballem en aquest tema. Pensi que per fer un nou hospital hi ha tres elements bàsics, fonamentals: el primer és disposar d’un pla funcional; és a dir, hem de tenir clar quants metres quadrats ens calen. Aquí tenim uns estàndards, on nosaltres fem una aproximació que, després, ha de validar el Departament de Salut i la Regió Sanitària. Avui podríem parlar que hauria de ser d’uns 30.000 m², aproximadament, preveient les noves necessitats dels usuaris. Pensi que ara el llit ja no és el més important, ara ho són les àrees funcionals.
Què és una àrea funcional?
Són àrees on fem exploracions per fer un diagnòstic i ja tenir un tractament. I això el que requereix és espai i coordinació. Ja hem fet una prova a oftalmologia. Ens cal el terreny i ja estem treballant amb l’Ajuntament, amb propostes que Urbanisme ha de validar, i el finançament, que va a càrrec de la Generalitat. És un tema a estudiar, perquè estem parlant de 60 milions d’euros d’inversió.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia