“O no es va preveure bé o ha faltat capacitat de reacció”

No tenen per què ser discursos incompatibles, perquè és cert que el sistema està aguantant, però tenim focus d’incendis en alguns llocs, com la saturació del 061 o la manca de material. En aquestes circumstàncies, les autoritats haurien de fer un esforç suplementari per confinar encara més la gent, perquè no hem arribat a la situació pitjor.

La urgència més gran està focalitzada en dos punts. El primer és la manca dels tests per fer les proves de la Covid-19. Ja no dic que s’haurien de fer de manera massiva, que és el que han fet alguns països per controlar el contagi. El que ens fa patir ara és que ni tan sols en puguem tenir per als professionals. Ara sembla que estan garantits, però van amb comptagotes.

El que ja no està tan garantit per als professionals són els equips de protecció individual. Em consta que tenim professionals de tots els nivells amb manca de protecció per tractar malalts. I no només als hospitals d’aguts o de primària, sinó també al món sociosanitari i al residencial, on hi ha la vulnerabilitat més gran.

És una situació força generalitzada. Hi ha llocs on no en tenen i els centres grans en tenen amb comptagotes. Van justos i no tenen estoc. Jo mateix he estat portant material d’un centre que tancava a un altre que no en tenia.

Que ells intenten tranquil·litzar, però la realitat és que hi ha angoixa a molts nivells. Jo no entraré a discrepar amb el Departament de Salut, no dubto que hi estan a sobre, però la mancança de material hi és.

Estan patint molt perquè són establiments socials i no sanitaris, però tenen pacients molt vulnerables. El personal sanitari que tenen és limitat i si es posen malalts es queden en quadre. I els elements de contagi són grans.

[Interjeccions, silenci i esbufecs] No sé què dir-te. La realitat és la que és. Que no en tenim. I, per tant, o no es va preveure bé o no hi ha hagut capacitat de reacció. Ara és molt fàcil dir que s’hauria hagut de fer d’una altra manera i seria molt fàcil apuntar-se a la crítica. Se sap que com més tests es fan, més bon control de la malaltia hi ha. Però això també depèn dels recursos que hi hagi. Desconec per què no n’hi ha, però no crec que sigui un problema pressupostari. En tot cas, quan vaig demanar fa unes setmanes que hi hagués una partida extraordinària a Salut, era per a aquesta mena de coses. El sistema sanitari ja està al límit de tot i, si et ve una epidèmia com aquesta, els diners serveixen per a aquestes coses.

Ho critico, perquè no és propi d’una situació de limitació de recursos com l’actual. Jo també soc el metge responsable de salut laboral del FC Barcelona i no els hi hem fet. Fer proves a gent sana que no té símptomes té una altíssima possibilitat que surtin negatius i no treus la possibilitat que al cap d’uns dies siguin positius. Això és llençar recursos. Una cosa diferent és una persona que tinguis dubtes i que sigui essencial per a un servei prioritari i de contacte amb gent. Les proves, per als malalts i els professionals.

Al contrari, ha empitjorat la situació. El nostre sistema sanitari és molt peculiar i la majoria de centres hospitalaris són de titularitat diversa i tenien els seus propis subministradors i proveïdors. El decret deixa tot això requisat i els complica la situació, perquè el ministeri fa temps que va transferir les competències i no té infraestructura per controlar i distribuir-ho tot. La intervenció de la Guàrdia Civil ho alenteix tot, i fins que no arribi el material, durant aquests dies patirem molt.

N’estic. El nostre país i tot occident hauria de reflexionar sobre el que està passant. No estem demanant impressió en 3D o alta tecnologia, sinó bates i mascaretes. Estem depenent de la Xina per coses que no hauria de ser tan complicat tenir i que en aquest moment són motiu d’emergència.

El sistema sanitari té capacitat d’esponjar-se i adaptar-se en una situació epidèmica com aquesta, sobretot si hi ha bona col·laboració entre la sanitat pública i la privada, que em consta que hi és. Però el que cal és protegir l’escut que protegeix la societat, que són els professionals de la salut. Si aquest escut no té equip de protecció ni test de Covid-19 i si no es confina més la gent, sí que petarem. Perquè hem de seguir atenent infarts, ictus, naixements...

Segur. Madrid hauria d’haver estat confinada com es va fer amb Igualada, perquè són ciutadans iguals que els altres. En canvi, es va deixar disseminar el virus pel país. Hi ha elements de discrepància sobre el que calia fer o què calia no fer, però ara no cal entrar-hi. Hem de remar per intentar treure pressió al sistema sanitari. Si es perd capacitat de decisió, però, es fa tot molt més complex.