Es busca cotó i cosidora

(Abans de començar, una advertència als i les que viuen en un estat mental permanent del 8 de març. El terme cosidora emprat en aquest títol no fa referència a gènere sinó a màquina. Cosidora és una màquina que cus a molta més velocitat que la mà humana (sigui d’home o dona) i és el que avui per avui es necessita a Catalunya per produir quasi artesanalment però de manera massiva mascaretes de protecció per a personal sanitari en risc de contagi del coronavirus.).

Efectivament, es necessiten cosidores i qui les sàpiga fer anar, tant hi fa que siguin dones o homes. Al mercat no es troben mascaretes i algú les ha de fer, i hi ha una munió de gent que s’ha posat mans a l’obra. La manca de material sanitari de protecció per a infermeres, auxiliars, metges i altres professionals de la sanitat pública ha engegat una onada de solidaritat arreu del país amb diversos col·lectius organitzant-se per produir mascaretes a casa i fer-les arribar als hospitals.

(Abans de continuar endavant amb la casuística, una altra advertència. Fer mascaretes no és cap joc. S’ha de fer servir un teixit de cotó cent per cent amb una composició de 165 grams per metre quadrat i 24 fils per centímetre, com a mínim, i amb una capacitat d’aguantar altes temperatures en el rentat. S’han de produir sota estrictes mesures d’higiene, amb mascareta i guants protectors qui les manipuli, i finalment han de ser esterilitzades). Seguint aquest protocol, el veïnat de Sentmenat, coordinat per l’Ajuntament, ha produït els últims dies 540 mascaretes que han distribuït entre hospitals i residències de gent gran. L’èxit de l’operació, que es manté en marxa, és la suma de voluntats, començant pel propietari d’una empresa de Rubí, Robin Hat, que de manera solidària ha decidit posar la tela amb la què treballa per fabricar gorres de sales d’operacions a disposició de qui vulgui fer mascaretes. Per cosir les proteccions, l’Ajuntament ha mobilitzat el taller de costura municipal, la sastreria i la merceria. La propietària d’aquest establiment, l’Olga Vicente, va rebre entre dimarts i dimecres material per fer 75 mascaretes amb la màquina que té a casa. Un cop confeccionades, la clínica dental del municipi s’ha encarregat d’esterilitzar-les.

A Girona, coordinat entre l’Ajuntament i l’hospital Josep Trueta, hi ha una iniciativa similar. L’Ajuntament té material per fabricar 4.000 mascaretes i un equip de voluntaris per cosir-les. S’ha fet una crida a empreses perquè ofereixin material i des del Trueta s’ha fet una comissió que avaluarà les teles que s’ofereixen per si serveixen o no com a material protector del virus. Part d’aquest material podria provenir de la tèxtil de Mataró, Rosdan, que a través del seu propietari, Dani Cañellas, ofereix un teixit cent per cent cotó, de doble capa, amb el qual ja ha fet entre 300 i 400 mascaretes “per a gent coneguda” i que lara’ ofereix per a qui en pugui manufacturar més.

Hi ha més iniciatives, com ara la de les mascaretes solidàries de Terrassa, autoorganitzada a les xarxes. Gent sense prejudicis, gent plena de bona voluntat i ganes d’ajudar.