Comiats en total soledat

La pandèmia del coronavirus també ha afectat els funerals i les cerimònies de comiat. Tot i que les autoritats sanitàries –Ministeri de Sanitat i la Societat Espanyola d’Anatomia Patològica– mantenen que no hi ha evidència sòlida del risc de contagi a partir de cadàvers de persones mortes per Covid-19, Mémora, l’empresa de serveis funeraris que té més instal·lacions al país, ha suspès per a aquests difunts les vetlles i les cerimònies. En aquests casos els difunts entren directament a la incineradora –a Catalunya el 55% dels morts s’incineren– o van cap al cementiri amb la presència –i a la distància recomanada– dels familiars més propers. Les incineracions i els enterraments comencen a ser molt nombrosos.

En els altres enterraments, els de persones que no han mort pel coronavirus, sí que es fan vetlles i cerimònies però de molt curta durada i amb poca gent. “La gent està sent molt responsable i estem fent cerimònies amb molt poques persones. La gent ja no ve, està fent cas de les recomanacions de no participar en activitats grupals”, explica Fernando Sánchez, director de comunicació de Mémora. Aquestes mesures van començar a aplicar-se el 6 de març amb l’objectiu de protegir els familiars i professionals que participen en els serveis així com la resta d’assistents i no se sap quant de temps hauran d’estar en vigor. Aquesta és una situació estranya perquè suposa acomiadar una persona estimada sense poder-se, de fet, acomiadar com cal, sense poder donar-li el darrer adeu. Per això la funerària està oferint a les famílies dels difunts recuperar les cerimònies de comiat un cop superada aquesta emergència sanitària. “Els psicòlegs ens asseguren que per als familiars d’un difunt és indispensable fer una cerimònia de comiat per poder fer el dol, que és important una ritualització, per això nosaltres els oferim fer-la més tard”, explica Sánchez. Recorda aquest responsable de Mémora que en molts països més del nord, des d’Anglaterra fins a Noruega o Suïssa, els enterraments i funerals de les persones se solen fer fins i tot deu dies després de la mort. Però aquest costum és totalment aliè als països del sud d’Europa i en concret a casa nostra on fins fa 50 anys no es va construir el primer tanatori (Sancho d’Àvila) i fins fa quatre dies es vetllava els morts a casa.

Les cerimònies que s’estan fent pels difunts que no han mort de coronavirus també han de fer-se sota les mesures dictades per l’estat d’alarma: només es pot omplir un terç de la capacitat de la sala i les vetlles s’estan reduint; en el cas del tanatori de Girona, per exemple, a dues hores. “Als tanatoris petits no deixem que coincideixin dues vetlles alhora i als grans intentem que hi hagi la mínima gent”, explica Sánchez. També a aquests difunts se’ls farà un comiat com Déu mana quan passi tot.