“A casa no feia res i allà faltaven mans”
Sanitaris com l’Àngela Felip, una metgessa prejubilada, s’han incorporat als equips de reforç de l’hospital d’Igualada, un dels focus amb més contagis
Confia que la situació millorarà les setmanes vinents i es posarà fi a aquest “malson”
La situació a l’hospital d’Igualada és terrorífica si es té en compte l’elevada mortalitat de les xifres, que a l’entorn de la conca d’Òdena bat rècords, amb 63 morts per cada 100.000 habitants. L’Àngela Felip és una de les professionals que viu el drama sanitari des de la primera línia després d’afegir-se als equips de reforç per atendre l’allau de casos i donar un cop de mà als professionals que també s’han hagut de confinar contagiats pel coronavirus. “A casa no feia res i allà faltaven mans”, explica aquesta doctora en medicina interna a l’Hospital de Mataró que només fa dos mesos que s’ha prejubilat i que esperava posar el punt final a l’etapa laboral al juny. No s’ho va pensar dues vegades quan el Col·legi de Metges va fer una crida als sanitaris que poguessin col·laborar amb l’hospital desbordat amb el principal focus d’infeccions a Catalunya. “Altres metges jubilats no poden exercir perquè seria molt arriscat el contagi, però estan fent d’altres tasques”, explica la doctora, conscient que el seu és un cas excepcional perquè fa molt poc que s’ha retirat.
Des de fa una setmana forma part dels torns que s’han organitzat per treballar dotze hores diàries. Hi va tres cops per setmana com d’altres companys que s’hi ha trobat: de l’atenció primària, cardiòlegs i metges del SEM. “Allà tothom compta”, assegura, esgotada pel volum de feina cada cop que posa els peus a la planta hospitalària on atenen els pacients que han donat positiu i tenen Covid-19. “Seguim l’evolució de molts pacients amb malalties cròniques que si es compliquen s’han de derivar a l’UCI”, explica la metgessa, que no amaga la tristor de veure com molta gent gran són les “grans víctimes” i acaben morint sols sense que els familiars puguin acomiadar-se’n. Fins ara assegura que ha pogut atendre en condicions els pacients amb el material de protecció, guants i mascaretes, però reaprofitant les ulleres, que es netegen, pendents que les comandes acabin d’arribar.
Per anar i tornar d’Igualada –viu al Masnou– no té cap problema mostrant el carnet de l’hospital que li permet de moure’s per anar a treballar. No saps fins quan caldrà el seu suport ara que ja hi ha professionals que tornen i es reincorporen després de fer la quarantena, un dels motius pels quals es van mobilitzar els equips de suport. “Esperem que d’aquí a algunes setmanes la situació millorarà i posarem fi a aquest malson”, diu mentre mira de recuperar forces confinada a casa a l’espera de tornar-hi l’endemà.
