“Trobo a faltar els amics”

Matins tranquils i tardes més mogudes que costen de gestionar. Així és com viuen moltes famílies el dia a dia amb els seus fills a casa des que les aules van tancar pel confinament. “Portem dues setmanes i fins ara ens hem pogut organitzar amb deures als matins, pel·lícula després de dinar i els jocs i exercici físic a les tardes”, explica l’Agustí, pare de l’Oriol i en Bernat, que no amaga que hi ha moments per a tot, “també per a les baralles entre germans”. L’Oriol fa cinquè de primària a l’escola Montserrat Solà, i s’ha espavilat a “ventilar” els deures que els van recomanar i tenir “més temps” per a ell. Li agrada llegir i això l’ocupa alguna estona, però també demana connectar-se a la tauleta per jugar i parlar amb els companys. “Jo tinc ganes d’anar al pati i trobo a faltar els amics”, explica en Bernat, que fa tercer i és el més mogut de tota la família. La casa se li fa petita i a les tardes puja al terrat a saltar a corda mentre el seu germà segueix amb la mare la classe virtual d’estiraments que els fan des del Centre de Natació de Mataró. “S’han donat instruccions molt genèriques que llegeixin, que no mirin gaire la tele i que facin redaccions, però la veritat és que per ara els pares estem fent de mestres”, assegurava la Laia, que confia que a l’escola dels seus fills, on es treballa sense llibres i per projectes, aviat els donin noves pautes per a les properes setmanes. “No sabem quant es pot allargar però dubto que tornem a la normalitat quan faltarà poc per acabar”, assenyala el pare de família, que ja dona per tancat el curs escolar. La mateixa incertesa tenen en Marc i la Teresa, que han hagut d’adaptar les seves rutines i organitzar-se amb el teletreball al mateix temps que els nens es quedaven sense escola a casa. La primera setmana ha estat molt dura i un “descontrol en què ningú feia res”, segons en Marc. “Ara em llevo a les set del matí per avançar el màxim de feina i després ens anem repartint per estar amb ells perquè veus que s’hi ha d’estar a sobre perquè si no passen les hores sense fer res”, explica el pare d’en Pol i la Jana, que fan segon de primària i P3 a l’escola Pia Santa Anna de Mataró. Miren de seguir els deures que els encomanen i en Pol ha pogut seguir en línia les classes de bateria i guitarra de les extraescolars de música. “Omple un espai més del dia perquè són moltes hores a casa”, assenyala la seva mare, que hi afegeix que miren de seguir les aplicacions que els recomanen des de l’escola per fer exercicis matemàtics. “No són deures avaluables ni obligatoris, però mirem que els facin, tot i que és difícil mantenir la motivació perquè tampoc som mestres i ens costa”, reconeix la Teresa, que agraeix els vídeos que aquesta segona setmana han enviat algunes de les mestres dels seus fills, en què es plantegen “reptes” de les diferents matèries. “Els ha permès estar entretinguts unes hores i trencar amb la realitat amb què es troben aquests dies a casa”, assegura, conscient que la situació d’aïllament encara es pot allargar i pot condicionar el tancament del curs. “Igual que nosaltres ens plantegem treballar a l’agost un cop tornem tots amb empenta, les classes també es podrien prorrogar fins al juliol”, comenta la Teresa. Amb tota aquesta situació excepcional la sorprèn la facilitat amb què s’adapten a una nova realitat de “connexió virtual” permanent. “En Pol diu que no li importaria fer classes des de casa”, diu la mare amb ganes que tot això acabi com més aviat millor per retornar a la normalitat.

A casa d’en Quim i la Joana, les seves tres filles busquen estones de joc conjunt, però els deures es fan per separat. La Janina és l’única que és a primària, fa cinquè a l’escola Joan Coromines. Entre els deures que va fent s’hi compten els correus que envia a la mestra per explicar com està i el que va fent. A estones explica que copia els Excels que fa la mare per la feina. També es distreu fent de mestra quan la seva germana petita col·loca totes les nines atentes per començar la classe. “Expliquem la lliçó”, comenten mentre la petita pregunta al pare quan podrà anar a dormir a casa de l’àvia.